L'Aqüeducte de Segòvia: Mestratge de l'Enginyeria Romana

Ciencias sociales2,58 KB

(90-105) S.I-II. Construcció romana de la 2a meitat del segle I i principi del II, durant els temps dels emperadors Domicià, Nerva o Trajà. És el moment de màxima expansió de l'imperi, en el qual el poder màxim recau en l'emperador. Volia romanitzar els territoris conquerits, mostrar grandesa i fortalesa. En aquesta època apareix el cristianisme. Es produeixen les migracions i invasions dels pobles bàrbars. Ja gairebé s'ha acabat de conquerir tot el territori i s'ha d'acabar de romanitzar les noves parts de l'imperi. Això és el que es fa a la península, construint infraestructures, moltes de les quals es conserven. No se sap el nom de l'arquitecte; es creu que el seu nom estava en la inscripció que no es veu. S'atribueix l'encàrrec de l'obra als emperadors Domicià (81-96), Nerva (96-98) o Trajà (98-117). Ha pogut datar-se l'aqüeducte gràcies a la inscripció «IMP NERVA CAESAR».

És una de les obres d'art i enginyeria més grans del món romà, que transportava l'aigua del riu Frío a Segòvia, Costella i Lleó. És la principal imatge del paisatge urbà segovià. Els seus arcs travessen una part important de la ciutat. Destaca per la seva monumentalitat.

AE: És un sistema de canalitzacions per portar aigua a les ciutats. Consisteix a agafar aigua d'un punt alt i canalitzar-la. El pont que hi ha serveix per mantenir el canal de l'aigua, i ens permet salvar desnivells. Està construït de granit i combina arc, arquitrau. S'inicia a 16 km fora de la ciutat, a l'entrada de la serra de Guadarrama, on pren aigua del riu. A través d'una canalització de 30 cm de diàmetre, en un suau descens i en alguns trams sota terra, l'aigua arriba a la torre «El Caserón», on s'elimina la brutícia acumulada. A partir d'allà s'inicia el tram visible i arquitectònic de l'aqüeducte, dividit en dos trams: el primer té 78 arcs de mig punt que guanyen alçada gradualment, i el segon té 44 arcades dobles de mig punt, que en època romana desembocaven a l'estany. Va perdent alçada fins que arriba a la plaça de Díaz Sanz. En total té 14 km de llarg, amb una alçada mínima de 7 m i màxima de 29 m.

Els arcs estan construïts amb grans carreus de pedra granítica, rectangulars, tallats de manera tosca. Estan units sense morter, excepte la part superior, on hi ha opus caementicium, a la part on es canalitzava l'aigua. Dins del canal hi havia recobert un material impermeabilitzant, perquè no es filtrés l'aigua. L'arquería superior es manté invariable, mentre que els pilars dels arcs inferiors varien.

Descargar

PDF Word HTML