Anàlisi de la Narrativa Catalana Postguerra: Mercè Rodoreda i l'Obra Clau

Narrativa Catalana: Postguerra i Evolució

La guerra civil i la posterior dictadura franquista van provocar una anomalia en tots els àmbits, que tendirà a estabilitzar-se cap als anys 50. Els corrents principals de la narrativa d'aquest període són:

Corrents Principals

• Novel·les sobre la guerra i l'exili.
• Novel·la psicològica: la majoria de les obres.
• Realism objectivista: a partir dels anys 60, influït pel neorealisme europeu i els novel·listes nord-americans (com Faulkner).

Mercè Rodoreda: Vida i Obra

Vida de Mercè Rodoreda

Barcelona (1908-1983). Va viure una infància plàcida en un ambient on la presència de flors i el jardí de casa familiar van tenir una importància cabdal, fet que després es reflecteix en la seva obra. Als 20 anys es va casar amb el seu oncle, molt més gran que ella, del qual es va separar posteriorment. Durant la Guerra Civil, va treballar per a la Generalitat de Catalunya i va haver d'exiliar-se.

Obra Inicial

• Aloma: El tema central és la complexitat de les relacions amoroses i les dones com a víctimes d'actituds masculines dominants. Es considera una novel·la psicològica que retrata una adolescent a través de la qual es dona una visió del món de la Barcelona de preguerra.
• Vint-i-dos contes: Inclou temes com el triangle amorós.

Obra Central: La plaça del diamant (1962)

Aquesta obra narra la història d'una dona senzilla: Natàlia, coneguda com a Colometa, i el seu marit, Quimet.

Estructura i Simbolisme

1. Primera part: Alegria del barri, submissió de la dona i presència constant dels coloms, símbol de la seva angoixa.
2. Segona part: La guerra i la situació límit.
3. Tercera part: Viudetat, el negoci de botiguer i l'evasió mitjançant la creació d'un món mental mític.

Estil caracteritzat pel polisíndeton.

Obres Posteriors

El carrer de les camèlies (1966)

Narra la infància i maduresa d'una nena abandonada al carrer de les Camèlies, Cecília Ce. Després de ser cuidada per uns pares d'acollida, s'escapa per buscar els seus pares biològics. L'ambient se centra en la prostitució i la misèria, amb tombs sense rumb per la ciutat. Un dia compleix el seu somni d'anar al Liceu (teatre de l'òpera) vestida com una princesa, abans de tornar al carrer de les Camèlies.

Jardí vora el mar (1967)

Relata les històries dels amos d'una torre vora la mar, vistes a través dels sis estius que un jardiner hi ha treballat. El protagonista ocult és el jardí vora la mar, ple de flors i símbols.

La meva Cristina i altres contes (1967)

Aquesta etapa es caracteritza pel domini narratiu d'un món simbòlic i per una concepció mítica de la vida, que culmina amb:

Obra Cumbre: Mirall trencat (1974)

Considerada una maquinària narrativa perfecta. Sota l'aparença d'un llenguatge senzillíssim, és una novel·la d'enorme complexitat i bellesa fulgurant.

Trama i Estructura

Narra la història d'una família de l'alta burgesia al llarg de tres generacions. Els dos eixos són: una torre amb un gran jardí i Armanda, la minyona, que coneix tots els secrets. Els personatges estan plens de secrets que es recorden de grans. Hi ha un vaivé constant en el temps, i molts interrogants de les primeres pàgines es resolen a mesura que el lector avança.

Tècniques Narratives

Utilitza elements simbòlics com la ploma, la copa, el mirall, les flors i els arbres. El ventall de tècniques inclou: narrador omniscient, monòleg interior i estil lliure indirecte.

Divisió Temporal

• Primera part: Més realista, presenta la majoria dels personatges.
• Segona part: L'acció es desplaça al món intern dels personatges (sentiments, records i emocions), amb una idealització del passat.
• Tercera part: Dominada per la fantasia, acaba amb un monòleg després de la mort.