El cànon literari: De Harold Bloom a la sociologia de Bourdieu
Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Lengua y literatura
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,25 KB
El cànon occidental: Bloom vs. Bourdieu
A mitjans dels anys 90, Harold Bloom va proposar la creació i consolidació d'un cànon occidental, reivindicant allò que era específicament literari i defensant que posseïa un valor universal, independent de l'espai i el temps. Així, Bloom va defensar un valor estètic autònom en resposta a l'anomenat corrent de les literatures marginades.
La perspectiva sociològica de Bourdieu
En resposta a Bloom i a la seua defensa de l'originalitat, va sorgir una altra teoria. Pierre Bourdieu considerava que tot fenomen literari estava inserit en el context social que l'envoltava i, per tant, n'era influït. Segons aquesta visió:
- El camp literari és configurat pels grups de poder social.
- La inclusió o exclusió d'un autor en el cànon depèn de la recepció social i institucional, no només del mèrit propi.
Durant el segle XIX, van sorgir diverses teories que vinculaven la literatura i l'art amb altres camps socials, establint distincions com la de l'escriptor comercial enfront de l'intel·lectual, i consolidant el concepte de l'autonomia de l'art.
L'horror burgès i la figura de l'escriptor
A partir d'ací comença un procés conegut com a "horror burgès". La classe dominant, la burgesia, menyspreava les manifestacions artístiques. En aquest context, es produeix un augment de la producció novel·lística moderna en format de fulletó, convertint-se en el gènere dominant.
Com a resposta a l'actitud burgesa, va sorgir la figura de l'escriptor bohemi: un artista amb personalitat pròpia que vol trencar amb els costums establerts, donant pas a l'escriptor elitista que es diferencia del conservador.
L'autonomia de l'art al segle XX
A finals del segle XIX, a França, es va concebre l'art com un bé que no es pot pagar amb diners, i el camp literari va anar adquirint autonomia, deixant de dependre de l'alta burgesia i del poder polític. Ja al segle XX, es va constatar que la comercialitat funcionava, fet que va donar lloc a la figura de l'artista sacrificat a vendre la seua obra.