Anàlisi de La plaça del Diamant de Mercè Rodoreda i la novel·la psicològica catalana

Evolució de la Novel·la Moderna i l'Herència Literària

La novel·la moderna hereta del romanticisme (evasió) i del naturalisme la seva recerca del punt de vista objectiu. Es desenvolupa la novel·la psicològica, que analitza el caràcter dels personatges i la seva vida interior.

Innovacions Narratives Internacionals

• James Joyce - Ulisses: Viatge interior on es busca a si mateix mitjançant el monòleg interior. La precisió dels signes de puntuació representa una consciència desordenada, permetent barrejar el món interior amb l'exterior.
• Marcel Proust - A la recerca del temps perdut: Es centra en els records i el món sensorial; a partir de l'olor, el protagonista es transporta a un món interior perdut.
• Franz Kafka - Metamorfosi: Crea novel·les amb atmosferes subrrealistes, sovint centrades en la presó o la culpa inexplicable, utilitzant també el monòleg interior.

La Novel·la Psicològica a Catalunya

La recerca d'aquesta novel·la a Catalunya va requerir un gran esforç. Eugeni d'Ors, "Xènius" (ideòleg del Noucentisme), va ser un precursor.

Autors i Obres Clau

• Miquel Llor - Laura a la ciutat dels sants: Tracta sobre una dona casada amb un home que no coneix i la seva adaptació a una nova ciutat.
• Mercè Rodoreda: Utilitza l'anàlisi psicològic, el canvi de nom i d'identitat. El punt de vista sempre es manté segons l'edat de la protagonista: Aloma (joventut), La plaça del Diamant (maduresa), Mirall trencat (vellesa).

Biografia de Mercè Rodoreda (1908-1983)

Infància i Formació

Neix a Barcelona (Sant Gervasi) el 1908. Filla única, el seu pare era comptable i tenia afició per la literatura (Guimerà i Verdaguer). Va rebre una gran influència del seu avi, Pere Gorguí, enamorat de les flors, que li inculca l'amor per Catalunya.

Als 9 anys, l'avi emmalalteix i la nena esdevé solitària, endinsant-se en la literatura.

Vida Personal i Exili

• Als 18 anys es casa amb el seu oncle, Joan Gorguí, amb qui té un fill, Jordi. La relació és qualificada d'estranya.
• Col·labora amb revistes i és comissionada com a correctora del català per la Generalitat durant la Guerra Civil.
• Acabada la guerra, s'exilia a Tolosa i París, on es relaciona amb intel·lectuals catalans com Armand Oriols (<3).
• Quan arriben els alemanys, fugen a les afores. De dia treballa (cós), de nit escriu contes (Vint-i-dos contes).
• Oriols esdevé traductor a les Nacions Unides (Ginebra). Rodoreda escriu novel·les: La plaça del Diamant (1962), El carrer de les Camèlies (1966), El jardí de les delícies (1967).
• El 1971, Oriols mor i ella torna a Catalunya, instal·lant-se a Romanya de la Selva a casa d'una amiga, on es construeix una casa.
• Obres posteriors: Mirall trencat (1974), Quanta, quaranta, i guerra (1980). Rep el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Mor el 1983 i és enterrada a R. de la Selva.

La Plaça del Diamant: Gènesi i Estructura

Gènesi i Publicació

La novel·la va ser escrita a Ginebra (mentre era amb Oriols). Va guanyar el Premi Sant Jordi 1961 amb el pseudònim "Colometa". El jurat, amb Joan Sales, la va considerar la millor novel·la. El 1962 es publica La plaça del Diamant, amb un gran èxit i traduccions a molts idiomes, despertant interès mundial.

Estructura Narrativa

L'obra es divideix en tres parts, que corresponen a etapes històriques i vitals:

1. Abans de la República: Es descriu la vida a Barcelona (barri de Gràcia) amb Quimet, els seus dos fills i Mateu Cintet.
2. República, Preguerra i Guerra: La vida es fa difícil. La Colometa contribueix a la renda familiar. Amics i Quimet van al front d'Aragó i moren. Ella queda sola en època de guerra, experimentant una revolta interior i demostrant valentia.
3. Postguerra: La fam. Antoni treballa per ella i es casen. Es produeix el canvi de Natàlia i la Senyora Natàlia (evolució del personatge).

Temps i Espai

Existeix un paral·lelisme entre la vida interior de Natàlia i la vida social i històrica, abastant des d'abans de la guerra fins a la postguerra. La primera part és lenta (mesos), mentre que la segona i tercera són ràpides (anys).

Símbols Narratius

• Coloms: Símbol de dominació (Quimet). Quan mor l'últim colom, mor l'aspecte dominador de Quimet.
• L'arbre: Símbol d'un món on la mort és explosiva (arbre invertit).
• Sintes: Caràcter decoratiu; representa la mare de Quimet.
• Mar: Inestabilitat.
• Llagostes: Símbol masculí que mata les dones.
• Balances: Equilibri, estabilitat.
• Ganivet: Alliberament.

Estil i Llenguatge

L'estil es caracteritza per una llengua senzilla i popular, però poètica. La forma de parlar és adequada als personatges. S'utilitza la tècnica del monòleg interior en primera persona, amb un registre literari que expressa emocions i pensaments.

Rodoreda no s'aparta de la normativa lingüística, utilitzant pocs recursos estilístics formals. Predominen les frases curtes i les oracions coordinades (ús freqüent de la "i" - polisíndeton), juntament amb frases fetes que apropen el to al registre popular. Les descripcions són detallades per aconseguir una semblança amb la realitat.