Català 4t Eso
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Lengua y literatura
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 5,73 KB
El complement preposicional o de regim verbal s?anomena així perquè és un complement verbal que va introduït per una preposició exigida i regida pel verb. Per saber si es un cprep. cal comprovar si sempre apareix la prep. Ex. ella s?entossudeix a guanyar. A accedir, contribuir, procedir, renunciar, acostumar-se, arriscar-se De adonar-se, recordar-se, oblidar-se, riures. En pensar, afanyar-se, confiar, tarda. Amb avenir-se, estar d?acord, fer-se, relacionar-se. Per amoïnar-se, interessar-se, preguntar, optar.
Amb l?ús de les prep. cal tenir en compte 2 aspectes: 1) Quan el cprep està format per un infinitiu (verb) les prep canvien per a o de. Ex. confia en tu = confia a arribar aviat. Si les prep son a o de queden igual parla de tu = parla de guanya la cursa. 2) quan el cprep està introduït per la conjunció que més oració la prep desapareix (caiguda de prep) ex. s?adona d?això s?adona que no és veritat. Pro nominalització del cprep: el cprep es pot substituir per pronoms hi o en. En quan el cprep va introduït per la prep de s?adona del problema= se n?adona. Parla de tu= en parla. Hi quan el cprep va introduït per qualsevol altre prep / s?acostuma a això = s?hi acostuma/ pensa en això = hi pensa. El complement circumstancial (cc) el cc indica circumstancia en què es realitza l?acció verbal. Aquestes circumstancies poden ser diverses per tant, podem distingir diversos tipus de cc. = cc temps (quan?), cc lloc (on?), cc de manera (com?) cc de quantitat (quant?) cc de instrument (amb què) cc de companyia (amb qui?) cc de causa (a causa de què?) cc condició (a condició de què?) cc de finalitat ( amb quina finalitat) Característiques del (cc) a) normalment és un cv que no és obligatori no cal que hi sigui present a l?oració perquè sigui correcte per tant es pot elidir ex. (Aquest estiu) anirem de vacances. b) i pot haver més d0un complement (cc) ex. treballa molt a l?oficina de que es va recuperar. C) es pot canviar l?ordre dels cc i no afecta el significat de l?oració ex. sempre cuina a casa amb l?àvia. Pro nominalització. En quan el cprep va introduït per la prep de s?adona del problema. Hi quan el cprep va introduït per qualsevol altre prep . Atenció el cc de manera sempre se substitueix pel pronom hi encara que vagi introduït per la prep de ex. el vent bufa de valent. Hi bufa.
Modernisme: és un ampli moviment cultural europeu del final del s. XIX que va tractar de formes diferents introduir l?art en la totalitat de la vida social. Hi ha una profunda transformació de Catalunya i expansió econòmica i industrial. Creixement de les grans ciutats. Dos aspectes que marquen la societat catalana lliga regionalista i classe obra (org. Sindicats anarquia)clima violència. Desig de modernització voluntat d?obertura a nous corrents europeus. Hi ha un enfrontament entre l?artista i la societat. Autors= Joan Maragall, Victor Català, Raimon Casellas. 2 períodes.1r període (1892-1900) revista avenç i dona a conèixer els hàbits europeus a Catalunya./ Santiago Rusiñol i les festes modernistes de Sitges agost de 1892 i ultima setembre de 1893. Segon període (1900-1911) moviment Josep Pous i Pagès i Santi Rusiñol i dona els seus millors fruits s?inicia la revista Joventut coincidint amb la mort de Joan Maragall. La poesia modernista és un conjunt de tendència i corrents que podrien ser contraris. Decadentisme la societat angles es basava en decadència. Es van aclapara senzillament d?una tendència. El realisme S. XIX imatge fidel del món de manera més aprofundida. La novel·la reflectirà les transformacions més importants d?aquest període. Característiques de la novel·la realista - punt de vista omniscient, objectivitat - descripcions abundants i molt executives. - importància del diàlegs. - són historia versemblants - importància de l?obsecració de la realitat. Narcís oller neix a valls part de la seva vida passa a Barcelona. Autor amb novel·les més imp. Del segle XIX = la papallona es una obra d?un esperit romàntic i costumista els dos protagonistes són la Toneta i en Lluis, escanya pobres(1884) La febre d?or(1890-92) la bogeria, Pilar prim (1906). Narcís Oller és influenciat per novel·la històrica. Costenisme: consisteix en apropar-se a la realitat quotidiana especialment de canvis socials i econòmics del moment. Naturalisme i Simbolisme eren models teatrals trets de corrents europeus. Volien reflectir el diferents canvis socials entre l?artista i la societat. Va tenir molt d?èxit en els ambients obrers etc.
