Ausiàs Marc i Ramon Llull: Poesia, Mètrica i Figures Retòriques

Ausiàs Marc

Ausiàs Marc (València, 1391 – València, 1459) és el poeta més conegut del segle d'or de les lletres catalanes (segle XV). Deixa de banda els tòpics trobadorescos que havien estat de moda durant l'etapa anterior (segles XII, XIII i XIV) i ens presenta el seu dolor d'una manera esquinçada i nua, i amb una força que encara ens fa estremir.

Ramon Llull

Ramon Llull (Mallorca, 1232 – 1315) és el primer escriptor que va escriure prosa en llengua romànica (català), de trobador a doctor il·luminat.

Objectius de la seva vida

1. Convèncer els infidels del cristianisme.
2. Escriure llibres per difondre els seus crides.
3. Crear escoles d'idiomes per formar predicadors.

Es va dedicar durant més de 40 anys a escriure i a viatjar.

Obres principals

• Blanquerna (1286)
• Llibre de les bèsties (1289), que inclou el Llibre de les bèsties.

És mestre de l'exemple (exemplum) i té una voluntat didàctica.

Mètrica

El comptatge de síl·labes en els versos s'acaba a l'última síl·laba tònica.

Contacte vocàlic

• Sinalefa: unió de dues paraules que acaben en vocal i a la següent comença en vocal o h (no i).
• Hiat: pronunciació separada de dues vocals en contacte.
• Elisió: supressió d'una de les dues vocals en contacte (ex.: ksdvé → que s'hi va).

Cesura i rima

• Cesura: els versos de més de 8 síl·labes poden tenir una pausa a l'interior i queda dividit en hemistiquis.
• Rima: repetició parcial o total dels sons del final del vers. Pot ser assonant (repetició de vocals, però no de consonants) i consonant (coincidència total de vocals i consonants).

Versos catalans

1. D'art menor: menys de vuit síl·labes.
2. D'art major: més de 8 síl·labes (decasíl·labs → 10 i alexandrí → 12).

Hi ha versos lliures que no tenen rima i versos blancs que no tenen rima però sí regularitat mètrica.

Figures retòriques

• Comparació: estableix una relació entre dos termes (tan alta com...).
• Enumeració: enumeració d'elements (blanca, petita, ...).
• Encavalcament: és quan els cursos i les pauses estròfiques i versals trenquen la unitat sintàctica d'una frase.
• Metàfora: consisteix a designar un objecte per mitjà d'un altre que té una relació de semblança (els dents són perles).
• Personificació: atribuir qualitats humanes a éssers inanimats.
• Apòstrofe: adreçar la paraula a una persona.
• Asíndeton: no utilitzar conjuncions.
• Gradació: designa una successió de mots en què cada mot amplia el significat de l'anterior.
• Al·literació: repetir un so semblant en un vers o estrofa.
• Anàfora: repetir una paraula al començament de versos.
• El·lipsi: eliminar alguns elements d'una frase.