Anàlisi de Personatges a 'Aigües Encantades'

Anàlisi de la Caracterització dels Personatges a 'Aigües Encantades'

En la proposta de treball anterior has hagut de parlar de com es presenten els personatges de Cecília i Romanill al començament del primer i del segon acte, respectivament. Busca altres acotacions en les quals l'autor aprofita per caracteritzar els personatges en el moment que els fa entrar en escena per primer cop. Fixa't especialment, a més dels dos ja esmentats, en els casos de Vergés, Juliana, Pere Amat, Mossèn Gregori, Bertomeu, Manso, el senyor Vicenç i el Foraster. A quina pàgina has localitzat les corresponents acotacions? Quina mena de caracteritzacions s'hi fan? Tot el que es diu és útil per imaginar-nos cada personatge? Hi afegiries coses? En modificaries d'altres? En aquest sentit, valora especialment la intenció de l'autor en la presentació de Vergés i la manera com es descriuen els ulls i els cabells del Foraster. Fixa't, per exemple, que porta barba, no bigoti. I com que -ja ho deia Josep Pla- la literatura és pura xafarderia, compara-ho amb una de les moltes fotografies que es conserven del Joan Puig i Ferreter dels seus anys de joventut. És la que trobaràs a la secció de fotografies de www.kalipedia.com. Cap comentari?

Vergés

Vergés apareix a la primera escena del primer acte al costat de la Cecília. L'autor ens el descriu com un jove molt corrent, ens diu que res del seu el distingeix d'un qualsevol. No té descripció (pàg. 44). És el mestre del poble, des del principi comparteix les mateixes idees que la Cecília. Aquest intenta fer canviar d'opinió a Cecília respecte als seus pares, però a la vegada la dona suport a l'hora de posar els seus pensaments i sentiments al descobert. Al final de la novel·la, Vergés demostra un afecte per la Cecília, però aquesta no veu el seu lloc en aquest poble.

La intenció de l'autor en no descriure el personatge, penso que és perquè un mateix s'imagini com li agradaria que fos aquest personatge.

Juliana

Seguidament tenim la Juliana. Apareix al primer acte després de l'aparició del Vergés (pàg. 48). Se la descriu tota vestida de negre, amb mantellina i uns rosaris a la mà. És una dona de mitjana edat, amb els cabells blancs. És la mare de Cecília, ella intenta canviar els pensaments de la seva filla, però d'una forma més moderada que la del seu pare. Al final de l'obra arriba a adonar-se que la seva religió i les seves idees no són tan bones com ella pensava en un principi.

Pere Amat

En Pere Amat és el pare de la Cecília, un home amb unes idees molt clares, contraposades a les de la seva filla. És un home violent, agressiu i masclista. Creu que la seva filla ha estat maleïda, ja que en tornar de la capital tot el que ell l'havia inculcat havia desaparegut. Està totalment en contra de les teories que el Foraster intenta demostrar al poble per acabar amb la sequera. Apareix per primer cop en el primer acte a la pàgina 52. L'autor ens diu que porta la vesta de les pregàries; amb una mà s'aguanta el ròssec, a l'altra, hi porta la cucurulla. És un home alt, roig, de pèl ros, sanguini i violent. (pàg. 52)

Mossèn Gregori

Mossèn Gregori és el rector del poble. Tot ho justifica amb la religió. Té molta fe en Déu i no creu en altra cosa que en això. Està totalment en contra de les idees de Cecília i del Foraster, fa creure a la gent que són enviats del dimoni o simplement que intenten acabar amb la religió al seu poble. Intenta per tots els mitjans que Juliana es posi en contra de la seva filla i dona suport a les accions d'Amat, però evitant la violència. L'autor ens diu que és un home de mitjana edat a la pàgina 68.

Bertomeu

A Bertomeu se'l presenta com un home de mitjana edat, ni pagès ni menestral. Porta una gran barba i riu sempre francament. Calça espardenyes. Té el cabell llarg i arrissat que li surt pels voltants de la gorra (pàg. 80). Era un jornaler que es guanyava el pa de la seva pròpia suor, estava totalment en contra de Manso perquè aquest era molt avariciós i molt ric.

Manso

Manso és un home de mitjana edat, ros, joiós, a qui la beguda ha envellit i degenerat. Vesteix tot de vellut, molt folgadament i porta bigoti (pàg. 82). També és un jornaler. En un principi vol escoltar al Foraster, però acaba tornant a les seves idees del principi. Aquest home és carlista només perquè tota la seva família ho havia estat.

Senyor Vicenç

El senyor Vicenç és el veterinari del poble, vell, moreno, de pell apergaminada i amb un bigoti caigut, blanc-groguenc com el seu cabell. Vesteix un vestit molt vell. Porta ulleres verdes i té la veu molt cascada (pàg. 84). Aquest home és molt apreciat per Romanill, ja que el considera com un savi perquè té llibres i un gran nivell cultural. El senyor Vicenç està a favor de la teoria del Foraster, però no aconsegueix fer entendre al poble que utilitzar els gorgs és una bona idea.

Foraster

I per últim, tenim el Foraster. L'autor ens diu que és un home alt i goliard. Barba i cabells rossos. Ulls blaus i dolços. Vesteix americana i pantalons blancs. Barret de feltre clar (pàg. 84). La novel·la gira entorn de les seves idees renovadores pel poble. Arriba al poble per intentar acabar amb la sequera que amenaça l'economia del poble, però la forma de recuperar l'economia del poble no és recolzada per tothom i per intentar trencar amb la mentalitat de costums creada en el poble pel Mossèn i per Amat és desterrat a pedrades pels ciutadans del poble. La Cecília està enamorada d'ell.

Reflexió Final

Des del meu punt de vista, les descripcions físiques de cada personatge són bastant completes menys algunes. Així i tot, crec que és interessant deixar volar la imaginació del lector per imaginar com és cada personatge.