Canvi climàtic i riscos naturals: causes, efectes i fenòmens geològics

Canvi climàtic

Canvi climàtic: alteració global del clima.

Efecte hivernacle: absorció de la radiació infraroja, impedint que part de l'energia sortida de la Terra s'escapi cap a l'espai exterior.

Causes

Les combustions associades a activitats humanes emeten a l'atmosfera compostos químics que triga molt de temps a canviar. El CO2 és el component més abundant de les emissions produïdes per les combustions degudes a l'activitat humana; per això, la seva concentració està augmentant des de fa més d'un segle.

• Fonts naturals de CO2: respiració, descomposició i erupcions volcàniques.
• Fonts antròpiques: combustió de fòssils i deforestació.

Efectes del canvi climàtic

Pujada del nivell del mar per l'augment de la temperatura; disminució de les precipitacions en algunes regions, que afectarà l'estil de vida; baixada del cabal dels rius i de les centrals hidroelèctriques, que no podran produir energia; propagació de malalties tropicals; i mort d'espècies marines com els pòlips i els coralls.

Contaminació atmosfèrica

Presència a l'aire d'algunes substàncies que, a partir d'uns límits determinats, poden ocasionar efectes nocius en materials i essers vius.

Afebliment de la capa d'ozó

Entre 20 i 40 km d'altitud hi ha una concentració d'ozó, un gas tòxic que absorbeix la major part de les radiacions ultraviolades del Sol: l'ozonosfera. Els CFC són molècules amb carboni, clor i fluor utilitzades en diverses activitats industrials que alteren el cicle natural de l'ozó.

Pluja àcida

L'aigua de la pluja és lleugerament àcida, a causa de la dissolució del CO2 de l'atmosfera. Es considera pluja àcida quan el pH està per sota de 5,6. La combustió de combustibles fòssils conté sofre que, en elevades temperatures, facilita la formació d'òxids de nitrogen, els quals reaccionen i formen àcids forts.

Riscos geològics

Terratrèmols

Terratrèmol: moviments sobtats de la superfície terrestre, que es produeixen a causa de l'alliberament d'energia acumulada en les capes de l'interior de la Terra.

Perillositat: probabilitat que es desenvolupi el procés natural amb una abast, intensitat i durada determinats.

Vulnerabilitat: capacitat d'enfrontar les conseqüències dels fenòmens naturals.

Magnitud: mesura de l'energia alliberada en un moviment sísmic. Es calcula per l'amplitud de les ones que es registren en els sismògrafs i a causa de la vibració.

Causes dels terratrèmols: la principal causa és a les zones on entren en contacte les plaques litosfèriques, tot i que es poden produir arreu del món.

Vulcanisme

Volcà: obertura o esquerda a l'escorça terrestre a través de la qual s'allibera material rocós fos de l'interior de la Terra, és a dir, el magma. El procés d'alliberament s'anomena erupció.

• Productes líquids o lava: magma alliberat de gasos. El tipus de lava determina el tipus d'erupció i bona part dels riscos derivats.
• Gasos volcànics: barreja d'hidrogen, vapor d'aigua, CO2, metà, diòxid de sofre, àcid sulfúric, àcid clorhídric i clor. Aquestes emanacions són molt perilloses.
• Productes sòlids o piroclasts: poden ser cendres quan són fragments molt petits que es mantenen en suspensió a l'atmosfera, dificultant el pas de la radiació solar.

Manifestacions perilloses

Fluxos de lava: manifestació volcànica més comuna i la menys perillosa. La lava pot recórrer, si és fluida, fins a 50 km abans de solidificar-se. Els mapes de perillositat són una bona eina de prevenció.

Fluxos piroclàstics: d'abast inferior, se sostenen a poca distància del nucli, una barreja de gasos a una temperatura entre 300 i 800 ºC, que poden arribar als 200 km/h en les erupcions.

Núvols de cendres: contaminen l'aire i poden provocar sufocació a les persones i altres animals. Si l'emissió de cendres és elevada, es pot estendre a molta distància.

Lahars: fang i roques produïts per la fusió de gel o neu del edifici volcànic. Els efectes poden arribar a ser devastadors. La destrucció es pot estendre a centenars de quilòmetres quan els corrents es desplacen per les valls buscant camí.