Els Sòls: Característiques, Components i Tipus

Sòl: Resultat de la meteorització fisicoquímica de les roques. És la formació d'un mantell d'alteració format per materials argilosorrencs, que cobreix molts substrats rocallosos. Recurs natural no renovable i sistema natural dinàmic amb entrades i sortides de matèria i energia.

1. Característiques del Sòl: Horitzons

Horitzons: Conjunt de capes horitzontals que formen el sòl. Perfil del sòl: Ordenació vertical de tots els horitzons fins a la roca mare. Horitzons en un sòl evolucionat:

• Horitzó 0: Mantell de matèria orgànica, sobretot restes de vegetals i fullaraca.
• Horitzó A: Zona d'eluviació. Capa més externa i superficial, i també la més meteoritzada. Rica en humus i éssers vius. Migració de fragments minerals i compostos solubles cap a l'horitzó inferior. Proporciona nutrients assimilables per les plantes.
• Horitzó B: Zona d'il·luviació. Capa intermèdia, més clara, menys meteoritzada i amb menys humus que l'horitzó A, però amb arrels i gasos atmosfèrics. S'hi dipositen els materials arrossegats des de l'horitzó A.
• Horitzó C: Horitzó de transició. Format per fragments de la roca mare, sense humus, ni arrels, ni gasos.
• Roca mare: Roca inalterada.

2. Components del Sòl

La fase sòlida (50%) conté elements orgànics i inorgànics.

• Orgànics (5%): Una part és la matèria orgànica fresca, formada per restes de fulles, branques i excrements. Una altra part és l'humus. L'humus és una substància orgànica de color negrós que prové de la descomposició de la matèria fresca per part d'insectes, bacteris i fongs. L'humus confereix al sòl un pH àcid i millora la seva productivitat.
• Inorgànics (45%): Són els components minerals del sòl que procedeixen de la meteorització física i química de la roca mare.
  • Argiles: Silicats com les caolinites, esmectites i clorites.
  • Òxids i hidròxids metàl·lics: Donen color als sòls (ex. ferro).
  • Carbonats: (Calcita). Donen coloracions blanquinoses.
  • Sulfats: (Guix). Coloracions blanquinoses i desfavorable per a la vegetació.
  • Clorurs: (Halita). En sòls evaporítics solubles afectats per salinitat; dóna coloracions blanquinoses. Desfavorable per a les plantes = pèrdua d'estructura edàfica i disminució de l'absorció d'aigua.

• Fase líquida (25%): Formada per aigua que ocupa part dels porus. L'aigua porta en dissolució les sals minerals.
• Fase gasosa (25%): És l'aire del sòl, el qual conté CO₂ i O₂.

3. Propietats del Sòl

• Textura: Proporció relativa en pes de cadascuna de les partícules de diferents mides que formen un sòl (argila, llim i sorra).
• Estructura: Resultat de l'agrupació de les diferents partícules minerals en agregats. Condiciona l'aeració, la relació entre infiltració i escolament, i l'erosionabilitat.
• Porositat: Depèn de la textura, l'estructura del sòl, l'activitat biològica i les tècniques de conreu.
• Quantitat d'aigua: Depèn de les precipitacions, les reserves i les pèrdues en el cicle hidrològic general de la biosfera.
• Temperatura (Tª): Resultat de les aportacions de calor pel Sol i les pèrdues netes. Determina els processos d'alteració de les roques, l'activitat microbiana, la germinació i el creixement de les plantes.
• Clima del sòl: Propietat definida per la temperatura i la humitat del sòl.
• Color: Es fa servir per diferenciar els diferents sòls en les seves classificacions (pot generar confusions).
• Profunditat: Des de la superfície fins a la roca mare. Important en usos agrícoles, ja que limita el creixement de les arrels.
• Salinitat: Compostos de tipus salí que s'acumulen per salinització i provoquen un augment de la pressió osmòtica. Influència negativa i problemes de competència de nutrients o toxicitat, destrucció de l'estructura edàfica, etc.

4. Tipus de Sòl

Tipus: Sòls intrazonals, sòls immadurs (azonals) i sòls zonals. El factor determinant del tipus de sòl és el clima.

Sòls de Catalunya

Són molt variats, ja que el territori presenta molts substrats geològics, una gran diversitat de climes i diferents tipus de vegetació. Un dels sòls típics de Catalunya són els sòls desenvolupats sobre roques carbonatades.

• Terra rossa: Sovint trobem en els paisatges coloracions vermelloses degut a les impureses insolubles d'argila present en les roques calcàries, que alliberen grans quantitats d'òxid de ferro.
• Sauló: Es desenvolupa sobre roques ígnies àcides (granit), que, en alterar-se físicament i químicament, donen com a resultat un material sorrenc.