Arquitectura i Escultura Grega: Anàlisi del Partenó i l'Acròpolis

El Partenó: Símbol de l'Esplendor Clàssic

a) Context cronològic, històric i cultural

Cronologia: 447-432 aC

Context: Època clàssica. S’inicia després de les Guerres Mèdiques, en què l’Atenes de Pèricles va resultar vencedora sobre l’Imperi Persa. Els pilars fonamentals de l’art grec són: l’home, la natura, la raó, l’harmonia i la bellesa. Com deia Protàgores: «L’home és la mesura de totes les coses». És el moment de màxim esplendor de l’art grec.

• Aparició de l’ordre jònic.
• Construcció de l’Acròpolis, que va ser objecte d’una important campanya de monumentalització durant els anys de l’anomenada «Edat d’Or» de la polis d’Atenes (460-430 aC).
• Sota el directe lideratge de Pèricles, les obres varen acollir els millors artistes disponibles en el món grec.
• Període dels grans noms de l’estatuària grega: Policlet, Fídies, Miró, Praxíteles, Escopes i Lisip, etc.
• Moment dels historiadors Tucídides i Heròdot.
• Dramaturgs: Sòfocles, Èsquil i Eurípides (tragèdies); Aristòfanes (comèdies).
• Filosofia: Sòcrates, Plató i els sofistes.

b) Estil i característiques de l'escultura arcaica

Estil: Clàssic grec

QUATRE característiques de l’escultura arcaica grega:

• Tipologies: Cora (kóre) i kuros (koûros).
• Característiques formals: Estatisme.
• Lleuger moviment per l’avançament de la cama en els kuros (koûroi) i la posició del braç en les cores (kórai).
• Simetria, inexpressivitat i contenció.
• Estereotip anatòmic.
• Marbre de Paros policromat.

c) Qüestions sobre el Partenó

1. Tipus de temple (columnes): Dòric octàstil i perípter monòpter.
2. Espais del temple: Pronaos, naos i opistòdom.
3. Ordre arquitectònic: Ordre dòric.
4. Decoració del fris: Mètopes i tríglifs.
5. Dos temples més a l’Acròpolis: Erectèon i Atena Niké (o Atena Àptera).

d) Significat i funció del Partenó

Significat: Relleus de Fídies dedicats a Atena i Posidó al frontó oriental. A les mètopes, escenes de la gigantomàquia, l’amazonomàquia i la centauromàquia. Al fris, la processó de les Panatenees.

Funció: Temple dedicat a Atena Pàrtenos, com a casa de la deessa. Ofrena als déus i demostració de la grandesa d’Atenes.

e) QUATRE característiques formals de l’ordre dòric

1. Columna sense base.
2. La columna reposa sobre una estilòbata i un estereòbat.
3. Fust estriat.
4. Entaulament amb arquitrau llis, fris i cornisa.
5. Fris amb mètopes i tríglifs.
6. Cornisa amb frontó.

L'Erectèon: Temple Jònic de l'Acròpolis

a) Context cronològic, històric i cultural

Cronologia: 421-405 aC. [S’admet segle V aC]

Context històric i cultural:

• Època clàssica: S’inicia després de les Guerres Mèdiques, quan l’Atenes de Pèricles va resultar vencedora i va implantar la democràcia.
• Paper representatiu de l’Acròpolis, com a mostra del poder d’Atenes.
• Moment dels historiadors Tucídides i Heròdot.
• Dramaturgs: Èsquil, Sòfocles i Eurípides (tragèdies); Aristòfanes (comèdies).
• Filosofia: Sòcrates, Plató i els sofistes.

b) Estil i característiques de l'escultura clàssica

Estil: Grec clàssic.

Característiques:

• Període dels grans noms de l’estatuària grega: Policlet, Fídies, Miró (i lleugerament posteriors, Praxíteles, Escopes i Lisip).
• Trencament dels principis de frontalitat i rigidesa de l’escultura arcaica.
• Recerca del moviment.
• Cànon anatòmic perfecte.
• Equilibri i harmonia.
• Utilització del contrapposto.
• Originals en bronze.

c) Elements arquitectònics i espais

1. Ordre jònic.
2. Cariàtides.
3. Espais: 1. Atena; 2. Pòrtic nord; 3. Vestíbul; 4 i 5. Cel·les de Posidó i Erecteu; 6. Pòrtic de les cariàtides.
4. A.

d) Significat i funció

1. Dedicació: En honor d’Erecteu —mític rei atenenc de qui pren el nom—, considerat el fundador de les Panatenees, festivitats en honor de la deessa Atena.
2. Divinitats venerades: A Atena, Posidó, Cècrops i Erecteu.
3. Mite fundacional: Segons la mitologia grega, Zeus va promoure una competició per escollir el déu protector de la ciutat d’Atenes. Hi van participar Posidó, que va clavar el seu trident a la roca i va fer brollar aigua salada, i Atena, que va fer néixer d’entre les roques una olivera. Cècrops, primer rei de l’Àtica, va donar com a vencedora la deessa, i la polis va adoptar el nom d’Atenes en honor seu.
4. Funció principal: Honorar la deessa Atena.

e) Comparació d'obres escultòriques

• A. Victòria de Samotràcia: Estil hel·lenístic.
• B. Discòbol, de Miró: Estil grec clàssic.
• C. Elogi de l’aigua, d’Eduardo Chillida: Estil abstracte.
• D. August de Prima Porta: Estil romà imperial.

