L'Antic Règim: Societat Estamental i Orígens del Parlamentarisme
Els Drets Senyorials
Els drets senyorials eren el conjunt de prestacions i rendes que rebien els senyors en virtut del domini que tenien sobre la terra. Aquests drets provenien de l'explotació econòmica de les seves propietats: els pagesos havien de fer prestacions personals a la reserva senyorial i també lliurar un percentatge de la collita de les terres que treballaven. A més, el senyor exigia taxes per la utilització de monopolis senyorials (forns, molins...) i per l'explotació de boscos i rius de la senyoria. Els senyors que gaudien de jurisdicció podien exigir atribucions que incloïen terres pròpies i alienes de propietaris alodials, i exercien les anomenades regalies. El profit econòmic de la senyoria jurisdiccional s'obtenia a través del cobrament de multes, peatges, drets de circulació, etc.
La Societat Estamental
Els Privilegiats
El Clergat
El clergat era el primer dels grups privilegiats i representava una part molt petita de la població. No havia de pagar impostos i els seus ingressos provenien del delme i del seu propi patrimoni. Els bisbes i els abats eren senyors de molts pobles i territoris, dels quals cobraven totes les rendes senyorials. L'alt clergat provenia de les classes nobiliàries i vivia en el luxe característic de la noblesa, mentre que el baix clergat era principalment d'origen pagès i feia una vida modesta i sense luxes.
La Noblesa
La noblesa era el segon estament privilegiat i ostentava la propietat de la major part de la terra. Gaudia de diverses concessions:
- Honorífiques: dret a portar espasa, banc reservat a l'església, etc.
- Econòmiques: dret de caça, monopolis, etc.
- Fiscals: exempció de pagar impostos i dret a cobrar-ne als pagesos.
Es distingia entre la noblesa de la Cort, rica i poderosa; la noblesa de províncies, més modesta; i la noblesa de toga, que obtenia el títol com a recompensa per favors al rei.
Els No Privilegiats: El Tercer Estat
El tercer estat integrava la majoria de la població i agrupava sectors socials molt diferents. Malgrat aquesta diversitat, al final de l'Antic Règim els unia un interès comú: l'oposició al règim feudal i la reivindicació de la igualtat civil.
La Burgesia
Constituïa el grup econòmic més dinàmic de la societat de l'Antic Règim, ja que la seva riquesa havia augmentat considerablement. Es diferenciaven diversos grups:
- Burgesia rendista: vivia de les rendes de les seves propietats.
- Burgesia financera: integrada per banquers i cobradors d'impostos.
- Burgesia manufacturera o industrial.
- Petita burgesia: comprenia artesans i petits comerciants.
Classes Populars i Pagesia
Les classes populars urbanes agrupaven els treballadors manuals de les ciutats. Per la seva banda, la pagesia constituïa la majoria de la població i es distingia entre pagesos lliures (propietaris o arrendataris), jornalers i serfs, que vivien sota el règim senyorial.
Els Inicis del Parlamentarisme
Al segle XVIII, la Gran Bretanya i Holanda tenien una monarquia en la qual els poders del monarca estaven limitats per un parlament. A Anglaterra, es va arribar a aquesta situació després de les dues revolucions del segle XVII, que van posar fi a la monarquia absoluta dels Stuart.
Una primera revolució va enderrocar i executar Carles I (1649). Després d'un període republicà, el nou monarca Carles II va haver d'acceptar el reconeixement de l'habeas corpus (1679), amb el qual es garantia a qualsevol detingut el dret a comparèixer davant d'un jutge i a disposar d'un advocat. Això va posar un fre a l'arbitrarietat del poder reial.
Una segona revolució (1688) va destronar els Stuart i el Parlament va obligar el nou rei, Guillem d'Orange, a jurar la Declaració de Drets (Bill of Rights, 1689), que limitava els poders del monarca i sotmetia algunes de les seves decisions al Parlament.
Anglaterra va esdevenir així una monarquia parlamentària. El poder executiu i el legislatiu estaven separats, i un parlament electe votava les lleis i controlava els membres del govern. Els ciutadans tenien garantida la defensa de la seva llibertat individual i una justícia independent del poder executiu. No obstant això, aquest parlamentarisme tenia limitacions importants: tan sols una minoria de la població (els més rics) tenia dret a vot.