Àngel Guimerà: vida, context i obra teatral (etapes i obres)

Àngel Guimerà: Vida, Context i Obra Teatral

Biografia (1845-1924)

Àngel Guimerà va néixer a Santa Cruz de Tenerife el 1845. El seu pare era català i la seva mare canària. El 1853, la família es va traslladar al Vendrell. El 1870 es va traslladar a viure a Barcelona, on va fundar la revista La Renaixença. El 1877 va ser nomenat Mestre en Gai Saber. Va morir el 1924 a Barcelona.

Condicionaments Biogràfics

1. Complex de mestissatge.
2. Afecte per la seva mare.
3. Els seus pares no estaven casats quan va néixer.
4. Fracàs amorós: no va poder casar-se amb Maria Rubió, de qui estava enamorat.

Obres de Teatre d'Àngel Guimerà

1. Primera Etapa: Tragèdies Romàntiques i Històriques

Sis tragèdies en versos decasíl·labs que se situen en diversos períodes històrics. Tenen un caràcter romàntic i un final tràgic.

Títols destacats:

• Gal·la Placídia (1879): Ambientada en l’època de l’Imperi Romà.
• Mar i Cel (1888).

2. Segona Etapa: Obres Realistes

Escrites en prosa, ambientades en l'època contemporània a l’autor i situades en zones rurals. Sovint presenten triangles amorosos que condueixen a un desenllaç fatal per a un dels personatges.

Títols destacats:

• Maria Rosa (1894): L’espai de l’obra se situa en un lloc indeterminat de Catalunya on un grup d’obrers construeixen una carretera. L’argument se centra en un triangle amorós entre Maria Rosa, el seu marit, l’Andreu, i l’amic íntim de l’Andreu, el Marçal (qui secretament també està enamorat de Maria Rosa). Marçal mata un capatàs i deixa pistes perquè atribueixin la mort al marit de Maria Rosa per tal que el tanquin a la presó i el condemnin, i així ell tingui via lliure.
• Terra Baixa (1897).
• La filla del mar (1900): L’obra se situa en un poblet de pescadors a finals del segle XIX. La protagonista és Àgata, una noia òrfena que van recollir d’un naufragi i de suposat origen magribí. Aquesta noia està secretament enamorada d’un noi molt atractiu, en Pere Màrtir, que la sedueix per tal de poder accedir a la casa on viu ella amb la seva germanastra, Mariona, que és a qui vol lligar-se. Novament, tenim un triangle amorós, que acaba amb la mort tràgica de Pere Màrtir.

3. Tercera Etapa: Influències i Modernisme

A partir del 1900, Guimerà busca nous camins a partir d’influències del teatre francès i italià. Assaja el drama burgès a Arran de terra (1901). Retorna a les tragèdies romàntiques i al drama realista i escriu obres ja influïdes pel moviment que es va imposar en aquests anys, el Modernisme:

• L’aranya (1906)
• La santa espina (1907)
• La reina vella (1908)
• La reina jove (1911)

Aquesta darrera etapa va aconseguir menys èxits, però Guimerà sempre va continuar tenint el respecte del públic i el reconeixement de la crítica. Fins i tot, fou proposat per al Premi Nobel de Literatura.