Amb l?ús de les prep. cal tenir en compte 2 aspectes: 1) Quan el cprep està format per un infinitiu (verb) les prep canvien per a o de. Ex. confia en tu = confia a arribar aviat. Si les prep son a o de queden igual parla de tu = parla de guanya la cursa. 2) quan el cprep està introduït per la conjunció que més oració la prep desapareix (caiguda de prep) ex. s?adona d?això s?adona que no és veritat. Pro nominalització del cprep: el cprep es pot substituir per pronoms hi o en. En quan el cprep va introduït per la prep de s?adona del problema= se n?adona. Parla de tu= en parla. Hi quan el cprep va introduït per qualsevol altre prep / s?acostuma a això = s?hi acostuma/ pensa en això = hi pensa. El complement circumstancial (cc) el cc indica circumstancia en què es realitza l?acció verbal. Aquestes circumstancies poden ser diverses per tant, podem distingir diversos tipus de cc. = cc temps (quan?), cc lloc (on?), cc de manera (com?) cc de quantitat (quant?) cc de instrument (amb què) cc de companyia (amb qui?) cc de causa (a causa de què?) cc condició (a condició de què?) cc de finalitat ( amb quina finalitat) Característiques del (cc) a) normalment és un cv que no és obligatori no cal que hi sigui present a l?oració perquè sigui correcte per tant es pot elidir ex. (Aquest estiu) anirem de vacances. b) i pot haver més d0un complement (cc) ex. treballa molt a l?oficina de que es va recuperar. C) es pot canviar l?ordre dels cc i no afecta el significat de l?oració ex. sempre cuina a casa amb l?àvia. Pro nominalització. En quan el cprep va introduït per la prep de s?adona del problema. Hi quan el cprep va introduït per qualsevol altre prep . Atenció el cc de manera sempre se substitueix pel pronom hi encara que vagi introduït per la prep de ex. el vent bufa de valent. Hi bufa.
Modernisme: és un ampli moviment cultural europeu del final del s. XIX que va tractar de formes diferents introduir l?art en la totalitat de la vida social. Hi ha una profunda transformació de Catalunya i expansió econòmica i industrial. Creixement de les grans ciutats. Dos aspectes que marquen la societat catalana lliga regionalista i classe obra (org. Sindicats anarquia)clima violència. Desig de modernització voluntat d?obertura a nous corrents europeus. Hi ha un enfrontament entre l?artista i la societat. Autors= Joan Maragall, Victor Català, Raimon Casellas. 2 períodes.1r període (1892-1900) revista avenç i dona a conèixer els hàbits europeus a Catalunya./ Santiago Rusiñol i les festes modernistes de Sitges agost de 1892 i ultima setembre de 1893. Segon període (1900-1911) moviment Josep Pous i Pagès i Santi Rusiñol i dona els seus millors fruits s?inicia la revista Joventut coincidint amb la mort de Joan Maragall. La poesia modernista és un conjunt de tendència i corrents que podrien ser contraris. Decadentisme la societat angles es basava en decadència. Es van aclapara senzillament d?una tendència. El realisme S. XIX imatge fidel del món de manera més aprofundida. La novel·la reflectirà les transformacions més importants d?aquest període. Característiques de la novel·la realista - punt de vista omniscient, objectivitat - descripcions abundants i molt executives. - importància del diàlegs. - són historia versemblants - importància de l?obsecració de la realitat. Narcís oller neix a valls part de la seva vida passa a Barcelona. Autor amb novel·les més imp. Del segle XIX = la papallona es una obra d?un esperit romàntic i costumista els dos protagonistes són la Toneta i en Lluis, escanya pobres(1884) La febre d?or(1890-92) la bogeria, Pilar prim (1906). Narcís Oller és influenciat per novel·la històrica. Costenisme: consisteix en apropar-se a la realitat quotidiana especialment de canvis socials i econòmics del moment. Naturalisme i Simbolisme eren models teatrals trets de corrents europeus. Volien reflectir el diferents canvis socials entre l?artista i la societat. Va tenir molt d?èxit en els ambients obrers etc.