El català a l'Edat Mitjana: Ramon Llull i la prosa catalana
Enviado por paaulaa019 y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en
español con un tamaño de 2,23 KB
El català a l'Edat Mitjana
Ramon Llull (1232 / 1235-1315), filòsof, científic, predicador i literat, és una de les figures més importants de la nostra llengua i essencial en el seu temps. Pel que fa a la llengua, Llull va ser providencial, ja que gràcies a ell el català va passar de ser una llengua escrita incipient a tenir una gran obra filosòfica i científica de primera magnitud. És per això que es coneix com el creador de la prosa catalana.
Vida i projecte missioner
Llull va néixer a Mallorca, fill de pares barcelonins que s'havien instal·lat amb la conquesta de l'illa per part de Jaume I. De jove va fer vida a la cort, es va casar i va tenir dos fills. Sobre els trenta anys, després d'una aparició misteriosa, va decidir dedicar la resta de la seva vida a la predicació i a la conversió d'infidels (jueus i àrabs) mitjançant el raonament i la discussió filosòfica. El projecte es va estructurar en tres pilars:
- La redacció de llibres per convertir infidels seguint una guia personal o art.
- El treball missioner a terra d'infidels.
- La creació d'una escola de missioners, on s'ensenyaven llengües i l'art per predicar i convèncer els infidels.
Enmig de l'activitat frenètica i viatgera, encara va tenir temps d'escriure un volum impressionant d'obres, de les quals s'han conservat més de 250. A més del català, també va usar el llatí, l'àrab i l'occità.
Les grans cròniques catalanes
- La Crònica de Jaume I, o llibre dels Feyts, es va escriure cap a 1274 i es presenta de forma autobiogràfica, encara que no va ser escrita directament pel rei, sinó per escrivans de la cort. L'estil és més aviat col·loquial.
- La Crònica de Bernat Desclot (1228) narra la història de Catalunya des d'Alfons el Cast fins a Pere el Gran. La descripció és detallada i rigorosa i té gran importància la documentació consultada, més que els fets viscuts.
- La Crònica de Ramon Muntaner (1325) és la més extensa de les quatre. Narra fets des de Jaume I fins a Alfons el Benigne. La prosa és viva i molt eficaç i ofereix una gran exaltació de la llengua catalana, que anomena