Resum per capítols de Tirant lo Blanc

LA POESIA TROBADORESCA:

Constitueix la primera lírica culta europea en Llengua vulgar i és obra d’individus d’identitat coneguda. Va sorgir al segle XII a Occitània. Van imitar els trobadors i van escriure poemes en occità. Els Laics foren els primers no occitans a adoptar la tradició trobadoresca. L’occità Presentava una uniformitat molt notable. L’AMOR CORTÉS: Es parla d’amor cortes Per a referir-se a la ideologia amorosa que caracteritza la poesia Trobadoresca. L’enamorat se situa en la posició de suplicant i la dama te el Poder d’atorgar o no, el favor que aquest demana. L’amor adquireix un caràcter ennoblidor I distintiu. Proporciona al trobador que l’experimenta plaer i dolor. N’hi ha 5 Tipus de generes trobadorescos: Cançó (Poema amorós), plany (cant de tristesa Per la mort), sirventés (composició moralitzadora o de sàtira i de burla), alba (poema que descriu el disgust dels enamorats), i balada (composició per ser Ballada, formada per un refrany). Trobadors catalans més destacats: Guillem de Cabestany (‘’Lo dous cossire’’ descriu la inquietud de l’enamorat davant de la Conducta distant de l’amada), Guillem de Berguedà (‘’Plany per la mort d’en Ponç de Mataplana’’ confessa haver mentit en insultar-lo en uns sirventesos), Cerverí de Girona (Bona part de la seua obra te un caràcter moralitzador).

Ramón LLULL:

La figura de Ramón Llull presenta un caràcter excepcional, Tant per la seua obra com per la seua activitat incessant. Va naixer al 1232 a Mallorca, ciutat recentment conquerida per Jaume I. L’interes deLlull per la conversió dels infidels es Déu Al fet que va viure directament els conflictes derivats del contacte entre Persones de cultura, llengua i religió diferents. Cap a 30 anys, va abandonar La vida cortesana i va dedicar la seua vida a un triple objectiu: la predicció als Infidels, l’escriptura d’un llibre i la fundació d’escoles-monestirs. Llull va Resoldre amb l’Art, el nucli de tot el seu sistema de pensament. L’Art era una Tècnica de pensament de base lògica i matemàtica, que segons l’autor, permetia Demostrar que les grans veritats cristianes deriven de l’estructura mateixa de L’univers. En el pensament medieval, el món es veia com una manifestació de Déu. OBRA LITERÀRIA: Sempre va concebre la literatura com un instrument de Divulgació del seu pensament. En quant al valor literari, n’hi havia llibres Que tenen forma novel·lesca i obres escrites en vers. OBRA NARRATIVA: El Blanquerna (Llibre I, tracta del matrimoni simbolitzat pels pares de l’heroi, Evast i Aloma; Llibre II, presenta Natana, contrafigura del protagonista; Llibre III i IV, narren les reformes que Blanquerna introdueix, com a bisbe, en La seua diòcesi; Llibre V, Blanquerna escriu una col·lecció de màximes morals i Filósòfiques que expressen la seua experiència contemplativa), El Llibre de Meravelles (Es pot considerar una mena d’enciclopedia novel·lada: presenta un Repertori de temes ben diversos), Llibre del gentil e dels tres savis, Arbre de Filosofia d’amor i Arbre de ciència. OBRA EN VERS: L’autor utilitza de manera Molt personal, elements de la poesia trobadoresca, de la poesia aràbiga i de la Poesia popular. LA LLENGUA EN L’OBRA: Llull va crear una llengua apta per a Tractar tots els camps del saber: introdueix en l’idioma mots tècnics presos Del llatí o creats per ell mateix, i hi fa servir una sintaxi precisa i molt Desenvolupada.

