Ascens del Feixisme i Nazisme: Bases Socials i Inicis
Les Bases Socials del Feixisme
Els partits feixistes mai van assolir un complet respatller popular. El feixisme va reclutar els seus primers seguidors entre sectors socials desarrelats, com ara oficials i combatents desmobilitzats. També van comptar amb el suport de joves activistes romàntics.
Progressivament, s'hi van anar sumant membres procedents de les classes mitjanes urbanes i rurals, afectats per la crisi econòmica i temorosos de l'extensió del comunisme. Així mateix, va atreure a sectors de la classe obrera, especialment aquells procedents de partits radicals d'esquerra, que van trobar atractiu el missatge extremista i violent del feixisme.
Un suport crucial va venir dels grans empresaris i terratinents. Aquests grups van finançar les organitzacions feixistes per a utilitzar-les com a forces de xoc enfront dels socialistes i els comunistes.
La presa del poder pel feixisme i el nazisme no pot explicar-se sense els suports que van rebre de les pròpies institucions de l'Estat liberal: l'exèrcit i la policia van tolerar i fins i tot van col·laborar amb la violència que les organitzacions feixistes utilitzaven per a atemorir els seus enemics i conquerir el poder.
Els Inicis del Nazisme i l'Ascens de Hitler
Idees Centrals del Programa Nazi
- La necessitat d'establir una dictadura nacionalista forta, capaç de preservar la puresa racial i eliminar els enemics d'Alemanya: els demòcrates, els marxistes i els jueus.
- L'aspiració a unir tots els alemanys en una Gran Alemanya, dotada d'un «espai vital» (Lebensraum) que assegurés el desenvolupament de la raça ària. Aquesta idea es coneix com a Pangermanisme.
El Putsch de Múnic i el "Mein Kampf"
Els nazis van preparar un cop d'estat conegut com a Putsch de Múnic, que va fracassar estrepitosament. Arran d'aquest intent fallit, Hitler va ser empresonat. Durant el seu empresonament, va escriure la seva obra programàtica, Mein Kampf (La Meva Lluita).
Canvi d'Estratègia i Ascens al Poder
En 1925, després de sortir de la presó, Hitler va limitar els postulats anticapitalistes a la lluita contra els financiers jueus. Va utilitzar eficaçment el profund corrent antisemita i anticomunista existent, així com la gran impopularitat del Tractat de Versalles.
Va canviar d'estratègia per transformar el partit en un moviment de masses. Per aconseguir el poder, va utilitzar amb gran eficàcia tots els mètodes de propaganda: els mítings, les marxes, els uniformes i la instrucció militar.