Anàlisi de Poemes Clau de la Poesia Catalana Moderna (Maragall, Alcover, Carner)

Joan Maragall, Oda a Espanya

Autor

Poeta i escriptor català, figura clau de la poesia modernista i de la Renaixença. Pertanyia a una família burgesa. Va tenir una gran influència social per la seva participació en diaris importants. Arrels religioses i implicació política.

Poema

D'estil modernista. Es caracteritza per la recuperació del sentit romàntic del gènere i trenca amb el tipus de poesia de la Renaixença. Tracta del suport dels pares envers els fills a la guerra i el sentiment diferenciador respecte a la llengua catalana i la castellana.

Estructura

• 8 estrofes.
• Versos octosíl·labs amb cesura (4+4), tot i que presenta alguna irregularitat. Versos d'art menor.
• Rima assonant - -aa- amb irregularitats a les sextetes.

Joan Alcover, La balanguera

Autor

Mallorca (1854-1926). Llicenciat en Dret. Va ingressar al partit liberal i va ser diputat a les Corts. Va patir moltes morts properes que el van afectar profundament. Membre de l'Acadèmia de les Bones Lletres Catalanes i de l'Institut d'Estudis Catalans.

Poema

Cant al pas del temps i la fugacitat de la vida. La balanguera és una vella fada que pot teixir i desteixir l'atzar de la vida. Ho enllaça amb la conservació de la llengua i cultura catalana, com el teixit que teixeix la balanguera, unint la pàtria i la gent. Per això, es va declarar himne oficial de l'illa de Mallorca.

Estructura

• 5 estrofes de 6 versos octosíl·labs amb una tornada de dos versos també de 8 síl·labes.
• Rima: 8A-8B-8A-8B-8C-8C // 8C-8C.

Josep Carner, Cançoneta incerta

Autor

Josep Carner neix a Barcelona a finals del segle XIX. Estudia Dret i Lletres, però exerceix en l'àmbit periodístic. Se'l vincula al moviment noucentista (moviment cultural i polític centrat en l'estandardització del català).

Poema

Tracta sobre la vida humana i el destí que ens espera segons les eleccions que hem fet. S'inicia amb la reflexió d'on ens portarà la vida i si serà un camí ràpid o bonic però impracticable. Exposa tres preguntes sobre la vida: si el seu futur serà bo o dolent, quan morirà i què passarà l'endemà. Conclou amb la idea que la vida és un camí incert.

Estructura

• 3 estrofes de 8 versos d'art menor.
• Rima consonant encadenada.

Maria Antònia Salvà, L'encís que fuig

Autor

Neix a Palma de Mallorca. Reconeguda com la primera poetessa moderna en català.

Poema

Descriu un paisatge i la brevetat de la vida, mencionant la joventut passatgera. Es contradiu i enyora la vida. Expressa la contradicció en els seus sentiments, un dolor i una intranquil·litat que perdura en ella.

Estructura

• 5 estrofes de 4 versos decasíl·labs d'art major.
• Rima consonant A-B-A-B.

Josep Maria Junoy, Oda a Guynemer

Autor

Avantguardista, periodista, crític d'art, dibuixant i escriptor.

Poema

Defensa la llibertat i elogia els joves herois, ja que Guynemer fou un pilot d'avió que va morir molt jove en combat. Representa el cel de França.

Estructura

És un cal·ligrama, és a dir, els versos estan posicionats com un dibuix.

Joan Salvat-Papasseit, Tot l'enyor de demà

Autor

Família humil. De molt petit va quedar orfe. Va formar part d'un grup anarquista. Avantguardista. Mor molt jove de tuberculosi, fet que el fa replantejar-se la vida.

Poema

Parla sobre l'esperança de vida. Enyora les petites coses quotidianes i, tot i estar en una situació difícil (moribund), és molt optimista.

Estructura

• 13 estrofes de versos trencats decasíl·labs (10) i alexandrins (12).
• Combina versos femenins i masculins.

Josep Maria de Sagarra, Vinyes verdes vora el mar

Autor

Sagarra (1894-1961) va ser poeta, novel·lista, dramaturg, periodista i traductor barceloní. S'exilia a París amb la Guerra Civil. Amb la Segona Guerra Mundial torna a Catalunya i es fa membre de l'Institut d'Estudis Catalans i de la Reial Acadèmia de Bones Lletres Catalanes. Moviment modernista (tot i que cronològicament pertany ja al Noucentisme).

Poema

Introdueix un paisatge harmònic típic de la primavera i el matí (locus amoenus). Comença l'estiu i neix el raïm. Es refereix a la soledat amb el color verd de la vinya entremig dels colors càlids d'estiu. Conclou al vespre i a la tardor, on la vinya deixa de ser un element visible. Demana a les vinyes que mai marxin del seu cor, i que el protegeixin de la por a l'entusiasme passional de l'home.

Estructura

• Cobles de 5 versos heptasíl·labs, característics del gènere popular de la cançó.
• Rima: 7a-7b-7a-7b-7a.

Carles Riba, Súnion! T'evocaré de lluny...

Autor

Va estudiar Dret, Filosofia i Lletres a la seva ciutat natal, Barcelona, on també va exercir com a professor. Amb el Franquisme es va veure obligat a l'exili a França.

Poema

Súnion és el símbol de la cultura clàssica per a Riba. Ens presenta el temple com un lloc idíl·lic. Fa una comparació entre la funció de guia pels mariners i el seu desig de tornar a la pàtria, donant-li un toc totalment enyorat i nostàlgic.

Estructura

• Sonet de 14 versos de 12 síl·labes d'art major.
• 2 quartets i 2 tercets.
• Rima assonant fonètica amb esquema mètric: A-B-A-B C-D-C-D E-F-E G-H-G.

Clementina Arderiu, El pendís

Autor

Esposa de Carles Riba. Família humil. Fort compromís amb la Segona República Espanyola, fet que la va obligar a l'exili a França. Obra escrita a la dècada dels 30, amb un caràcter bastant autobiogràfic.

Poema

L'autora pensava que sentir i estimar eren fets estranys, que només arribaven a uns pocs després d'un llarg camí. Després expressa poca esperança i voldria no arribar al pendís, però el camí ja ha estat recorregut.

Estructura

• Versos de 4 i 8 síl·labes.
• El ritme, la llengua i la brevetat li donen un to directe i modern.
• Rima regular segons l'esquema: a-a-b-A-b-a-a-b.

Bartomeu Rosselló-Pòrcel, A Mallorca durant la guerra civil

Autor

Mallorquí. Va col·laborar en diverses tasques culturals a la rereguarda de la Guerra Civil, fins que decideix incorporar-se a l'exèrcit, però cau malalt de tuberculosi, fins que mor.

Poema

Nostàlgia de la ciutat agradable i tranquil·la que era Mallorca abans de la guerra.

Estructura

• 2 estrofes: la primera de 18 versos i la segona de 2.
• Combina octosíl·labs, alexandrins i decasíl·labs.
• No té rima.

Rosa Leveroni, Elegies de la represa VI

Autor

Família burgesa. Va participar en la resistència cultural catalana davant la repressió. Va contribuir en el grup d'intel·lectuals catalans de l'interior i de l'exili.

Poema

Poesia de postguerra. Tema amorós que sent envers l'home estimat. Expressa la incapacitat per donar raons de l'amor que sent. Utilitza un llenguatge senzill i entenedor.

Estructura

• 1 estrofa de 16 versos sense rima regular.
• Versos decasíl·labs, excepte l'últim que és hexasíl·lab (art major).