La Il·lustració i la música clàssica: influències i característiques

La Il·lustració i la Música Clàssica

La il·lustració és una corrent filosòfica i més tard social de mitjans del segle VIII fins al segle XIX que defensava la felicitat a través de la raó i el saber. És a dir, la llibertat de pensament i religiosa. Aquesta va sorgir de la revolució francesa i els pensaments liberals de l'època. A la música, la il·lustració li va donar una visió més racional i menys supersticiosa, és a dir, va passar de música carregada i Barroca a música senzilla però emotiva.

Els principals il·lustradors van ser Immanuel Kant, fundador del criticisme i de la raó pura. Voltaire, crític de l'antic règim i cultivador de cultura i filosofia. Rousseau amb les seves obres sobre el liberalisme, etc.

En conclusió, totes aquestes idees il·lustrades van afectar la formació de noves monarquies il·lustrades amb divisions de classes i la creació de les primeres constitucions. Això va permetre la formació de classes socials burgeses que podien pagar per música, així que els músics tenien més oportunitats d'obtenir capital no només de reis i prínceps. A més, va augmentar la natalitat, la qual cosa va permetre un desenvolupament complet per a la música i una expansió d'aquesta per tot arreu.

Estil Galant

El Rococó va significar una reacció contra l'estil anterior (el Barroc), va substituir les formes grans i pesades del Barroc per estructures petites. Algunes característiques:

• Estil lleuger, divertit.
• Concepció de l'obra com un conjunt de fragments.
• Abundància d'ornaments que ofeguen la pròpia melodia.
• Harmonia pobre, excés sobre la successió de tònica, dominant i subdominant.

Empfindsamer Stil o Empfindsamkei

El style galant alemany practicava la simplicitat, però sense trencar amb les complexitats artificials d'una ornamentació rococó i l'esperit més o menys afectat dels salons. Entorn de la cort de Frederic el Gran a Postdam (a Berlín), es va desenvolupar l'Empfindsamer Stil, estil en el qual l'emoció es valora per sobre de qualsevol altra consideració.

Escoles Musicals

Escola de Mannheim: es confereix a la dinàmica un poder d'expressió, s'introdueix el minuet, el baix continu subsisteix però va perdent eficàcia, alta disciplina i precisió en l'execució orquestral.

Escola de Berlín: preponderància de simfonies en tres moviments, inclou molta escriptura contrapuntística.

Escola de Viena: inclouen el minuet com a tercer moviment de quatre moviments, trobem l'agradable lirisme típicament vienès i el bon humor.

Escola italiana: les simfonies preclàssiques de Sammartini comencen a mostrar les línies melòdiques més llargues i cantables que associem al classicisme.

Classicisme Musical

Per classicisme s'entén en la Història de la Música l'època i l'estil dels tres grans mestres vienesos: Haydn, Mozart i Beethoven. Les seves aportacions van marcar el camí per altres compositors i van influir en el desenvolupament de la música occidental.