Temes i estil de l'obra de Joan Fuster

1. Grans temes literaris i objectes de reflexió

Joan Fuster aborda els grans temes de la literatura: l'amor, la mort, la guerra, el temps i la bellesa. També s'endinsa en objectes de reflexió històrica o filosòfica com la metafísica, la llibertat, el nacionalisme, l'ordre, el pensament, el zero (que representa el no-res), els vicis i les virtuts.

Així mateix, analitza realitats elementals i concretes: una cadira, un rellotge, el sexe, la pornografia, la xenofòbia o la gent del carrer. Fuster parla de tots els temes, però sempre amb un discurs racional i intel·ligent.

Els mots temàtics més repetits són, per aquest ordre: home, sexe, societat, vida i moral. D'altres com dignitat, llibertat, raó o dubte apunten cap als conceptes més conreats per l'autor.

2. L'estil i els recursos literaris

• Ironia: L'adjectivació inesperada o els adverbis sorprenents constitueixen una de les modalitats més notables d'aquesta tàctica. Aquesta combinació contrastiva i xocant acluca l'ull al lector i pot fer que aquest no sàpiga quina és la cara interpretativa que li toca jugar.
• La sentenciositat: Es manifesta en la contundència d'algunes expressions que semblen escrites per a ser fixades en la memòria.
• El conversacionalisme: Els seus assajos avancen dialècticament (són un diàleg amb ell mateix i amb el lector), interrogant-se, reconsiderant el que acaba de dir, introduint precisions i apuntant idees.
• Utilització de les cometes, cursiva i incisos: Mostren el refús de donar a les coses i a les paraules una significació fixada i clara. Les cometes adverteixen sobre el significat dels mots i de les ideologies que s'expressen amb aquests.

Aquest moviment de recerca és el que dona tensió i fa inconfusible l'estil de l'autor: àgil i incisiu, d'adjectivació precisa i sorprenent alhora, que segueix fidelment el joc d'esperit crític i de gimnàstica mental dels seus textos, sense perdre mai l'amenitat i la claredat.

Altres trets estilístics destacats:

• Enunciació subjectiva: Utilitza la primera persona del plural, generalment amb valor inclusiu del lector, que remet a la construcció d'una identitat compartida.
• Modalització intensa: Ús de deixi, verbs performatius (com creure), substantius valoratius i adverbis de manera.
• Registre: Estàndard amb pinzellades d'oralitat.
• Preguntes retòriques i hipertextualitat.