Temple d'Atena Niké: La Victòria Sense Ales

a) Context cronològic i històric

Cronologia: 421 aC (projectat l’any 449 aC per Cal·lícrates).

El temple ocupa l’indret on hi hagué un temple anterior destruït pels perses el 480 aC. El comitent va ser Cimó, el ric estrateg cap del partit aristocràtic i etern rival de Pèricles.

Context: Època clàssica. S’inicia després de les Guerres Mèdiques, on l’Atenes de Pèricles va resultar vencedora, implantant la democràcia.

• Moment dels historiadors Tucídides i Heròdot.
• Dramaturgs: Sòfocles, Èsquil i Eurípides (tragèdies); Aristòfanes (comèdies).
• Filosofia: Sòcrates, Plató i els sofistes.

b) Estil i fonaments de l'art grec

Estil: Grec clàssic.

Els pilars fonamentals de l’art grec són: l’home, la natura, la raó, l’harmonia i la bellesa. Com deia Protàgores: «L’home és la mesura de totes les coses». Moment de màxim esplendor de l’art grec.

• Aparició de l’ordre jònic.
• Període dels grans noms de l’estatuària grega: Policlet, Fídies, Miró, Praxíteles, Escopes i Lisip.
• Construcció de l’Acròpolis.

c) Aspectes tècnics i constructius

Construcció de molt petites dimensions, segueix els trets característics d’un temple grec.

• Configuració: Amfipròstil (columnes a la façana i a la part posterior), tetràstil (quatre columnes).
• Estructura: Adovellada, coberta a doble vessant i ús de columnes com a elements de suport i decoratius, situades als dos pòrtics que delimiten longitudinalment la construcció.
• Planta: Molt simple, rectangular, amb dos pòrtics als costats curts (anomenat pronaos l’anterior i opistòdom el posterior).
• Espai intern: Ocupat per una sola estança (naos o cel·la), on s’hi trobava l’estàtua monumental de fusta policromada que representava la victòria (Niké) sense ales (àptera).
• Alçat: L’edifici es troba sobre unes grades que l’envolten (estereòbat).
• Ordre: Jònic, molt elegant i refinat, amb unes columnes de ràtio 7:1 entre alçada i diàmetre. Són de fust monolític, acanalades amb arestes rebaixades.
• Capitell: La voluta de l’extrem anterior de cada capitell dels quatre angles es troba inclinada tangencialment, amb l’objectiu de crear una estereometria més perfeccionada.
• Entaulament: Configurat per un arquitrau subdividit en tres bandes horitzontals, un fris continu ornat amb relleus i, a cada extrem, un frontó triangular (perduts).

d) Significat, funció i decoració

Significat: Exvot dedicat a Atena, la deessa grega de la Saviesa i l’estratègia en la guerra, patrona d’Atenes.

Funció: La determinació de construir un temple a la Victòria sembla que tenia funcions propagandístiques destinades a commemorar el tractat de pau que el polític atenenc Càl·lies va signar amb els perses l’any 449 aC, que va posar fi a les Guerres Mèdiques després d’una sèrie de victòries gregues.

Decoració: Els relleus del fris són d’estil de Fídies (ignorem el nom dels autors).

• Al fris Nord: Hi ha una batalla entre grecs.
• Al fris Sud: S’hi representa la decisiva victòria de Platea contra els perses.
• A Est i Oest: Es representen escenes de les divinitats olímpiques presidides per Zeus i Atena, garantint els seus favors a Atenes.

Poc després d’acabat, hom l’envoltà d’un parapet per a fer més segur l’accés als visitants, ornat amb uns magnífics relleus dedicats a Atena, també d’estil fidíac. Part dels relleus es conserva al British Museum i la resta són avui dia al Museu de l’Acròpoli, amb facsímils in situ.

e) Comparació amb altres obres

Aquesta secció sembla una comparació amb una altra obra (potser el Temple de Vesta o el Panteó romà, donades les característiques romanes que s'esmenten al final):

• Cronologia: 421 aC / 16 aC
• Estil: Grec clàssic / Romà imperial
• Espai i aspectes constructius: Amfipròstil (columnes a la façana i a la part posterior), tetràstil (quatre columnes) / Pseudoperípter (voltat de columnes, que als laterals estan adossades) i hexàstil; naos, pronaos i opistòdoms / pòrtic i cel·la; Escalinates al voltant / Pòdium amb escala a l’entrada; ordre jònic / ordre corinti.
• Significat: Exvot dedicat a Atena, la deessa grega de la Saviesa i l’estratègia en la guerra, patrona d’Atenes / Dedicat als déus de Roma i a Gai i Luci Cèsar, nets de l’emperador i fills de la seva filla Júlia i del mateix Agripa.
• Funció: Propagandística / Construït per Agripa en honor de l’emperador Octavi August i la seva família.

