L'avantguardisme a Catalunya: cubisme, futurisme, dadaisme i surrealisme

Resumen

Aquest document presenta els moviments de l'avantguardisme del segle XX, els seus trets comuns i les característiques del cubisme, el futurisme, el dadaisme i el surrealisme. Explica també com van arribar i evolucionar a Catalunya, amb els principals autors i les dues etapes cronològiques, entre aproximadament 1916 i 1934.

Puntos clave

L'avantguardisme és un conjunt de moviments de ruptura del segle XX, sorgits sobretot a Itàlia i França, que qüestionaven l'art tradicional i l'ordre burgès.
El cubisme emprava formes geomètriques; en literatura destaquen el collage i el cal·ligrama, amb Guillaume Apollinaire com a màxim representant.
El futurisme va rebre el nom pel manifest de Marinetti el 1909 i exalta el perill, la velocitat i la rebel·lió contra la tradició.
El dadaisme proposava una negació total i la destrucció de l'art, amb el collage i la publicació de manifestos com a tècniques habituals.
El surrealisme, fundat a França per André Breton, buscava alliberar la ment humana i crear una crisi de consciència.
A Catalunya, la primera etapa (1916-1924) va tenir poc ressò social i la segona (1925-1934) va ser la més brillant, amb el Grup de Sabadell i la revista L'amic de les arts.

Ponte a prueba

L'avantguardisme: moviments de ruptura del segle XX

L'avantguardisme està format per una sèrie de moviments que van sorgir a Europa al segle XX i que van afectar el món literari i artístic català. Aquests moviments, procedents sobretot d’Itàlia i França, es caracteritzen per la voluntat de ruptura i per l’esperit de protesta. Malgrat la diversitat de moviments, hi ha factors comuns:

Reflex de la crisi dels esquemes elaborats per la burgesia.
Intent de destruir l'art tradicional.
Inconformisme social.
Ús de les troballes i els mètodes freudians.

Cubisme

Inicialment, es referia a l'art pictòric. Emprava formes geomètriques i el seu principal creador va ser Pablo Picasso. En la literatura, el seu màxim representant va ser Guillaume Apollinaire, i les dues tècniques més destacades van ser el collage (ús de diferents tipografies) i el cal·ligrama (composició basada en la distribució de les lletres i les paraules).

Els representants catalans més destacats van ser Josep M. Junoy i Joan Salvat-Papasseit.

Futurisme

Aquest moviment va rebre el nom de futurisme gràcies al manifest de Marinetti el 1909. Proclamava una rebel·lió violenta contra la tradició del segle XIX. Exalta el perill i la temeritat, i rebutja el sentimentalisme, l'art tradicional i els museus, que considera "cementiris de l'art". En literatura, són característics el vers lliure, l'associació lliure de paraules i la supressió de majúscules, adverbis, adjectius, puntuació i verbs conjugats, donant una atenció especial a la disposició tipogràfica.

Els representants van ser Joaquim Folguera i Joan Salvat-Papasseit.

Dadaisme

Proposava una actitud de negació total: pensava en la destrucció, pretenia confondre la gent i crear una situació caòtica en l'àmbit intel·lectual que fos un reflex del caos polític i social provocat per la guerra. Pel que fa a la literatura, és freqüent la tècnica del collage i la publicació de manifestos.

Els autors més destacats van ser Josep M. Junoy i J. V. Foix.

Surrealisme

Va ser un moviment fundat a França per André Breton. El seu propòsit era crear una crisi de consciència; intentaven que la ment i el pensament es manifestessin lliurement i pretenien alliberar la ment humana. A Catalunya podem diferenciar dos grups de surrealistes: el Grup de Sabadell i el grup que es va formar al voltant de la revista L'amic de les arts, amb Salvador Dalí com a figura clau.

Les avantguardes a Catalunya

Els autors catalans van ser receptius als nous moviments, però no van dur a terme una ruptura total amb la cultura tradicional. Això es deu als motius següents:

La llengua i la literatura catalanes no estaven prou consolidades.
Els escriptors no tenien grans contradiccions respecte a l'ordre burgès.
Els grups avantguardistes estaven poc cohesionats.

Cronologia i etapes (aprox. 1916 – 1934)

La proclamació de la República va fer canviar radicalment la situació: els autors van optar per les reivindicacions polítiques, deixant de banda les estètiques. Podem distingir dues etapes:

Primera etapa (1916-1924): Predomini d'influències cubistes, futuristes i dadaistes. Va tenir molt poc ressò social. Alguns autors van abandonar l'avantguardisme i altres el van combinar amb el modernisme i el noucentisme.
Segona etapa (1925-1934): És el moment més brillant del moviment, amb més divulgació i ressò social. S'organitzen en grups com el Grup de Sabadell i el de la revista L'amic de les arts, introductors del surrealisme a Catalunya. Aquesta revista va néixer a Sitges (1926) i la seva evolució va dependre sobretot de Salvador Dalí, qui hi va publicar el Manifest Groc el 1928.

Preguntas frecuentes

Quins són els factors comuns dels moviments avantguardistes?

Reflectien la crisi dels esquemes de la burgesia, pretenien destruir l'art tradicional, mostraven inconformisme social i feien servir les troballes i els mètodes freudians.

Quina és la diferència entre la primera i la segona etapa de l'avantguardisme català?

La primera etapa (1916-1924) va tenir poc ressò social i predominaven les influències cubistes, futuristes i dadaistes. La segona (1925-1934) és el moment més brillant, amb més divulgació i grups organitzats com el Grup de Sabadell.

Per què els autors catalans no van fer una ruptura total amb la cultura tradicional?

La llengua i la literatura catalanes no estaven prou consolidades, els escriptors no tenien grans contradiccions amb l'ordre burgès i els grups avantguardistes estaven poc cohesionats.