Art Barroc i Rococó: Arquitectura, Escultura i Pintura del Segle XVII al XVIII
BARROC
Arquitectura barroca
La concepció barroca de l'arquitectura es caracteritza pel gegantisme, les plantes ovals i el·líptiques, les línies corbes i les superfícies ondulants, i una decoració exuberant.
San Carlo alle Quattro Fontane
Francesco Borromini, 1638-1667, Roma. Barroc, maons i estuc, arquitrau i volta.
Planta d'església de tipus oval, 8 columnes gegants amb funció de càrrega, cúpula el·líptica.
Versalles
Jules Mansart, 1667-1710, Versalles. Barroc, pedra i marbre, arquitrau i volta, 600 m (800 hectàrees de palau).
Cortesia, valor de propaganda, sumptuositat interna i classicisme extrem.
Escultura barroca
Gran domini tècnic, esquemes lliures, cànons esveltos, captació del moviment, teatralitat, contrastos de llum, gestos èmfatics i supeditació de l'ornamentació a l'arquitectura. Temàtica religiosa, mitològica i funerària.
Apol·lo i Dafne
Bernini, 1622-1625, Galeria Borghese, Roma. Barroc, talla. Representació del "no", contrastos, metamorfosi, dinàmica del moviment, dramatisme i intensitat emocional.
Escultura barroca espanyola
Hi ha dues escoles d'imatgeria:
- Castellana: realisme violent, patetisme, plasmació exagerada del dolor, modelat vigorós, rostres expressius, policromia sense daurats. Centres: Valladolid i Madrid.
- Andalusa: realisme clàssic idealitzat, elegància, bellesa i equilibri, fugida de l'exageració, modelat suau, serenitat, policromia amb daurats. Centres: Sevilla, Granada i Màlaga.
Oració a l'hort de Getsemaní
Salzillo, 1754, Museu Salzillo, Múrcia. Barroc, talla policromada encarnada, fusta, grup escultòric dempeus. Tradició pesebrista napolitana, realisme costumista, influència de Bernini, idealització clàssica, acabats amb punta de cisell, modelatge suau, riquesa cromàtica i sentit didàctic i contrarreformista.
Pintura barroca
Predomini del color sobre el dibuix, profunditat contínua, hegemonia de la llum, clarobscur, composició asimètrica i atitudinal, preocupació pel moviment, realisme i teatralitat, decoració il·lusionista i difusió entre les natures mortes.
Judit i Holofernes
Artemisia Gentileschi, 1612-1613, Museu di Capodimonte, Nàpols. Barroc italià, oli sobre tela, 159 x 126 cm. Influència del seu pare, èmfasi dramàtic, complicitat entre personatges, composició complexa, clarobscur i cromatisme d'intensitats.
Al·legoria de la pintura
Jan Vermeer, 1666-1668, Museu de Viena. Barroc holandès, oli sobre tela, 120 x 100 cm. Pintura lenta i meticulosa, costumisme, cambra fosca, tres plans amb cortina, pintor i model. Individualitat de les figures, il·luminació homogènia i cromatisme.
Lliçó d'anatomia del doctor Tulp
Rembrandt, 1632, Den Haag. Barroc holandès, oli sobre tela, 169 x 216 cm. Llum lineal, tenebrisme, actitud contenguda, il·luminació de dins cap enfora, composició piramidal.
Les tres Gràcies
Rubens, 1639, Prado. Barroc, oli sobre taula, 221 x 181 cm. Paisatge idíl·lic, vitalisme extrem, caràcter mitològic, exaltació del moviment, pinzellada solta, dinamisme i il·luminació interna.
Las Meninas
Velázquez, 1656, Prado. Barroc, oli sobre tela. Profunditat contínua, domini del color, realisme barroc. És un estudi de l'espai estructurat a partir de línies verticals i horitzontals.
Rococó
El gronxador
Fragonard, 1766, Wallace Collection, Londres. Rococó, oli sobre tela, 83 x 66 cm. Pinzellada solta, composició triangular, sabata com a fetitxisme eròtic. Intranscendència i frivolitat temàtica, plasmació del luxe i estètica cortesana.
Neoclassicisme i romanticisme
El 3 de maig de 1808
Goya, 1814, Prado. Neoclassicisme romàntic, oli sobre tela, 268 x 347 cm.
Neoclassicisme: acadèmia, valors clàssics i sentit moralitzador.
El jurament dels Horacis
David, 1784, Louvre. Oli sobre tela, 330 x 425 cm. Simetria, ordenació paral·lela, domini del dibuix, rigidesa, clarobscur, exaltació heroica i masclisme.
Romanticisme: en contra de la severitat, el repòs, la rigidesa, l'acadèmia i el racionalisme. A favor de l'emotivitat, el moviment, el dinamisme, l'antiacademicisme, la passió i el paisatge.
La llibertat guiant el poble
Delacroix, 1830, Louvre. Romanticisme, oli sobre tela, 260 x 325 cm. Predomini del color, composició triangular, defensa del nacionalisme i del liberalisme, actitud romàntica.
Realisme
Rebuig de la bellesa arquetípica, antiidealització, representació directa de l'entorn, plasmació de la naturalesa i antiacademicisme.
La vicaria
Fortuny, 1867-1870, Barcelona. Realisme, oli sobre taula, 60 x 94 cm. Realisme, pinzellada lliure i preciosisme.