Art modernista i impressionista: obres clau i anàlisi detallada

Arte y Humanidades7,73 KB

Torre Eiffel: Alexandre Gustave Eiffel, 1887-1889. Commemorativa, arquitectura de ferro, influència del Crystal Palace i del Viaducte de Garabit.

Magatzems Carson, Pirie, Scott: Louis Sullivan, 1889-1901. Civil, Escola de Chicago, model per a la Casa Michaelerplatz (Adolf Loos), Auditorium de Chicago i Guaranty Building.

Palau de la Música Catalana: Lluís Domènech i Montaner, 1905-1908. Auditori, influència de l'Auditorium de Chicago, Hospital de Sant Pau i Casa Lleó Morera.

Casa Milà o La Pedrera: Antoni Gaudí, 1906-1912. Civil, modernista, influència de la natura, model arquitectònic alemany, Park Güell i Casa Batlló.

El Pensador: Auguste Rodin, 1880-1900. Escultura exempta, bronze, simbòlic, impressionista, influència de Michelangelo, Porta de l'Infern i El Bes.

Primers freds: Miquel Blay, 1892. Escultura exempta, marbre blanc, anecdòtic i costumista, realista/simbolista, influència de Rodin i Hugues, perseguint l'ilusió i la cançó popular.

La Vicaria: Mariano Fortuny, 1867-1870. Oli sobre fusta, realista/acadèmic, costumista o de gènere.

Descripció formal: gran perspectiva, punt de fuga a la signatura, destaca l'espai buit a la part inferior, ajuda al perspectivisme mitjançant línies de la terra, col·locació de la llum durant que penja del sostre, ajuda a equilibrar la composició, pinzellada minuciosa, cromatisme exacerbat, gran intensitat lumínica.

Iconografia: acció en una vicaria del segle XVIII, escena per legalitzar matrimoni amb familiars, demana almoina, cua...

Signe: imatge paradigmàtica dels estereotips més típics d'Europa del segle XIX, societat espanyola dominada per tradicions, costums...

Funció: exposada a París, molt cara per la fama, havia de ser la llar d'un ric amb escena costumista. Influència de Goya i Marroc (intensitat cromàtica), Batalla de Tetuan i Batalla de Wad-Ras.

Dinar campestre: Édouard Manet, 1863. Impressionisme, oli sobre tela, costumista.

Descripció formal: 3 plans horitzontals sobre postes: 1 (cistell de fruites, pa, vestits), 2 (dona i dos homes), 3 (dona amb roba interior, rierols). Triangles compositius, punt de fuga (tros de cel), manca d'unitat, ús de línies definides per augmentar el volum, representació plana aconseguida amb gradació tonal del color, predomina el verd i el negre i el blanc com a important.

Iconografia: retrat íntim dels seus germans, futur cunyat i la model preferida, nua mirant. Fons de dona desconeguda.

Signe: escena quotidiana, el primer es titula El bany.

Funció: presentada al Saló de París i rebutjada per la nuesa (Salons refusats). Influència dels venecians del segle XVI, holandesos del XVII i Velázquez, Olympia i El Pifre, Concert campestre (influència).

Sol ixent. Impressió: Claude Monet, 1872. Impressionisme, oli sobre tela, paisatge.

Descripció formal: composició homogènia, no perfila, ús de pinzellades brillants i dinàmiques, només insinuen, sensació d'esbós, domina el blau grisenc de la boira, contrasta el sol ataronjat i els seus reflexos, contrast pel contrast simultani (dos tonalitats complementàries augmenten la intensitat dels dos), abandona el clarobscur.

Iconografia: fons nebulós, vaixells, xemeneies, el sol està sortint i il·lumina les aigües del port de Le Havre.

Signe: representa reflexos damunt l'aigua, es va presentar a la 1a Exposició, on una revista va donar nom al moviment.

Funció: voluntat de captar la impressió de la presència de l'atmosfera, per això no es distingeixen clarament les embarcacions, trencant amb l'art acadèmic.

Autors: impressionisme, mateix tema en diferents hores (Nenúfars, Catedral de Rouen), Escola de Barbizon i William Turner.

La nit estelada: Vincent van Gogh, 1889. Postimpressionisme, oli sobre tela, paisatge.

Descripció formal: partit en dos: inferior, vista llunyana del poble amb muntanyes i superior, astres al cel. Unides per dos xiprers que tranquil·litzen verticalment la composició i les torres del campanar. A cases predomina la línia recta negra, figura geomètrica (quadrats, triangles), arbres i muntanyes amb línia corba seguint la repetició (ordre tranquil·litat), en canvi al cel 11 estels brillants desperten sensació inquietant de caos, pinzellada dinàmica, reforçada amb 2 remolins i es contraposen als xiprers. Verd, groc, turquesa, blau, pretenen transmetre visió interior de l'artista (llibertat en el cel, gran lluminositat).

Iconografia: pintada durant l'estada a l'sanatori, després d'un dels seus atacs, carta germana (he vist estels molt grans).

Signe: poble fictici, evoca Holanda, interpretada emocionalment i simbòlicament, no fidel paisatge.

Funció: va pintar més d'una vegada aquest únic paisatge des de la finestra.

Autor: Café de nit, camps de gira-sols, crisis nervioses, influït per Delacroix, model Vlaminck.

Jugadors de cartes: Paul Cézanne, 1893. Postimpressionisme, oli sobre tela, costumista/gènere.

Descripció formal: l'ampolla marca eix compositiu cap a la dreta, la figura està totalment dins i la dreta no és tan robusta, amb el tornaveu. Triangle imaginari invers format a partir de les mirades dels dos jugadors fixades en les cartes. Formes geomètriques en la formació de les figures, no supedita el color a la línia, tots tenen la mateixa importància. Pinzellada breu i disposada en superposició per mitjà de diferents tonalitats. La llum utilitzada com a element de configuració de l'espai i no només efecte realista, realitza funció de contrast tonal, predominant tonalitats com ocres, contraposició dels colors de la roba.

Iconografia: dos homes jugant a cartes davant a davant (esquerra guanya), només es veu perfil.

Signe: lluita autor/pare, s'enfronta a ell mateix fent il·lusió als seus propis perfils, contradiccions interiors.

Funció: pel seu pes, acceptés en pintura. Autor: Roques i bosc, influït per Courbet i Monet, model de Braque, cases a L'Estaque.

El crit: Edvard Munch, 1893. Expressionista, oli i tremp sobre cartó, al·legòric.

Descripció formal: diagonal compositiva, predomina la línia corba i sinuosa, Munch perfila tant la figura com l'entorn que l'envolta, desequilibri visual a causa de la gran diagonal (pont i paisatge), les persones darrere seu, més embarcacions amb línia recta (estabilitat), els colors no mostren cap còpia simètrica, sinó visió subjectiva; per això ha emprat blaus, vermells, grocs atorjats, sense cap transició, reflecteix estat anímic convuls.

Iconografia: personatge estrany, sobre un pont amb les mans al cap, boca oberta per cridar, és com 2 persones caminant, darrere el pont angoixant paisatge marítim amb 2 embarcacions.

Signe: reflex de pròpies frustracions interiors com a metàfora visual de la solitud, critica el món fals i optimista de la burgesia.

Funció: expressar el seu món individual ple d'angoixes i sentiment (Madona, la noia malalta), afectat per la mort de la seva germana, reflecteix en el quadre. Influït per Van Gogh i Toulouse-Lautrec, model Kirchner (pintors germànics), riba vermella d'Elisabeth a Berlín.

Descargar

PDF Word HTML