Roques sedimentàries: tipus, formació i classificació

Roques sedimentàries

Sediment: part més cimentada de la roca on es poden distingir grans més grans (normal: grans + partícules + ciment).

Classificació

Segons l'origen

• Detrítiques: formades a partir de detritus o partícules sòlides preexistents (fragments d'altres roques, minerals, fòssils).
• No detrítiques: altres processos.

Segons la textura (mida i forma de les partícules)

• Mida: còdol (4-64 mm), sorra gruixuda (4-0,5 mm), sorra mitjana (0,25-0,5 mm), sorra fina (0,06-0,25 mm), llim (0,004-0,06 mm), argila (<0,004 mm).
• Forma: angulosa → arrodonida; tubular → esfèrica.
• Classificació de partícules: angular → molt poc classificat (les partícules fan de matriu); subangular → poc classificada; subarrodonida → ben classificada; arrodonida → molt ben classificada i amb molts espais buits.
• Maduresa: més transport, més arrodoniment, més maduresa.

Procés de formació

• Deposició: acumulació de sediments al fons quan el mecanisme de transport deixa de ser actiu.
• Enterrament: la majoria de sediments que finalment es dipositen en depressions anomenades conques sedimentàries, on queden estratificats i enterrats per nous episodis de deposició.
• Compactació: a mesura que s'acumulen sediments, es formen capes unes sobre les altres. La pressió del pes es transmet a les inferiors. Les partícules es reorganitzen i es compacten.
• Cimentació: resultat de la circulació d'aigua entre els sediments, quan està saturada de minerals. En primer lloc, un nou mineral precipita a partir de l'aigua subterrània. Els minerals preexistents experimenten un sobrecreixement del material mineral que s'infiltra amb l'aigua, i omple els espais buits.

Roques detrítiques: característiques i classificació segons la mida

• Lutites: fàcils d'erosionar, gel i desgel les altres. Minerals de les argiles: capacitat d'absorbir i perdre aigua. Grassos: el seu color depèn de l'origen de les partícules.
• Conglomerat i brutxa: el conglomerat és arrodonit; la brutxa és més angulosa.
• Sediments volcanoclàstics: sílice, fumaroles o piroclasts. Lavas àcides: viscoses. Lavas bàsiques: fluïdes.
• Piroclasts: cendres (<2 mm), lapil·lis (2-64 mm), blocs i bombes (>64 mm).

Roques no detrítiques

Carbonàtiques

Calcàries (formades per calcita), dolomies (formades per dolomita) i clàstiques (calcilutita, calcisiltita, calcarenita i calcirudita). Normalment, les clàstiques són no carbonàtiques.

No carbonàtiques

Organògenes (carbó i petroli), evaporítiques (sal o halita, guix, silvina i carnal·lita), sílex (radiolarites, diatomites, sílex diagenètic).

Roques carbonàtiques

• Minerals principals: calcita, aragonita i dolomita.
• Roques principals: calcària (>50% CaCO₃) i dolomia (CaMg(CO₃)₂).

Dos processos principals de formació

• Biogènics acumuladors de CaCO₃: coralls i foraminífers, és a dir, sediments no consolidats que, a vegades, creen estructures de creixement rígides (esculls).
• Precipitació química directa (poc freqüent): produeix grans de carbonat no esquelètics de mides diverses.