Aparells funcionals: ventajas, desventajas, indicaciones i contraindicaciones

Ventatges

• Aprofiten el potencial de creixement dels maxil·lars al màxim.
• El tractament pot començar més aviat i pot ser efectiu abans de l'erupció dels caninos permanents.
• Són efectius en el control vertical de les sobremordides profundes.
• No produeixen càries ni malalties periodontals durant el tractament.

Desavantatges

• No es poden realitzar ajustos precisos de posicions i rotacions dentàries.
• Els casos amb espais o amb extraccions dentàries són molt difícils o impossibles de manejar.
• Són totalment dependents de la col·laboració del pacient.
• La resposta és variable en pacients postpubertals i poc o gens efectiva en l'adult.

Indicacions

• Pacients en fase activa de creixement o amb bon potencial de creixement.
• Maloclusió de classe II, divisió 1a, amb poc o cap apinyament, amb patró de creixement braquifacial o normofacial.
• Maloclusions de classe II, divisió 2a, amb sobremordida, poc o cap apinyament i a edat precoç.
• Maloclusions de classe III detectades a edat precoç, amb poc o cap apinyament i amb patró de creixement normal o braquifacial.
• Com a part de correcció esquelètica, és la primera fase d'un tractament.
• Com a part del manteniment d'un problema esquelètic.
• En casos de mala higiene o forta propensió a les càries.
• Pacients col·laboradors.

Contraindicacions

• Maloclusions severes amb patró de creixement vertical.
• Maloclusions amb apinyament dentari, especialment si requereixen extraccions per a la seva correcció.
• Maloclusions de classe II severes, amb retroinclinació dels incisius superiors i protrusió dels incisius inferiors.
• Maloclusions de classe II amb prognatisme maxil·lar excessiu.
• Maloclusions de classe III severes.
• Pacients amb patró de creixement dolicofacial.
• Pacients amb poc potencial de creixement o amb el creixement finalitzat.
• Pacients poc col·laboradors.

Mordida constructiva

Els aparells funcionals s'han de construir en mordida constructiva.

Si agafem els models d'una classe II/1 i els articulem, veurem la disto-oclusió molar. Si avancem el model inferior, aconseguim una classe I molar.

Aquesta és la posició en què s'ha de construir l'aparell. Quan el pacient col·loca l'aparell a la boca, es veu obligat a avançar la mandíbula; el còndil surt de la cavitat i el seu creixement fa que la cavitat estabilitzi la mandíbula en classe I.

La mesura es realitza en clínica, amb cera, perquè puguem articular els models.

Si la disto-oclusió és molt gran, no es recomana reduir-la d'una vegada; es fa de manera progressiva per evitar danys a les estructures musculars i òssies.

L'objectiu de la mesura constructiva, a més d'avançar la mandíbula, és aixecar la dimensió vertical en 2-3 mm.