Societat catalana

La societat i leconomia de Catalunya: Catalunya es la comunitat autónoma amb mes activitat económica de lEstat Espanyol, es una regio europea de primer ordre.
Una característica de la nostra economía es que la taxa de creixement del PIB a Catalunya acostuma a ser superior a la del conjunt de la Unio Europea, el creixement del Pib a Catalunya acostuma ser igual o lleugerament inferior al creixement del PIB al conjunt de lEstat. Una altra dada indicadora de limportant desenvolupament economic del país, es el volum de les exportacions i el seu increment anual. El 71% daquestes exportacions es van fer dins la mateixa Unio Europea. Hi ha altres indicadors que demostren que estem per sota de la mitjana europea en aspectes molt importants, la qual cosa pot influir negativament en el desenvolupament futur de la nostra economía i de la nostra societat. El primer daquests indicadors es la despesa publica en educacio respecte al PIB, les dades catalanes se situen per sota de les dades europees. El segon indicador es la despesa interior bruta ne recerca i desenvolupament, un dels sectors fonamentals dels paisos mes avançats.
Economia catalana en el context español:en el periode 1850-1950 catalunya va ser la regio capdavantera de leconomia española gracies a la seva industrialització. La difusio dels procesos de modernització i dindustrialització i lentrada a la UE han fet que les diferencies economiques i socials entre Catalunya i la resta de lestat hagin minvat.
Economia española en el context de la UE i el món:Lestst español es trova en el grup de paisos capdavantaers de la unió Europea pel seu volum de produccio económica, amb tendencia a creixer per sobre de la mitjana, la qual cosa la converteix en la cinquema economía de la UE despres dAlemanya, França, Regne Unit i Italia, malgrat aixo leconomia española acostuma a patir mes dificultats en algún aspectes importants, com latur, espanya es un dels estats amb la taxa datur mes alta, el qual afecta sobretot a la población femenina i els joves menors de 25 anys. El segon aspecto economic en que lestat español acostuma a trovar-se en pitjor situacio que el conjunt de la UE es la inflació. El percentatge dincrement de preus español sovint esta situat entre un i dos punts per sobre del percentatge dincrement europeu. Una de les causes mes frequents de la inflacio es lincrement del preu del petroli, de materies primeres i de productes com el ciment o lhacer en el mercats internacionals. Aquest increment esta causat per laugment de la demanda o per maniobres especulatives en les borses. Per tant com mes depengui un estat de les importacions daquests productes des de lexterior, més sincrementara la inflació. Segons els informes del Banc mundial, lEstat español ocupa el lloc onzè en la llista de potències economiques dacord amb el volum del PIB per paritat de poder adquisitiu.
Fronteres:Consequencies:-Les linies de fronteres han provocat regions frontareres.
-Irredemptisme: va neixer a Italia al sXIX, exigencia dun estat de dominar tots els territoris que havien estat seus.-Aspectes negatius: qualsevol frontera podría suposar una barrera i separar les zones.-Aspectes positius: es poden generar intercanvis i es pot crear un flux economic.

Organització territorial de lestat español:Lactual organitzacio de lestat español es basa en la constitucio de 1978, sestableixen tres ambits territorials: municipi, provincia i la comunitat autónoma.
El govern i ladministracó dels municipis correspon als ajuntaments, els quals tenen una serie de competencies que els són propies i que están reconegudes en la LLei de bases de règim local, algunes daquestes competencies son la seguretat en llocs publics, el transport public, la proteccio de la salubritat publica, la proteccio del medi ambient o la contractacio dobres i serveis.
Delimitació del territorio català:el territori catañà esta dividit en dues parts repartides entre lestat francés i lestat español: la Catalunya Nord i el Principat.La Catalunya nord forma part de França desde 1659, no disposa dautonomia propia sino que forma el departamento anomenat Pirineus Orientals integrat dins la regio del Llenguadoc-Rossello, amb capital a Montpeller. El principat conforma una de les comunitats autonomes españoles i te la capital administrativa a Barcelona.
Catlunya forma part dels territoris de cultura catalana amb les comarques aragoneses de la Franja de Ponent, gran part del país valencia, illes balears i la ciutat dAlguer, a lilla italiana de Sardenya, aquest conjunt de territoris rep el nom de Paisos catalans.
Organització territorial de Catalunya dins lespanya de les autonomies:La Generalitat de cat va estructurar el territorio del país en comarques. A lany 1931 quan cat va poder gaudir dautonomia la generalitat va constituir una Ponència destudi de la divisió territorial de Catalunya., aquesta ponencia va acordar dividir territorialment cat en 38 comarques i 9 regions, pero no es va aprobar fins al 1936, i nomes va estar en vigor ins al 1939. Malgrat la seva curta vigencia la divisio comarcal de la ponencia va deixar una forta empremta ja que la reivindicacio de la divisio administrativa del territorio catala en comarques era una de les velles aspiracions del catalanisme.
Lactual divisio territorial te els seus fonaments juridics en la Llei de la divisió i lorganitzacio comarcals de cat (1987) esta formada per lagrupacio de municipis contigus amb una personalitat jurídica propia, aquesta llei estableix que cada comarca ha de tenir un consell comarcal format per consellers i concelleres comarcals elegits entre els regidors i les regidores dels diversos municipis de la comarca.
La divisio comarcal de 1987 es van crear tres noves comarques: el pla de lestany, el pla durgell, i Alta ribagorça.
Al 2004 la generalitat va proposar la creació de set agrupacions de comarques anomenades regions o vegueries. La posible nova divisio territorial en vegueries pot implicar la modificacio dalgunes comarques i que sen crein de noves, tambe implicara canvis en les circumscripcions electorals i comportara alteracions en el concepte de provincia i en els seus limits, competencia que no esta en mans de les autonomies.