El Realisme i el Naturalisme a la Literatura Catalana: L'Obra de Narcís Oller
Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Lengua y literatura
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,02 KB
Tm7
El Realisme
La literatura només té un lector burgès, i també augmenta el públic lector femení.
Podríem afirmar que a la burgesia del segle XIX li és plaent trobar reflectit a les novel·les el seu món.
Durant els primers anys del segle XIX, un escriptor escocès, Walter Scott, acabava de posar en pràctica un model de novel·la històrica, que proposava recuperar els moments històrics més importants de cada època.
El pioner del que entenem com a novel·la realista va ser Honoré Balzac, autor de la Comèdia Humana. Sempre va considerar Walter Scott com el seu mestre i va traslladar els principis de la novel·la històrica al tractament de la societat francesa del moment.
La novel·la realista és aquella ficció literària que, sense ser veritat, pot semblar-ho.
El corrent realista s’escampa per tot Europa; les novel·les de tots aquests escriptors aviat foren traduïdes i llegides a tots els països.
El Naturalisme
Aquella teoria proposada a la segona meitat del segle XIX que pretén dotar la novel·la d’unes característiques científiques per tal que les obres literàries col·laborin a l’estudi de l’espècie humana.
La Narrativa de Costums
A Catalunya, el pas de la novel·la històrica a la novel·la realista no va ser immediat; al llarg de vint anys es va produir un procés d’acostumament a la realitat quotidiana.
Alguns escriptors es van sentir temptats pel costumisme i van iniciar una producció sobre els costums quotidians de la societat amb una intenció descriptiva i testimonial davant l’amenaça que representaven els canvis socials.
Aquests articles es caracteritzaven sobretot pel moralisme implícit, per l’aproximació a la llengua real dels personatges, per l’ús de procediments de tipificació i per un to humanístic.
A la llarga, aquests articles es van anar independitzant dels periòdics populars.
Narcís Oller
Nascut a Valls el 1846, es va traslladar aviat a Barcelona, on va estudiar d’advocat. Va ser educat pel seu oncle, qui el va fer interessar per la literatura i, sobretot, pel naturalisme.
La Papallona (1882)
Va ser la primera novel·la de Narcís Oller. És una novel·la curta en què s'expliquen les relacions que una noia senzilla, la Toneta, té amb un estudiant que la sedueix, la deixa embarassada i l'abandona. La Toneta, mare soltera, s'ha d'enfrontar al patiment constant que li produeix la possibilitat de perdre el seu fill a causa d’alguna malaltia, fins que ella mateixa emmalalteix i es mor. Aquest plantejament permetia aplicar el mètode naturalista, però Narcís Oller va forçar el final d’una manera totalment inversemblant per donar un minúscul espai d’efímera alegria al seu personatge.
La Febre d'Or
El tema se centra en la família barcelonina dels GilFoix, que passa del no-res a la riquesa i un altre cop al no-res gràcies a l'ambient de borsa.