El Teatre d'Epidaure: Acústica i Arquitectura Hel·lenística

a) Context cronològic, històric i cultural

Cronologia: Circa 350/330 aC.

Context històric i cultural: Moment d’unificació de les polis gregues i conquesta de l’Imperi Persa. Mort d’Alexandre Magne [323 aC]. Biblioteca d’Alexandria.

• Matemàtiques: Euclides i Arquimedes.
• Filosofia: Epicur i Zenó.
• Literatura: Teòcrit, Cal·límac i Menandre.

b) Estil i característiques

Estil: Pas del Grec clàssic al Grec hel·lenístic. [S’admet també Grec postclàssic i Grec clàssic tardà]

Característiques:

• Trasllat dels centres artístics a llocs perifèrics: Rodes, Alexandria i Pèrgam.
• Paulatina desaparició de les característiques clàssiques: raó, harmonia i bellesa.
• Arquitectura: Construccions grandiloqüents (ex: Altar de Zeus a Pèrgam). Urbanisme d’Hipòdam de Milet.
• Plàstica: Realisme i expressivitat (ex: Gal moribund, Laocoont i els seus fills i Toro Farnese).

c) Tipus de planta i espais

S’aprofita el desnivell d’una muntanya.

Espais:

• Cavea (graderies).
• Orquestra (on es col·locava el cor).
• Prosceni (lloc de la representació).
• Escena.

La cavea és més gran que un mig cercle, amb més de 20 metres de diàmetre. L’escena és una construcció d’un pis amb dues portes laterals. Magnífica sonoritat.

d) Significat i funció

Significat: Formava part del Santuari d’Asclepi, déu de la Medicina. El teatre va néixer com a conseqüència de les jornades festives que, a la primavera i a l’hivern, els grecs dedicaven al déu del vi, Dionís. Això explica la construcció al mig de l’orquestra d’un altar destinat als actes rituals en honor del déu.

Funció: Lloc de representació de les tragèdies dels dramaturgs clàssics, entre ells Sòfocles, Eurípides i Èsquil, i les comèdies d’Aristòfanes.

e) Comparació: Teatre Grec vs. Teatre Romà

• El teatre grec aprofita el desnivell de la muntanya per construir la cavea. El teatre romà es construeix al marge de l’espai natural, realitzant tota la construcció en un lloc aïllat.
• El teatre romà dona més importància a l’escena com a gran decorat de fons.
• Ús del sistema voltat en el teatre romà.
• Forma circular de l’orquestra en el grec i semicircular en el romà.
• Materials: Pedra en el grec i maó, formigó i pedra en el romà.
• Exemples a Hispània: Mèrida, Tarragona, Sagunt.

Altar de Zeus a Pèrgam: L'Expressivitat Hel·lenística

a) Context cronològic i històric

Cronologia: 180-160 aC.

Context: La mort sobtada d’Alexandre l’any 323 aC va fragmentar l’imperi macedoni en diversos regnes, i la cultura grega es va traslladar cap a Orient, on van prosperar noves ciutats, com Pèrgam o Alexandria. Malgrat la decadència política, la sòlida cultura grega va servir de referència als regnes orientals, que van reflectir aquesta hel·lenització en les seves creacions artístiques.

b) Estil i característiques de l'escultura hel·lenística

Estil: Grec hel·lenístic.

Tota la cultura i l’art d’Occident estan profundament marcats pel llegat clàssic. Tots els conceptes bàsics de l’art grec (home, natura, raó, harmonia i bellesa) conformen els pilars fonamentals de l’evolució de l’art europeu al llarg de la història, ja que són presents en l’art romà i en les reinterpretacions renaixentistes (segles XV - XVI) i neoclàssiques (segle XVIII).

L’estil hel·lenístic té la seva màxima visualització en l’escultura.

Característiques:

• Dinamització de les composicions, trencant els cànons de serenitat i equilibri clàssics.
• Es busca la màxima expressivitat en els rostres dels personatges, mostrant sentiments de sofriment i passió (pathos).
• Van proliferar els grups escultòrics.
• Van sorgir el retrat i els temes anecdòtics, dues temàtiques en què l’idealisme deixa pas al gust pel realisme.

c) Espai, elements i decoració escultòrica

Espai. Elements de suport i suportats: En origen, l’Altar de Zeus constava d’un podi de planta quadrangular de 7 metres d’alçada, sobre el qual s’erigia una columnata jònica amb entaulament i coberta plana —decorada amb diversos animals fantàstics i mitològics—, que a la façana oest formava una «U» i deixava al mig una escalinata impressionant. Aquesta escalinata, que a la part baixa envoltava tot el podi, conduïa a un pati interior tancat.

Decoració escultòrica:

• Les parets exteriors del podi estaven decorades amb un fris continu d’alt relleu de més de 120 metres de llargada.
• El pati interior, amb un fris esculpit igualment, de temàtica mitològica.

De tot el conjunt només n’ha arribat als nostres dies la façana amb parts del fris exterior amb escenes de la Gigantomàquia, dins la manera expressiva i dinàmica de l’estatuària hel·lenística.