Compliment, Incompliment i Garanties de les Obligacions Contractuals

Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Derecho

Escrito el en catalán con un tamaño de 8,56 KB

El Compliment de les Obligacions

Figures Substitutòries del Compliment

  • Compensació: Es dona quan el creditor i el deutor són simultàniament deutor i creditor de l’altra part.

    Requisits de la Compensació

    1. Que ambdós deutes siguin exigibles.
    2. Que ambdós deutes siguin en diners o en coses fungibles de la mateixa espècie i qualitat. (Fungible: determinem el seu valor per característiques genèriques).
    3. El deute ha de ser líquid.
  • Confusió: El creditor i el deutor passen a ser la mateixa persona. Quan es produeix la confusió, s’extingeix l’obligació.
  • Consignació: Mitjà per extingir obligacions en aquells supòsits en els quals el creditor no presta la seva col·laboració perquè el deute es pugui complir. El deutor compleix dipositant la prestació deguda al jutjat.
  • Condonació: Perdonar. Quan el creditor allibera el deutor de manera gratuïta del compliment de l’obligació.
  • Dació en pagament: Quan el deutor compleix amb l’obligació lliurant o duent a terme una prestació diferent de la que era objecte de l’obligació inicial.
  • Cessió de béns: El deutor lliura una sèrie de béns al seu creditor no perquè se'ls quedi ni n'adquireixi la propietat, sinó perquè aquest els vengui a subhasta pública i amb els diners obtinguts es liquidi el deute. Si amb la subhasta s’obtenen més diners que el deute, l’excés va a parar al deutor.
  • Novació: Modificació de l'obligació.

L'Incompliment de l’Obligació

Suposa que la prestació deguda no ha estat realitzada de manera exacta i oportuna. Hi ha dos tipus principals:

Tipus d'Incompliment

  • Incompliment definitiu:
    1. Quan el deutor de manera inequívoca no vol complir amb l’obligació.
    2. Quan el deutor retarda de tal manera el compliment, que quan aquest es produeixi ja no tindrà cap utilitat per al creditor.
  • Incompliment parcial: Totes aquelles obligacions que es compleixen sense complir algun requisit essencial o de manera defectuosa.

La Mora (Retard Qualificat)

La mora, des del punt de vista del deutor, es produeix quan no compleix amb la prestació deguda en el moment exacte, però tot i així està en disposició de complir amb l’obligació posteriorment. Perquè aquest retard perjudiqui el deutor, el creditor ha d’haver-lo reclamat prèviament (ha d’exigir el seu compliment).

Efectes de la Mora

  1. Complir amb l’obligació de manera immediata.
  2. Obligat a pagar danys i perjudicis des que es va produir el retard.
  3. No es pot beneficiar de l’extinció de l’obligació per cas fortuït o força major.

Efectes de l'Incompliment

L'incompliment pot portar a la reclamació judicial del compliment de l’obligació o a la resolució en obligacions bilaterals. Quan es resol un contracte, l’efecte principal és que cada una de les parts es retornen les prestacions recíproques.

Opcions del Creditor davant l'Incompliment

  • Execució voluntària: El deutor compleix d’acord amb l’ordenat pel jutge.
  • Execució forçosa: El deutor segueix sense complir i el creditor es veu obligat a acudir de nou al jutge per aconseguir l’execució de la sentència. El jutge pot utilitzar la coacció per fer complir la seva sentència.

Modalitats d'Execució Forçosa

  • De manera específica (in natura): El jutge va al patrimoni del deutor i obté l’objecte de la prestació deguda.
  • De manera genèrica: Pagament d’una quantitat de diners (substitució de la prestació).

Garanties de la Relació Obligatòria

Origen i Fonament de les Garanties

Regla general: Article 1911 del Codi Civil (o Títol I del Llibre VI del Codi Civil Català). Un deutor no només ha de complir amb l’obligació, sinó que a més ha de respondre del compliment amb tot el seu patrimoni (drets i obligacions), present i futur, sempre que tinguin caràcter patrimonial directe.

