Com trobar el subjecte d'una oració

Podríem dir que la funció principal del SN és la de subjecte de l’oració

El subjecte (S)
És l’element (persona, cosa...) al qual s’atribueix el predicat de l’oració, és a dir, és l’element del qual es predica alguna cosa. Concorda amb el verb en persona i nombre:

Jo esperaré.

Les cartes han arribat a les nou del matí.

El seu oncle era el batle del poble.

Una caminada de cinc hores no convé a tothom. 

El subjecte sol ser un SN, com es veu als exemples anteriors, però també pot ser una oració (que en aquest cas serà subordinada):

Que plogui avui no significa que s’acabi el problema de l’aigua.

Caminar cinc hores no convé a tothom.

Generalment, la posició del subjecte és davant del verb o del predicat, molt sovint al principi de l’oració, però algunes vegades el podem trobar darrera:

No m’agraden els plàtans tan madurs.

Som jo qui no hi vol anar.

Ha vengut na Glòria?
 
 

Pot passar que el subjecte de l’oració no hi aparegui [

]: 
  
a) Quan la desinència verbal fa evident quin és el subjecte (jo, tu...) sense possibilitat de confusió:

[-]

 Vaig pensar: tota la vida 

b) Quan el subjecte és un element expressat fa poc en el discurs:

Matheu Bosch va néixer l’any 1709. 

[-] 

Era fill de l’orguener Jordi Bosch i de Magdalena Salvà. 

[-] 

Tenia catorze anys quan el seu pare morí.  El 1736 [-] es casà amb María Bernat i [-] tingué cinc fills. 

[-]

 Morí el 4 de juny de 1751.

c) En les construccions impersonals amb el pronom se o amb el verb en 3ª persona plural (en aquests casos el subjecte és indeterminat):

En aquesta oficina [-] es treballa molt tranquil.

[-]
 Diuen que el secretari dimitirà.

D) En les oracions amb verb impersonal, conjugat sempre en 3ª persona (verbs meteorològics, verb haver-hi):

[-] Plou.

[-] Llampegava intensament.

[-]
 Hi ha molts policies.

Podem considerar impersonals les oracions que, no tenint un subjecte realitzat lèxicament, rebutgen la inserció d’un pronom nominatiu com ell, ells. En els altres casos no es tractaria d’oracions impersonals, sinó d’oracions amb el subjecte elidit :

Ell va pensar: tota la vida ell vestirà de cavaller...   [oració amb subjecte elidit]

Ell era fill de l’orguener...  [oració amb subjecte elidit]

* En aquesta oficina ell es treballa molt tranquil.   [oració impersonal]

* Ell plou.   [oració impersonal]

* Ell hi ha.   [oració impersonal]