Quins articles fa servir el català nord-occidental?

Fa servir lo i los, en lloc d'el i els. Per exemple, lo Pere.

El català nord-occidental: fonètica, morfologia, lèxic i retòrica

El català nord-occidental

Aquest dialecte s'estén des dels Pirineus fins al delta de l’Ebre, des del Solsonès fins a les terres de Ponent (una franja d'Aragó).

Fonètiques:

5 vocals en posició àtona, també fan la E i la O tancades. Ex: passar
A final àtona es pronuncia E oberta. Ex: terre
O inicial sovint es converteix en el diftong AU. Ex: auliva
B i V sonen igual
Es pronuncia I en els grups -IX. Ex: caixa

Morfologia:

Articles LO, LOS en comptes de EL, ELS. Ex: lo Pere
1a persona present d’indicatiu es fa en o, que sona -o. Ex: jo canto.
Imperfets d’indicatiu cau la V. Ex: parlae
Es manté la N etimològica. Ex: jòvens

Lèxic:

Mots propis del dialecte: corder “xai”, espill “mirall”, maçana “poma”, panís “blat de oro”...

Figures retòriques:

La metonímia

: Designa un terme amb el nom d’un altre amb una relació semàntica basada en la contigüitat. Exemple, marbre=temple.

El símbol

: És abstracte. És una persona, un lloc, acció, per associació de semblança que representa una altra cosa. Exemple, bandera blanca=pau.

Sinècdoque

: Estendre o restringir el significat d’una paraula, prenent el tot per la part o la part pel tot. Exemple, l’onada fa referència al mar (part=onada // tot=mar)

La paronomàsia

: Consisteix en la proximitat de dos o més sinònims, només hi ha semblança formal o l’ús d’una mateixa paraula en dos sentits diferents. Exemple, Aquest és l’efecte de l’afecte.

L’anàfora

: Consisteix en la repetició del mateix mot o grup de paraules al començament de determinats versos o estrofes. Normalment reforcen el sentit i donen simetria. Exemple, El so de l’ànima, el so de la mar.

L’epítet

: Adjectiu que remarca una qualitat inherent a la cosa designada amb el substantiu. S’usa per emfatitzar la qualitat. Exemple, carbó negre dents blanques.

Personificació

: Consisteix en atribuir qualitats humanes a éssers no racionals, objectes, fenòmens naturals. S’usa molt en faules. Exemple, Escolta Espanya (Espanya té el sentit de l’oïda, per tant no pot sentir el que li vol dir).

Hipèrbole

: Augmentar o disminuir una qualitat sobre una cosa fent una exageració. Exemple, perquè tothom fuma?

Comparació

: Posar relleu en les semblances entre dos referents (destaquen qualitats no evidents o una descripció clara). Exemple, els vents galopen com cavalls.

Sinestesia

: Asocia elements procedents dels sentits físics (vista, oïda, olfacte…) amb sensacions internes (sentiments). S’associa amb la metàfora. Exemple, “La llum, que era color de mel, i ara és color d’olor a poma”.

Polisíndeton

: Abundància de nexes entre les oracions per donar al text un ritme àgil o repetir elements fonamentals.

Paral·lelisme

: Repetició d’una mateixa estructura en diverses fases seguides, la successió simètrica dels mots reforça la idea. Exemple, Té un revolat, té un cos.

La metàfora

: Comparació entre dos termes, un real i un imaginari. Cau el “com” de les comparacions. Exemple, Les perles dels teus ulls.

L’al·literació

: Repetició d’un mateix so al llarg d’un vers. Exemple, Brandant llànguidament la llarga cua-A.

Onomatopeies

: Són sons naturals o que evoquen moviments d’objectes. Són mots imitatius de sons. També funcionen com a noms. Exemple, la moto fa rum-rum.

Hipérbaton

: Consisteix en alterar l’ordre dels mots habituals d’una llengua, canviant la posició dels elements d’una frase (figura sintàctica).

Asíndeton

: Supressió de conjuncions que serveixen usualment d’enllaç. Sensació de rapidesa, vivesa… majoritàriament en un vers. Exemple, Indecisa, rara, nova ara comença la rosa.

Oracions subordinades adverbials:

Equivalen a un adverbi o a un SN i sovint fan la funció de CC. Per unir-les a l’oració principal es fan servir locucions conjuntives, un adverbi o una locució adverbial.

Tipus:

Pròpies: modifiquen o completen l’acció expressada pel verb. Substituïdes per un adverbi. Són de temps, manera, lloc, quantitat o comparatives.

Exemple: EL president farà declaracions quan s’acabi la reunió.

Tipus de pròpies:

Adverbials de temps (cct): Expressen el moment que passa l’acció del verb en l’oració principal. Fan funció de cct. Nexes: quant, sempre que, des que, fins que, ara que..

Les classifiquem en 3 tipus:
Anterioritat: L’acció expressada per la principal és anterior que la subordinada. Nexes: abans que, abans de i fins que.
Simultaneïtat: La principal és simultània a la subordinada. Nexes: quan, mentre, cada vegada que…
Posterioritat: La principal va després que la subordinada. Nexes: d'ençà que, després que…

Remarca: Aquestes oracions poden construir un infinitiu introduït per la preposició EN. També pot anar introduïda per un gerundi o pot portar a davant les expressions tot, bo, tot i bo.

Adverbials de manera: Expressen com es fa l’acció del verb de l’oració principal. Fan la funció de ccm. Nexes: com, com si, tal com, fins on…
Adverbials de lloc: Expressen el lloc on es realitza l’acció del verb de l’oració principal. Funció de ccll. Nexes: on, allà on, per on, fins on…
Adverbial de quantitat/comparatives: Valoren la quantitat de l’acció del verb de la subordinada respecte de la principal, les comparen. Funció de ccq.

Remarca: Aquestes oracions semblen simples perquè només hi ha un verb explícit ja que les dues oracions tenen el mateix verb.
Tipus:
Igualtat: Nexes: tan…com, tant…com, igual…que…
Superioritat: Nexes: més…que, millor…que…
Inferioritat: Nexes: menys…que, pitjor…que…
Proporcionalitat: Nexes: com més…més/menys, com menys…més/menys…

Remarca: No confondre els adverbis tan i tant. Tan acompanya adjectius i adverbis. Tant a substantius i verbs.

Adverbials que modifiquen l’oració:

Adverbials condicionals: Expressen una condició de l’oració principal. Nexes: si, en cas que, a condició que, mentre…

Remarca: Quan la condició és negativa, es fa servir el nexe: si no.
Adverbials causals: Expressen la causa que fa possible l’acció de l’oració principal. Nexes: perquè, ja que, vist que, per tal com, a causa que…
Remarca: No confondre la conjunció perquè de les causals amb la de les finals (a fi que). Les causals porten el verb en mode indicatiu i les finals en mode subjuntiu.
Adverbials finals: Expressen la finalitat amb la qual es fa l’acció de l’oració principal. Nexes: perquè, a fi de/que, per tal que/de…
Adverbials concessives: Expressen una dificultat o una objecció a l’acció de l’oració principal. Nexes: encara que, malgrat que, per molt que…
Impròpies: Modifiquen tota l’oració principal, no poden substituir-se per un adverbi.
Tipus: condicionals, causals, finals, consecutives i concessives.