SANT VICENT FERRER:

La predicació d’aquest, va commoure i va Arrossegar la massa amb un èxit com Europa no havia conegut mai. Sant Vicent Ferrer no volia fer literatura, sinó convèncer i corregir la gent que l’escoltava. Ell predicava a la massa popular i això determinava les característiques dels Seus sermons: Ús de jocs teatrals (muntava quadres senzills i dramatitzava les Histories, incloïa diàlegs i canvis i inflexions de la veu), Interpel·lacions a L’auditori (s’adreçava sovint al públic) i Utilització d’exemples i semblances De la vida quotidiana.

FRANCESC EIXIMENIS:

Va actuar a València com a conseller i home de Confiança dels jurats del cap i casal. LO CRESTIÀ: Es una mena d’enciclopedia En que Eiximenis es va proposar arreplegar tot el saber de l’Edat Mitjana per Posar-lo a l’abast dels laics. Aquesta obra te 13 llibres, dels quals coneixem 4: Llibre primer, introducció a la religió cristiana; Llibre segon, analitza el Problema de les temptacions; Llibre terç, estudia el concepte del mal i del Pecat; Llibre Dotzè, es un tractat polític dels principis fonamentals del Govern de les ciutats. Altres obres d’aquest son: Llibre de les dones, explica Quina mena de vida han de portar les dones; Llibre dels àngels, escrita per a Promoure la devoció i el culte als angels; Vita Christi, una vida de Crist. ESTIL DE L’OBRA: L’interes literari esta determinat pel seu estil i el seu Llenguatge popular, però també va abocar l’observació o l’experiencia de tot el Que havia vist i viscut.

AUSIÀS MARCH:

Ausiàs March es va formar com a poeta a la cort Ducal de Gandia i la cort reial d’Alfons el Magnànim. March és un poeta Cortesà, però la seva poesia no es reconeix només en aquesta descripció. No Gira l’esquena als gustos cortesans, però supera les convencions del Trobadorisme i acull les principals innovacions i influències culturals del Primer terç del Segle XV. Deixa enrere l’occitanisme lingüístic i modernitza la Tradició lírica amorosa. En els versos dedicats a l’amor que va escriure, hi Podem resseguir l’evolució del jo enamorat. El poeta jove expressa les diverses Fases de la seva passió. March es val d’una ficció autobiogràfica en què es Confonen la seva persona real i el jo poètic de les seves composicions. La seva Fama comença abans de la seva mort i de seguida és considerat com una autoritat En matèria d’amor. March és un home escindit entre l’aspiració a un amor pur i La seducció de l’amor sensual. En la poesia de March, l’amor és una metàfora de La vida moral. Però el poeta és un amant, no un moralista. En aquesta esfera D’Amor, la dona ocupa el lloc de Déu com a bé suprem capaç de fer felíç o Desgraciat l’amant. L’amor és una passió tan gran que encén la fantasia i transcendeix la raó fins a Convergir amb la bogeria.

TIRANT LO BLANC:

Tirant és l’eix vertebrador de la novel·la, que es Pot dividir en cinc parts, que corresponen als espais per on es mou el Protagonista. Primera part, Transcorre a Anglaterra, on arriba Tirant per Assistir a les festes del casament del rei d’Anglaterra. Segona part, Sicìlia i Rodes, tirant decideix anar-hi en socors dels assetjats, acompanyat per Felip, Infant del rei de França. Tercera part, Imperi Grec, Tirant rep una carta de l’emperador De Constantinoble, que li dimana ajuda per a plantar cara als turcs que han envaït L’Imperi. Quarta part, nord d’África, Va a parar Tirant després de naufragar. Cinquena part, Tirant torna a Constantinoble amb un gran exercit i derrota els Turcs. En el Tirant Lo Blanc, l’acció es contemporània a l’epoca en que viu i Escriu Joanot Martorell. Algunes aventures de la novel·la es basen en fets històrics, Com l’episodi del setge de Rodes o la caiguda de Constantinoble. El Tirant es Una novel·la molt ambiciosa. Joanot hi alterna un to teatral i solemne amb un Altre de col·loquial i directe, a més, combina aspectes còmics amb aspectes tràgics, I la narració d’estrategies i batalles amb la historia sentimental i eròtica.