Anàlisi de personatges i espais a 'Laura a la ciutat dels sants' de Miquel Llor

a) A Laura a la ciutat dels sants, de Miquel Llor, s’hi creen dos triangles amorosos. Identifiqueu-los i expliqueu quines relacions s’estableixen entre els personatges que els configuren.

Els dos triangles giren al voltant de Laura. El primer el formen Laura, el seu marit Tomàs de Muntanyola i Pere Gifreda; en el segon, Laura i la seva cunyada Teresa Muntanyola es disputen l’amor de Pere Gifreda.

El primer és el triangle amorós clàssic de l’adulteri (la dona, el marit i l’amant) que Llor hereta del model narratiu d'Anna Karènina de Lev Tolstoi, Madame Bovary de Gustave Flaubert, o La Regenta de Leopoldo Alas, Clarín. Laura representa la dona que, per la seva educació d’arrel romàntica, ha idealitzat l’amor i el matrimoni i no ha trobat en el marit allò que hi cercava; ben al contrari, Tomàs és un home rude i primitiu que no aprecia la sensibilitat de Laura. Allunyats Laura i Tomàs, sobretot després de la mort de la filla, Laura cerca l’amor en Pere Gifreda, però també fracassa perquè ha idealitzat sense fonaments aquesta relació.

En el segon triangle, Teresa s’havia enamorat d’en Pere Gifreda quan aquest era un adolescent i ella ja una dona soltera, i sempre havia reprimit aquest amor. En intuir que Laura també n’està enamorada, es desferma la seva enveja i ordeix un pla per calumniar Laura escampant el rumor de l’adulteri i després la reclou a les Aulines. Teresa acaba declarant obertament la seva passió i proposant a Laura un tracte: tindrà llibertat per a relacionar-se amb qualsevol home, a canvi de reservar-li a ella «el meu Pere».

b) Expliqueu els valors que fan de la ciutat de Comarquinal un espai simbòlic a Laura a la ciutat dels sants, de Miquel Llor. Tingueu en compte el contrast amb altres espais (Barcelona) i com aquests valors s’associen als personatges femenins principals.

Comarquinal és una transposició literària de la ciutat de Vic, i s’oposa a Barcelona. Llor la descriu situada en una plana envoltada de muntanyes (especialment, el Collat Negre), pobra, resseca i de color cendrós, i contínuament coberta per la boira.

Comarquinal representa valors negatius, i per això els seus elements descriptius adquireixen valor simbòlic. Aquests valors negatius poden ser atmosfèrics i geogràfics, però també psicològics o morals, i sempre neixen d’un joc d’oposicions. Així, tenim boira / sol; tancament / obertura; intransigència i conservadorisme / tolerància il·liberalitat; barroeria / bellesa; repressió sexual / alliberament sexual; mort / vida, etc.

El principal element simbòlic és la boira, que s’oposa al sol de Barcelona. La boira aglutina tots els trets negatius de Comarquinal, i per això els habitants de la ciutat la veuen com un mur que preserva els seus costums tradicionals i el seu immobilisme.

Laura, la noia ciutadana, sensible, delicada, ingènua i sincera, s’oposa a Teresa, la dona provinciana, freda, aspra, reprimida i hipòcrita; de la mateixa manera, Barcelona, oberta i permissiva, s’oposa a Comarquinal, conservadora, tradicional i tancada, on regna la hipocresia dels «falsos sants». Es pot exemplificar amb el cromatisme del vestuari: Teresa Muntanyola es vesteix amb roba fosca que fa olor de «pomes guardades a la calaixera», mentre que Laura fa servir roba blanca i delicada i es perfuma amb muguet.

c) Expliqueu, a partir de les figures de Laura, Teresa i Beatriu, els models femenins a Laura a la ciutat dels sants, de Miquel Llor. Tingueu present el sentit simbòlic dels noms Laura i Beatriu.

Amb Laura i Teresa, Llor crea dues figures contraposades, mentre que Beatriu comparteix característiques de totes dues. Laura representa la dona ciutadana (ve de Barcelona), educada, sensible i delicada, però també idealista i ingènua. El nom prové del Cançoner de Petrarca (1303-1374) i representa la dona idealitzada, que harmonitza sentiment i coneixement. Llor la descriu «blava d’ulls, de veu sense estridències, harmoniosa de línies…», i va vestida sempre amb roba blanca.

En canvi, Teresa és el model de dona conformada i sacrificada a les tasques domèstiques i a preservar el patrimoni familiar. Ha rebut una educació domèstica tradicional. És un «verge de quaranta anys» que mai ha conegut la correspondència amorosa i ha reprimit els seus impulsos passionals. Vesteix roba fosca i passada de moda, al contrari que Laura. Menysprea Laura i tot el que representa.

Beatriu, a qui tothom anomena «L’avorrida», és un ésser marginat, com també ho serà Laura. El nom, pres de l’estimada literària de Dante (1265-1321), també s’associa a la idealització (de la dona angelicada), però en el seu cas expressa més una potencialitat que no pas una realitat: sola, marginada, sense afecte.

d) Descriviu la personalitat de la protagonista de Laura a la ciutat dels sants, de Miquel Llor, i expliqueu d’on neix el conflicte principal de la novel·la (tingueu en compte el títol de l’obra).

El nucli de la narració és el casament de Laura, una noia de Barcelona, amb Tomàs Muntanyola, un propietari rural de la ciutat de Comarquinal.

D’orígens familiars modestos, i amb la mare morta, ha estat educada per un pare liberal, culte i sensible, però també desordenat, anàrquic i il·lús, que li ha transmès el gust per la música i la lectura i la capacitat d’apreciar el luxe. Aquesta educació l’ha convertida en una noia il·lusa, que s’ha creat un món ideal i l’aspiració a ser estimada amb un amor pur i ideal (d’aquí el nom de Laura, provinent del Cançoner de Petrarca (1303-1374)). Idealitza el matrimoni, i encara més si el marit, com Tomàs Muntanyola, és un hereu ric. Un cop trencada aquesta il·lusió, intenta trobar l’amor en la relació amb Pere Gifreda, seguint el model de les protagonistes de les novel·les que llegeix (com ara Anna Karènina de Lev Tolstoi, Madame Bovary de Gustave Flaubert o La Regenta de Leopoldo Alas); i, com elles, abocada al fracàs.

El conflicte, doncs, neix de la topada de les il·lusions de la barcelonina Laura amb la realitat del marit, la seva família i la societat de Comarquinal. El seu idealisme topa amb la barroeria, la brutalitat i la incomprensió de Tomàs (a qui voldrà transformar, inútilment); els seus costums liberals i el gust pel luxe topen amb la cunyada Teresa (una dona soltera, reprimida, tancada en les convencions) i amb la societat conservadora de Comarquinal en general, de la qual la boira és el símbol més visible.