Art contemporani: pintura, arquitectura i escultura del segle XX
Pintura
Expressionisme abstracte i informalisme
Pintors gestuals: Pollock i Kooning (tàcica rara). Pintura caligràfica: Tobey (guixades blanques) i Kline. Pintura especial: Rothko (ratlles de colors) i Newman (groc). Ad Reinhardt i Still (minimalisme). Motherwell (ous negres), Gottlieb i Fontana (blau i ratlles).
Assemblatge
Hartung, Mathieu, grup Cobra (fusta i colors 3D).
Art infantil i matèric
Dubuffet (titola). Al paso: Millares (teles esquinçades) i Saura (taques de color).
Grup Dau al Set
Brossa (poesia visual), Tàpies i Ponç (surrealisme màgic).
Abstracció geomètrica i op art
Stella (rodones i colors). Vasarely (rodones i efectes) i Riley.
Minimalisme
Flavin (fluorescents), Judd (escales), Lewitt i Serra.
Neofiguració i pintura
Bacon (vaca i papa), Balthus (adolescents) i Freud (nus cruels).
Pop art
Warhol (ampolla de tomàquet), Lichtenstein (còmics), Rauschenberg (combinacions de matèries i objectes penjats), Johns (bandera nord-americana), Wesselmann (nus i còmic), Oldenburg (objectes gegants), Hockney (solitud a Miami, piscina), Segal, Hamilton, Arroyo, Equip Realitat i Equip Crònica (remix d'obres).
Hiperrealisme
Eddy (cuixes) i López García (WC).
Art conceptual
Yves Klein (cos blau), Arman (es-ressmaquines), Niki de Saint Phalle (entrada xixa) i Kosuth.
Land art
Christo i Jeanne-Claude (land art), Smithson (espiral a la terra).
Grup Fluxus, Grutai i altres
Grup Grutai, grup Fluxus (cap pintura), Manzoni (merda d'artista), Kosuth (cadira), Haacke, Merz (iglú), Pistoletto (tela i traje d'esquena), Beuys (portal lila) i Yokoo.
Postmodernisme
Neoexpressionisme
Baselitz (quadre de revés), Kiefer (textura i frases).
Transavantguarda
Chia (grafit), Cucchi (mal acabat), Clemente i Barceló (malí i cova), Sicilia.
Art al marge
Basquiat (grafit a Nova York), Haring (sida).
Kitsch
Koons (poupy).
Arquitectura
Segona avantguarda
Mies van der Rohe (vidre), Nervi i Pont (edifici trencat, origen del pla), Le Corbusier (blocs d'edificis sobre pilotis), Sert, Wright (museu de planta rodona i blanc).
Organicisme
Aalto: línia corba i materials càlids.
Brutalisme
Edificis freds i pobres, sense revestiment, que mostren el material.
Neoexpressionisme
Siren, Utzon (Sydney).
Postmodern
Venturi (casa i església).
Historicisme
Johnson, Bofill (llenguatge clàssic, grandesa i arquitectura d'arc estret).
High Tech
Piano i Rogers (edifici de l'Obra), Calatrava (pont blanc lusità, contraposat a Roma), Foster (murs interns de vidre).
Deconstructivisme
Gehry (edifici singular d'or).
Nou racionalisme
Moneo (maó, arc i art romà), Meier.
Escultura
Abstracció geomètrica
Sempere, Alfaro (acer).
Hiperrealisme
Hanson.
Figuració
Moore (figura estirada i deformada), Giacometti (persona aïllada), Calder (plaça i mòbil), Oteiza, Chillida (aigua i elogi).
Característiques dels moviments
L'arquitectura organicista combina un cert racionalisme amb l'ús de materials càlids. El brutalisme evidencia el material de la construcció sense revestir. El neoexpressionisme utilitza elements heterodoxos i formes diverses amb la finalitat de sugestionar. El postmodernisme reflecteix la complexitat i les contradiccions de l'arquitectura i de l'estètica. L'historicisme juga amb elements d'altres èpoques i combina una visió nova que sorprèn. El high tech incorpora nous mitjans tècnics a l'arquitectura i a les infraestructures interiors de l'edifici. El deconstructivisme treballa el concepte escultòric de l'arquitectura. El nou racionalisme es caracteritza per línies clares i espais diàfans.
L'expressionisme abstracte i l'informalisme: pintors gestuals com Pollock, amb l'action painting i la tècnica del degoteig, i la pintura caligràfica, amb la fascinació per la pintura xinesa. La pintura especial aposta per l'absència de violència gestual i per colors aplicats en capes. L'abstracció geomètrica busca l'expressivitat amb colors i formes pures. L'op art cerca la creació de moviment a partir d'efectes visuals de contrast entre formes geomètriques i colors. El minimalisme nega el món figuratiu i treballa l'espai amb el mínim d'elements possibles. La neofiguració crea espais angoixants. El pop art s'inspira en la producció popular de consum de masses, en els còmics i en la moda; ironitza sobre el producte de consum amb colors plans, pocs matisos i tècniques com la serigrafia, i incideix en l'aspecte de consum de l'art. L'hiperrealisme recupera la figura com a element central, amb un domini tècnic precís i il·lusionisme que fa dubtar si es tracta d'una pintura o una fotografia. L'art conceptual preval sobre la figura i l'abstracció: la idea és allò que ens emociona d'una obra, no l'objecte, i l'artista hi posa el material en ell mateix, sinó el que representa (performance, happenings), reaccions plàstiques i interactives (instal·lacions, body art, art povera). L'escultura és tridimensional, amb més formes orgàniques i plenes o buides, la figura humana; Calder va crear obres estàtiques i mòbils que generaven espai a partir del moviment, de la forma geomètrica, dels colors i dels plans.