Apunts de Literatura Catalana, Textos Expositius i Exercicis de Francès

Francés6,68 KB

1. El Modernisme

1.1. Definició

És el moviment cultural que va sorgir a Catalunya entre finals del segle XIX i principis del segle XX, amb la voluntat de modernitzar i transformar la cultura tradicional catalana en una cultura cosmopolita i moderna.

1.2. Característiques

  • Presència i exaltació de la natura.
  • Presència constant d'al·lusions als sentits i al món sensorial.
  • Recerca de la bellesa formal i la perfecció estètica.
  • En l'àmbit formal, voluntat de fugir d'una realitat hostil: l'artista es concep com un bohemi que viu la veritable existència, centrada en el plaer i la bellesa, allunyat de les convencions i obligacions quotidianes.

1.3. Corrents

  • Regeneracionisme: Moviment amb un marcat desig de transformació cívica, social i cultural de la societat mitjançant l'art i la literatura.
  • Esteticisme: A diferència del regeneracionisme, propugnava el concepte de l’art per l’art; considerava que la finalitat de l'artista és la creació de bellesa pura sense necessitat d'intervenir directament en el canvi social.

1.4. Elements i plataformes destacades

  • El cafè-restaurant Els Quatre Gats.
  • Les festes modernistes de Sitges.
  • La revista L'Avenç.
  • La revista Pèl & Ploma.

1.5. Autors i gèneres més destacats

Narrativa

  • Narrativa rural: Víctor Català (Caterina Albert).
  • Narrativa costumista: Santiago Rusiñol.
  • Narrativa decadentista: Prudenci Bertrana.

Poesia

  • Proposta espontaneïsta: Joan Maragall.
  • Proposta formalista (Escola Mallorquina): Miquel Costa i Llobera i Joan Alcover.

Teatre

  • Santiago Rusiñol.

2. Els Textos Expositius

2.1. Definició

El text expositiu pretén transmetre informació sobre un tema determinat de manera clara, ordenada, precisa i lògica, amb l'objectiu de fer-lo comprensible i divulgar el coneixement.

2.2. Estructura

  1. Introducció: Presentació del tema que s'ha de tractar. S'hi descriu l'objecte, fet o concepte assenyalant-ne les parts o propietats fonamentals.
  2. Desenvolupament: Exposició detallada dels continguts. Sovint es planteja un problema o interrogant de coneixement per analitzar-lo i explicar-ne la solució de manera progressiva.
  3. Conclusió: Síntesi final o resum de les idees principals exposades.

2.3. Relacions semàntiques

  • Família lèxica: Conjunt de mots que comparteixen el mateix lexema o arrel. Es poden crear nous mots mitjançant processos de derivació o composició.
  • Camp semàntic: Conjunt de mots de la mateixa categoria gramatical que comparteixen una part significativa de sentit o pertanyen a un mateix àmbit de la realitat.
  • Sinonímia: Relació d’identitat o semblança de significat entre dos o més mots diferents.
  • Antonímia: Relació d’oposició de significat entre dos mots o unitats lèxiques de la mateixa categoria gramatical.
  • Hiperonímia: Relació d’inclusió semàntica en què un mot de significat genèric (hiperònim) engloba d'altres de més específics (hipònims).
  • Hiponímia: Relació d’inclusió que s’estableix entre mots de significat concret i específic continguts dins d'un concepte més ampli (hiperònim).
  • Polisèmia: Fenomen lingüístic pel qual a un sol significant li corresponen diversos significats que guarden certa relació entre ells.
  • Homonímia: Coincidència formal entre dos mots que tenen orígens i significats completament diferents. A un mateix significant li corresponen diferents significats no relacionats.
  • Homofonia: Coincidència en la pronunciació de dos mots que s'escriuen de manera diferent (ex.: roc / rock; cup / cub).
  • Homografia: Coincidència ortogràfica en la grafia de mots que presenten variacions de so o significat (ex.: te [infusió] / te [lletra]).

3. Exercices de Langue Française

3.1. Quelle heure est-il ?

  • 07:30 h: Il est sept heures et demie.
  • 08:00 h: Il est huit heures (pile).
  • 09:15 h: Il est neuf heures et quart.
  • 10:30 h: Il est dix heures et demie.
  • 17:45 h: Il est six heures moins le quart.

3.2. Transformer selon le modèle (Pronom « y »)

  1. Je vais au bureau en métro. — Moi, j'y vais en voiture.
  2. Je vais à la cantine à midi. — Moi, j'y vais à une heure.
  3. Je vais à la piscine le mardi. — Moi, j'y vais le mercredi.
  4. Je reste au bureau jusqu'à cinq heures. — Moi, j'y reste jusqu'à dix heures.

3.3. Transformer les phrases à la forme affirmative (Articles partitifs)

  1. Vous ne mangez pas de viande ?
    — Affirmation : Vous mangez de la viande.
  2. Tu n'as pas mis de riz dans le risotto et tu n'as pas versé d'huile dedans ?
    — Affirmation : Tu as mis du riz dans le risotto et tu as versé de l'huile dedans.
  3. André n'a pas de sel dans sa cuisine.
    — Affirmation : André a du sel dans sa cuisine.
  4. Dans le tiramisu, il n'y a pas de café ?
    — Affirmation : Dans le tiramisu, il y a du café.

3.4. Répondez en utilisant le pronom « en »

  1. Les chameaux ont combien de bosses ? (2)
    — Ils en ont deux (2).
  2. Il y a combien de ministres au gouvernement ? (32)
    — Il y en a trente-deux (32).
  3. Les moustiques ont combien de pattes ? (6)
    — Ils en ont six (6).
  4. Il y a combien de cigarettes dans un paquet ? (15)
    — Il y en a quinze (15).
  5. Les chats ont combien de vies ? (7)
    — Ils en ont sept (7).

3.5. Complétez selon le modèle (Pronoms toniques)

  1. Moi, je suis célibataire.
  2. Toi, tu es marié(e).
  3. Lui, il est anglais.
  4. Elle, elle est française.
  5. Nous, nous sommes fatigués.
  6. Vous, vous êtes en forme.
  7. Eux, ils sont courageux.
  8. Elles, elles sont paresseuses.

Descargar

PDF Word HTML