Casa Kaufmann: L'Obra Mestra de Frank Lloyd Wright

Casa Kaufmann: Dades Clau de Fallingwater

• Autor: Frank Lloyd Wright (1867-1959)
• Nom de l’edifici: Casa Kaufmann (Fallingwater)
• Cronologia: 1935-1937
• Localització: Bear Run, Pennsilvània (EUA)
• Estil: Organicisme
• Materials: Formigó armat, pedra natural, vidre i alumini
• Sistema constructiu: Amb materials industrials

Context Històric i Cultural

La societat dels Estats Units va travessar una crisi econòmica que va començar a finals de 1929 i es va estendre al llarg de la dècada de 1930. Es va caracteritzar per abruptes descensos en la producció i inversió industrial, fallides d'empreses, l'enfonsament del sistema financer, alts índexs de desocupació, restriccions en el consum i l'enfonsament de la producció agrícola. La fallida de la borsa de Nova York a finals d'octubre de 1929 va significar la interrupció d'un progrés que es creia indefinit.

A partir del 1933, amb el govern demòcrata de Franklin Roosevelt, es va intensificar la intervenció estatal en implementar el New Deal. Els països europeus eren deutors dels Estats Units perquè aquest els havia prestat enormes sumes per a refinançar la reconstrucció postbèl·lica i perquè poguessin importar els productes americans. En conseqüència, la crisi nord-americana va arrossegar els països europeus. Aquesta crisi econòmica va ser determinant per a l'ascens del nazisme a Alemanya i del feixisme a Itàlia.

Anàlisi Arquitectònica de Fallingwater

La Planta

La Casa Kaufmann presenta tres plantes esglaonades i poligonals. Wright es mostra contrari a la segmentació en petites habitacions i, per tant, juga amb espais oberts i amplis. La seva concepció centrífuga de l’arquitectura fa que els espais es generin de dins cap a fora, assegurant la comunicació entre espais interns i externs. L'ús extensiu del vidre afavoreix aquesta obertura, evitant l’opacitat i la sensació de tancament.

La primera planta s’assenta directament damunt la roca natural. L’interior s’organitza entorn d’un nucli central: la torre de pedra o xemeneia. La planta baixa de la casa inclou un ampli saló i la cuina. Al segon pis hi ha dos dormitoris grans i una petita habitació de convidats. Al tercer pis es troben les habitacions del fill de la família.

L'Alçat

Frank Lloyd Wright va deixar les roques «in situ», sobre les quals s’alça la residència, aprofitant-les com a fonament natural. Per a la construcció, es van utilitzar murs de pedra i columnes de formigó. Els elements suportats estan formats per grans plans horitzontals disposats de forma esglaonada, fet que permet salvar els desnivells del terreny i que presideixen la construcció.

La Façana i la Integració amb l'Entorn

La cascada es troba just a sota de les terrasses en volada. Els plans verticals de pedra (murs i xemeneia) s’oposen als plans horitzontals de formigó (terrasses en volada). Aquests elements s’equilibren damunt la superfície rocosa, potenciant l'asimetria entre l’horitzontalitat construïda i la verticalitat natural.

L’eix vertical de la xemeneia, construïda amb aplacats de pedra rústica, s’eleva des de la roca natural com si fos una torre i articula tots els espais. L’horitzontalitat ve donada per una sèrie de voladissos de formigó armat i estucats de color terrós clar, que formen terrasses rectangulars esglaonades que s’avancen sobre el buit, projectant l’interior cap a l’exterior.

• La primera terrassa s’assenta directament damunt la roca, formant una gran terrassa sobre la cascada, a la base de la xemeneia.
• De la segona planta sobresurt una altra terrassa, que forma un angle de 90° amb la primera, servint de sostre i protecció parcial.
• La tercera planta també disposa d'una terrassa.

Els murs són de formigó armat i aplacats de pedra natural i arrebossats, combinats amb fusteria d’alumini i grans finestrals. El corrent d’aigua s’articula com un element més de l’edifici, creant la falsa sensació que el salt d’aigua brolla des de la mateixa casa. L’exterior es va dissenyar per confondre’s completament amb l’entorn natural.