Art del Segle XIX: De l'Eclecticisme a l'Impressionisme

L'Eclecticisme i l'Arquitectura Historicista

L'Eclecticisme té el seu precedent en l'arquitectura historicista. El corrent més important va ser el Neogòtic, que va sorgir de l'atracció que l'esperit romàntic sentia pel món medieval (destaquen autors com Pugin i Barry).

Noves possibilitats del ferro

L'augment de la població va fer necessària una construcció ràpida i barata. Els nous mitjans, com el ferrocarril, van exigir l'edificació d'estacions, ponts i obres públiques. Les noves indústries van necessitar instal·lacions de gran caràcter i dimensió, mentre que el progrés de la cultura i l'educació va impulsar la creació de museus i biblioteques.

La gran riquesa va potenciar les Exposicions Universals, amb instal·lacions efímeres que exigien un alt desenvolupament de la tècnica constructiva. Es van utilitzar nous materials: vidre, ferro colat i, posteriorment, el ciment.

L'Escola de Chicago

Després de ser cremada i reconstruïda, l'Escola de Chicago va desenvolupar els gratacels (1871), fet que fou possible gràcies a les estructures metàl·liques.

L'Escultura del segle XIX

Al segle XIX, l'escultura es va fer independent de l'arquitectura i va ser més lliure, tot i que l'escultura monumental va deixar lloc per a la petita figura. Cal destacar la influència de Delacroix en Rude. Dins del realisme, destaca Daumier. L'impressionisme pictòric va tenir el seu reflex en l'escultura de Rodin, caracteritzada per:

• Rugositat
• Multiplicitat de vistes
• Tractament de la llum
• Obres icòniques: El pensador, El bes...

El Realisme: La recerca de la realitat quotidiana

El realisme cerca la realitat més pròxima i quotidiana. S'abandonen els temes medievals, clàssics i orientals per centrar-se en temes contemporanis, impulsats per:

• La implantació definitiva de la burgesia.
• El positivisme filosòfic d'Auguste Comte.
• L'establiment de dades a través dels sentits.
• La sensibilitat i consciència dels artistes envers els problemes socials derivats de la industrialització.
• El desencís pel fracàs de la revolució de 1848.

El realisme no idealitza. L'aparició de la fotografia (Daguerre), la difusió de la premsa escrita i la revolució tecnològica van influir en els artistes. La composició es va transformar: els enquadraments eren casuals, amb una tècnica lliure i instantània. La litografia i el dibuix van ser molt útils per a la difusió de la vida quotidiana.

L'Impressionisme

L'impressionisme busca unir la visió i la llum, elements inherents a la pintura occidental. La representació de la llum amb tocs cromàtics va ser l'ambició d'artistes com Constable, Turner, Monet, Renoir i Sisley.

Aportacions principals:

• Teoria dels colors i colors primaris (Chevreul).
• Plasmació de la llum: els colors no són immutables i la incidència de la llum és determinant.
• Aparences successives: un mateix paisatge pot ser objecte de múltiples representacions.
• Coloració d'ombres en detriment del clarobscur.
• Pinzellada solta i pràctica del plein air (aire lliure).