L'Assaig Català: Evolució, Autors Clau i Característiques (Postguerra - 1960)

L'Assaig: Comunicació i Fronteres

L’assaig té com a propòsit la comunicació del pensament. Les seues fronteres són difuses i l’extensió i el grau de formalitat, molt variables. Una altra designació ha estat la de literatura d’idees.

L’assaig des de la postguerra fins als 60.

La producció durant els anys 40 i 50 va ser escassa i precària, a causa de la guerra, la repressió i la censura, i per l’aïllament respecte d’altres literatures europees. A estes causes es va sumar l’absència de publicacions periòdiques.

L’any 1955 la censura va afluixar i va permetre la difusió d’idees, es va crear un context de compromís social i cultural.

A més, el naixement de revistes va servir de plataforma per a vehicular l’obra dels assagistes com Josep Carner, Carles Riba i Gaziel. Un dels pocs precedents és Carles Salvador.

Autors Destacats de l'Assaig

EUGENI D’ORS

Escrivia glosses; a partir d’una anècdota trivial, s’enfilaven fins a exposar el seu pensament sobre la vida, l’art o un filòsof.

Alguns dels aplecs de glosses més importants van ser: La Ben Plantada, Gualba, La de mis veus o Oceanografia del tedi.

El llenguatge és vistós i provocatiu, amb un to més intel·lectual, elegant, concís i ràpid.

JOSEP PLA

Va escriure El quadern gris, en forma de dietari, on reflexiona al voltant dels esdeveniments socials, històrics i culturals. Les característiques de la seua obra són:

• Límits difusos entre els gèneres.
• La realitat com a font d’inspiració.
• Lluita contra l’oblit i configuració de la voluntat col·lectiva de la societat.
• Preferència per les formes col·loquials i l’ús de girs i expressions populars per a crear una llengua de gran qualitat retòrica.
• Comparació de allò més elemental amb la idea més profunda i transcendental.

JOAN FUSTER

És conegut pels seus assaigs, en què investiga sobre la naturalesa política dels valencians.

La seua obra es divideix en 3 blocs temàtics:

Assaig cívic i polític

Reflexiona sobre la nostra identitat col·lectiva. Obres destacades: Nosaltres els valencians, Un país sense política, El blau de la senyera.

Assaig humanístic

Posició escèptica i crítica; és un diàleg obert i antidogmàtic. Obres: El descrèdit de la realitat, Sagitari.

Crítica i història literària

Analitza la literatura des dels clàssics medievals fins als contemporanis. Obres: La poesia catalana fins la Renaixença, Literatura catalana contemporània.

Característiques de l'obra de Fuster

Fa ús de l’assaig i l’aforisme amb un estil mordaç i punyent:

1. Aproximació escèptica a la realitat.
2. Ús de l’humor i la ironia: pensament alliberador i antidogmàtic.
3. Ideal humanista: posa la raó al servei del pensament. La seua pretensió és combatre prejudicis i veritats inqüestionables.
4. Discussió i debat mitjançant preguntes i interpel·lacions al lector.
5. Provocació: prosa amena, provocativa, incisiva, crítica i sorprenent.

Definició d'Aforisme

Els aforismes són enunciats curts que expressen un pensament o una asseveració moral, filosòfica o científica, sovint, des d'una perspectiva enginyosa o irònica.