Nota: La Llei de la Segona Oportunitat trenca aquesta regla general.

Tipus de Garanties

Una garantia és una obligació accessòria amb l’única finalitat de reforçar el compliment de l’obligació principal, per tal que el creditor vegi satisfet el seu dret de crèdit.

  1. Reals: Quan la garantia recau sobre una cosa concreta.
  2. Personals: Quan la garantia recau sobre el comportament que ha de dur a terme una persona.
  3. Legals: Venen directament determinades per la llei (norma jurídica que s’estableix).
  4. Convencionals: Aquelles que les parts en una relació jurídica han decidit constituir (Conveni = contracte + pacte).

Mecanismes de Protecció del Crèdit

Serveixen per protegir el creditor davant possibles accions o supòsits en què el deutor no compleix fraudulentament:

  • Acció subrogatòria: Si després d’haver intentat embargar tots els béns del deutor, aquest segueix devent, el creditor es pot dirigir contra els deutors del seu deutor per satisfer el seu dret de crèdit.
  • Acció pauliana (revocatòria): Permet al creditor resoldre actes de disposició que ha fet el deutor de manera fraudulenta, de tal manera que ha deixat el seu patrimoni insuficient per respondre les seves obligacions.

Garanties Personals Específiques

Juntament amb l’obligació principal, s’incorpora l’accessòria que garanteix el compliment a través del comportament del propi deutor o d'un tercer.

  • Clàusula penal.
  • Fiança / Aval: Un tercer s’obliga a complir la prestació del deutor principal, en cas que aquest no la compleixi.
  • Altres.

Garanties Reals Específiques

Hi ha alguna cosa que de manera accessòria s’incorpora per reforçar l'obligació.

  • Arres: Lliurament a compte en un contracte de compravenda.
    • Penitencials o de desistiment: Si el comprador es tira enrere, perd la quantitat lliurada. Si el venedor es tira enrere, ha de lliurar el doble.
    • Confirmatòries: Formen part de les reserves.
    • Penals: Clàusula penal amb lliurament anticipat.
  • Dret de retenció: La llei preveu per a determinats supòsits la facultat de retenir la possessió d’una cosa del deutor fins que no es vegi satisfet el dret de crèdit.
  • Penyora: El deutor lliura una cosa “moble” en garantia de la seva obligació.
  • Hipoteca.
  • Anticresi.

El Contracte

Negoci jurídic bilateral en virtut del qual es creen, modifiquen o extingeixen relacions jurídiques.

Elements Essencials del Contracte

Perquè hi hagi contracte s’han de donar una sèrie d’elements, sense els quals el contracte no existeix:

  • Consentiment: Manifestació i exteriorització de la declaració de voluntat de les parts contractants. Per crear un consentiment vàlid cal la capacitat d’obrar, i que la declaració de voluntat es declari lliure, espontània i conscient. A més, la voluntat de declarar i la voluntat declarada han de coincidir.

Vicis del Consentiment

  1. Error: La falta de coneixement propi de qui emet la declaració de voluntat.
  2. Dol: Falta de coneixement provocada per un tercer.
  3. Intimidació.
  • Objecte: Aquella cosa o aquell comportament sobre el qual recau la prestació de qui queda obligat en virtut del contracte. Haurà de ser determinat i determinable.
  • Causa: Raó o motiu pel qual se celebra el contracte. Ha d’existir sempre i ha de ser lícita.

Formes dels Contractes

Hi ha plena llibertat de forma per realitzar un contracte, i la forma servirà per tenir-ne constància en el futur. La llei pot exigir una forma concreta de com determinar el contracte:

  • Ad probationem: Contractes jurídics majoritàriament, on hi ha llibertat de forma.
  • Ad solemnitatem: Poden ser especials (la forma és un requisit de validesa).