Art i Arquitectura Etrusca i Romana: Sarcòfag i Pompeia
El Sarcòfag Etrusc
1. Context històric i cultural
Sarcòfag. 1520 aC, autor desconegut. Pertany a la civilització etrusca, situada a la península Itàlica (segles X-II aC). És una civilització d'origen oriental, amb una tradició i cultura artística pròpies de les civilitzacions del Pròxim Orient i la Mediterrània. Destaca per les seves creences religioses i ritus funeraris, i va exercir una gran influència en l'art romà.
2. Estil i característiques
Estil etrusc. Influència artística de l'Àsia Menor i Grècia. Voluntat realista en el retrat, amb influència de l'escultura romana. En arquitectura, destaquen les construccions de tombes i temples. Són els introductors de l'ordre toscà.
3. Anàlisi formal
Representació. Presenta un sarcòfag en forma de llit, amb figures d'home i dona reclinades. És exempt, d'embalum rodó i unifacial, policromat i fet de terracota cuita mitjançant la tècnica del modelatge. Els vestits i pentinats tenen influència grega. El rostre és expressiu, presenta un clar perfil geomètric i hieràtic, amb la forma ametllada dels ulls. La gestualitat de les mans transmet afecte, i està relacionada amb els models de kuros i kore.
4. Funció i significat
Funció. Tenia la funció de guardar les cendres, dipositades a la part posterior; per tant, és una urna funerària. Reprodueix les cases dels difunts i presenta pintures al fresc amb escenes quotidianes. Es busquen reproduir de manera real els trets corporals i facials. Es creu que pertany a un matrimoni, representats en un banquet xerrant de manera distesa. L'esposa ocupa el primer terme perquè tenia més importància en la vida pública.
La ciutat de Pompeia
1. Context històric
Pompeia. Situada a Pompeia, segle I aC. Fundada pels oscs, estava situada al golf de Nàpols amb una forta presència del comerç, i va esdevenir un lloc d'estiueig de les classes altes de la península. L'erupció del Vesuvi va destruir la ciutat i va quedar sepultada per les cendres; tant la ciutat com la decoració interior s'han mantingut intactes.
2. Estil i arquitectura romana
Estil romà a Pompeia. Construcció de grans edificis en ciutats conquerides. L'art és hereu de la civilització grega. En arquitectura, empren l'arc de mig punt, la volta de canó i l'arc d'arestes romà. Fan servir els ordres toscà i compost. Pel que fa a l'escultura, potencia el monument i cerca el realisme en els retrats.
3. Estructura de l'habitatge
Casa de Pompeia. Casa de modestes dimensions, pertanyent a una família de classe mitjana enriquida. Disposa de diverses estances: tablinum (habitació per als clients), atrium (pati tancat), peristylum (pati porticat), impluvium (per recollir l'aigua de la pluja), tabernae (botiga), cubs o cubicula (habitacions de convidats), triclinium (menjador) i lararium (altar per als déus). Hi ha una absència de finestres a les habitacions i pocs mobles, però destaca per una rica decoració pictòrica i de mosaics. El sistema és arquitravat de dos aiguavessos.
4. Característiques socials i artístiques
Casa unifamiliar. Hi vivia una família de classe mitjana-alta. El nom de la casa és degut al mosaic situat al tablinum. Pertanyia a una família de classe mitjana enriquida que feia comerç a la tabernae. És molt destacable el mosaic amb el lema Cave Canem.