Anàlisi de Poemes Clau del Modernisme Català

La Vaca Cega: Anàlisi i Context

Estructura Externa de "La Vaca Cega"

És un poema de Joan Maragall escrit a l'estiu, probablement el 1893, segons sembla a la font de Cubilà, situada entre Camprodon i Sant Joan de les Abadesses. És un poema que s'ha fet popular i s'ha mitificat molt. Es coneix a nivell popular i la gent el memoritza. Pertany al moviment del Modernisme, que dona importància, entre altres aspectes, a la naturalesa.

«La Vaca Cega» tracta de la solitud; el poeta és com un artista que s'enfronta a una societat i es margina. D'alguna manera, el que ell sent o reflecteix amb la vaca.

Joan Maragall: Biografia i Estil

Joan Maragall neix el 1860 a Barcelona. És d'una família benestant; els seus pares tenien un negoci i ell vivia de la renda. Va començar a escriure com a hobby al Diari de Barcelona. Utilitza l'escriptura com un refugi personal. S'inspira en temes de caire naturalista. Ell és un exponent del vitalisme.

El Modernisme: Característiques Clau

El Modernisme, moviment entre 1891-1911, es caracteritza per la modernització, obrir-se a Europa (és a dir, europeïtzar-se). La naturalesa és un dels elements que exalta i vol un regeneracionisme, és a dir, vol canvis. També hi ha la reivindicació nacional i dels artistes, cosa que vol dir que la poesia no és un hobby, sinó un ofici. I també hi ha una lluita entre burgesia i burgesia. Molts poemes ens transmeten sensacions, olors, calor, lluminositat...

Estructura Interna de "La Vaca Cega"

El poema consta d'una estrofa de 23 versos:

• Primera part: introducció (vers 1 fins al 13)
• Segona part: (vers 14 al 20)
• Tercera part: (vers 20 al final)

Cada vers consta de 10 síl·labes o decasíl·labs. Rima regular, d'art major.

Recursos Literaris Destacats:

• Encavallaments: versos 5, 14
• Enumeració: versos 10, 11
• Al·literació: "que crema" (vers 21)
• Ritme: marcat pels últims tres versos amb la repetició de la "a"
• Comparació: al vers 21
• Polisíndeton: als versos 15, 16 (repetició de la "i")
• Arcaisme: vers 10 ("ses")

"Oda a Espanya": Anàlisi i Context

Estructura Externa de l'"Oda a Espanya"

Pertany al Modernisme i a Joan Maragall. Està escrita en el llibre Visions i Cants (1900).

Tema Principal

El regeneracionisme del país des d'una mentalitat catalana i la solidaritat amb tots aquells que tenen fills a la guerra. A Maragall no li preocupava escriure amb faltes d'ortografia.

Estructura Interna de l'"Oda a Espanya"

El poema consta de vuit estrofes de sis versos: quatre decasíl·labs (els tres primers i el cinquè) i dos tetrasíl·labs (el quart i el sisè). No presenta una rima regular, i només alguns versos de manera lliure coincideixen amb la mateixa rima. El poema presenta un diàleg, és un monòleg i fa ús de moltes preguntes retòriques. Hi apareix el "jo" poètic.

"La Cançoneta Incerta": Josep Carner i el Noucentisme

Estructura Externa de "La Cançoneta Incerta"

És de Josep Carner. El Noucentisme comença el 1900 (joc de paraules). Els noucentistes es consideren els autèntics moderns, juntament amb Eugeni d'Ors. Carner va néixer el 1894 i va morir el 1970. A Bèlgica, als 14 o 15 anys, ja era un bon poeta del Noucentisme. És un poema apte per ser musicat, amb una estratègia de repetició del vers. El títol és un diminutiu que ens comunica afecte. Tema: parla sobre la vida, que mai saps què passarà. És una metàfora a tres bandes: la cançoneta, el camí i la vida. Forma part del llibre El Cor Quiet (1925).

Estructura Interna de "La Cançoneta Incerta"

El poema consta de tres estrofes de vuit versos, com si fossin cobles, que combinen versos aparellats de set i quatre síl·labes. Rima d'art menor, rima consonant ababcbcb. És un poema vitalista. Contradicció al vers 17: "trist o somrient". Metàfora entre camí i vida. Són animals socials – instint gregari. "Un lliri blau" (la temptació, de la cultura mediterrània). Preguntes retòriques en els versos 4, 12, 14, 16, 18, 20. Afirmació als versos 21, 22.

"La Balanguera": Símbol de Mallorca i el Temps

Estructura Externa de "La Balanguera"

És un poema de Joan Alcover (1854-1926). Basada en una cançó tradicional de Mallorca, pertany al moviment del Modernisme amb influències noucentistes. Primer comença a escriure en castellà, influenciat pel Romanticisme. Se li mor la dona i dos fills; pateix i es veu reflectit als seus poemes. Es dedica a la política per defensar els interessos d'Espanya, però sobretot de Mallorca. Després escriu en català. És l'himne de Mallorca des del 1996.

Tema Principal

El pas del temps, simbolitzat per la Balanguera, una fada gran que va filant i fa que el temps avanci.

Estructura Interna de "La Balanguera"

L'estructura està composta per cinc estrofes de sis versos octosíl·labs amb una tornada de dos versos, també de vuit síl·labes, amb una rima 8A/8B/8A/8B/8C/8C // 8C/8C. És un cant a la vida i l'esperança, sense perdre de vista les històries passades i posant l'esperança en el futur ("tix la senyera del jovent"), tenint present, però, que el temps passa inexorablement, és a dir, no podem anar enrere, sempre cap endavant. Hi ha comparacions amb la mort (parca, aranya, que són personificacions). Hi ha una contradicció entre la vida i la mort amb la llavor, que és la joventut, l'esperança de futur. Té una postura vitalista, és positiu, sempre tirem cap endavant. "Tix" és un arcaisme. Tradició (passat), esperança (futur), la senyera (símbol de la pàtria). Hi ha un contrast entre la infantesa i la vellesa. També hi ha paral·lelismes, que és la mateixa estructura sintàctica.