L'Antic Règim: Societat, Absolutisme i les Idees Il·lustrades
L'Antic Règim: Definició i Característiques
L'Antic Règim (AR) és el conjunt de relacions socials, econòmiques i polítiques de les societats de l'Europa occidental durant els segles XVI i XVII. Es caracteritza per tres pilars fonamentals:
- Societat estamental d'origen feudal.
- Sistema econòmic agrari amb terres amortitzades.
- Sistema polític basat en la monarquia absoluta.
Economia de l'Antic Règim
El sistema econòmic es basava principalment en l'agricultura, la ramaderia i el treball artesà, tot i que el comerç anava guanyant importància gradualment.
La Terra Amortitzada i les Senyories
La major part de la terra estava amortitzada, és a dir, no es podia comprar ni vendre. Això afectava les terres de l'Església, la noblesa i els ajuntaments. La noblesa i el clergat eren titulars de les senyories, extenses possessions sobre les quals exercien jurisdicció i de les quals rebien rendes.
El Sistema Polític: Monarquia Absoluta
El sistema polític era la monarquia absoluta, caracteritzada per la concentració de poders en mans del rei. Alguns monarques, influïts per les idees de la Il·lustració, van abordar reformes, donant lloc a l'anomenat despotisme il·lustrat.
La Societat Estamental i els Privilegis
La societat es dividia en tres estaments: el clergat, la noblesa i el poble o tercer estat.
- Immobilisme vertical: El tercer estat no podia pertànyer a la noblesa, mantenint una rígida separació social.
- Existència del privilegi: Permetia a la noblesa i el clergat gaudir de beneficis, com ara no pagar impostos, i rebre drets gràcies al règim senyorial.
Composició dels Estaments
- Noblesa: Dividida en alta i baixa. Tenia terres als camps i rebia diners dels drets senyorials. La baixa noblesa, però, no disposava de tants recursos i tenia problemes per mantenir el ritme de despeses.
- Clergat: Alt i baix. L'alt clergat estava compost per fills menors de famílies nobles i concentrava els alts càrrecs eclesiàstics. El baix clergat estava format per persones procedents del tercer estat i sovint vivia pobrament.
- Tercer Estat: Format per pagesos, burgesos i classes populars.
Components del Tercer Estat
- Pagesos: No tenien poder polític i estaven sotmesos a les tributacions del règim senyorial. És a dir, pagaven rendes al senyor per treballar les seves terres.
- Burgesos: S'havien enriquit gràcies al comerç. Podien accedir a cert poder polític.
- Classes Populars: Formades per criats, peons, jornalers i bracers. També hi havia els que no treballaven, els marginats.
La crisi de la hisenda pública va afavorir les crítiques a la societat estamental i al règim senyorial. Però els privilegiats es van esforçar per mantenir els seus beneficis. Aquest conflicte va donar lloc a les revolucions liberals.
Indústria i Comerç Tradicional
A l'inici del segle XVIII, l'artesania i el comerç eren independents. La indústria tradicional continuava organitzada de manera gremial, amb un control estricte sobre la producció i la creació de noves indústries.
El comerç era dèbil i es limitava a intercanvis de tipus local. Estava sotmès als límits d'una economia agrària d'autoconsum. Tan sols el comerç colonial mantenia una certa importància.
El Manteniment de l'Absolutisme
L'absolutisme es fonamentava en les teories de pensadors com Bossuet, que defensaven l'origen diví de la monarquia. Per això, cap llei ni institució no podia estar per sobre del rei.
El Mercantilisme com a Base Econòmica
L'absolutisme es fonamentava en el mercantilisme, un conjunt de polítiques i pràctiques econòmiques aplicades pels monarques absoluts. Aquesta doctrina defensava:
- Un estat ric era el que més or i plata tingués (acumulació de metalls).
- Per captar metalls calia desenvolupar el comerç exterior. Per evitar que sortissin els metalls, s'havia d'implantar el proteccionisme econòmic, és a dir, fer pagar impostos als productes estrangers per evitar que es venguessin dins del país.
Subordinació de l'Aristocràcia i Burocràcia
El triomf del model centralitzat dels monarques els va permetre subordinar l'aristocràcia. Els privilegiats van acceptar aquest sistema, ja que el rei els va mantenir els seus privilegis.
Els monarques absoluts van desenvolupar una burocràcia i un exèrcit reial. Per pagar aquestes despeses, necessitaven més diners, que obtenien dels impostos que satisfeia el tercer estat, ja que els privilegiats no pagaven impostos.
Les Noves Idees Il·lustrades
La Il·lustració va ser un moviment intel·lectual que es va desenvolupar a Europa durant el segle XVIII. Es coneix com el Segle de les Llums. Les seves característiques bàsiques són:
- És possible analitzar la societat aplicant la raó. L'aplicació d'aquesta conduiria al progrés continu de la humanitat.
- Creien que els éssers humans eren conduits per la intel·ligència. Defensaven que les persones tenien uns drets naturals que el poder no pot suprimir (la llibertat individual i la propietat).
Crítica a la Societat Estamental i l'Absolutisme
Els il·lustrats criticaven els principis en què es basava la societat estamental, la consideraven injusta, i van negar la transmissió hereditària de qualsevol virtut o privilegi. Defensaven un sistema d'igualtat i el dret a la llibertat.
- Es van oposar al domini ideològic de l'Església.
- Es van enfrontar a l'absolutisme monàrquic i van defensar la necessitat d'un contracte entre governants i governats que garantís els drets bàsics de l'individu.
Pensadors Clau de la Il·lustració
- Montesquieu: Va defensar la separació de poders (legislatiu, executiu i judicial).
- Rousseau: Va plantejar el principi de la sobirania popular (el dret del poble a votar i decidir sobre el govern).