Anàlisi d'un conte fantàstic: estructura, llengua i context

1a. L’àmbit d’ús, el gènere

L’àmbit d’ús d’aquest text és literari, propi de les obres de creació. És un text de ficció creat per entretenir o fer reflexionar el lector a través de la imaginació. Està escrit en un to narratiu i humorístic, amb un estil que busca més l’efecte artístic que la transmissió d’informació o coneixement objectiu. Això ho podem saber per la utilització de verbs en passat, el fet que la història està contada en primera persona amb un narrador intern i perquè aquest text narratiu s’ha publicat dins de les Cròniques de la veritat oculta, de Pere Caldós, qui va ser un dels escriptors més destacats de la literatura catalana.

La tipologia textual del text és narrativa ja que la seva funció principal és explicar accions de ficció. El narrador explica una història on es desenvolupa una situació inusual (el naixement d’un arbre al menjador) i les seves conseqüències; presenta personatges, un lloc i marques temporals on es desenvolupa. Majoritàriament, aquestes accions es donen en passat, per això s’utilitzen expressions temporals. A més de la utilització d’oracions predicatives i verbs d’acció per avançar la història. Tot i que incorpora un fragment de text conversacional que estan acompanyats de guionet donant inici a diàlegs amb les intervencions dels personatges, el focus principal del text és la narració.

El subgènere d’aquest text es podria considerar conte fantàstic per la presència d’un arbre que creix dins d’un menjador i la reacció desmesurada de les autoritats. Això fa que el text s’emmarqui dins del gènere de la fantasia o el surrealisme, on el que és impossible es presenta com a real dins del món del text.

2a. Tema i parts

El tema principal del text és l’absurd de l’aparició d’un arbre en un menjador i la reacció desmesurada de les autoritats. Les parts bàsiques del text són: la introducció, el nucli i el desenllaç. Això és així perquè es tracta d’un text narratiu.

• Introducció (línies 1-4): El narrador introdueix la idea que té molts secrets, però decideix revelar el més sorprenent: l’aparició d’un arbre dins del seu menjador.
• Nucli (línies 5-25): El narrador explica com descobreix l’arbre al menjador i la seva decisió de comunicar-ho a les autoritats. Relata la seva visita a la policia, on el capità no el creu i reacciona de manera desproporcionada, suggerint que aquest fet podria desestabilitzar l’ordre social.
• Desenllaç (línies 26-37): El capità intenta subornar el narrador per mantenir en secret l’aparició de l’arbre, però ell rebutja l’oferta en nom del patriotisme. Finalment, rep una carta de gratitud del rei, i se sent satisfet amb aquest reconeixement.

2b. Resum del contingut

Un matí, al menjador del protagonista-narrador, va aparèixer un arbre real que creixia contra el sostre. Decideix acudir a la policia, on un capità esceptic no pot creure-li. Malgrat les insistències del narrador, el capità rebutja la idea, argumentant que un fet així posaria en perill la veritat establerta. Finalment, el narrador rebutja una recompensa que li ofereix l’Estat per mantenir-ho en secret, expressant el seu compromís amb la pàtria. Poc després, rep una carta de gratitud del rei, que el fa sentir valorat.

3. Variació diatòpica

Aquest text pertany al català oriental. Això ho podem saber ja que utilitza els pronoms possessius amb “v”: “casa meva”, “paraules meves”, etc. A més, la primera persona del singular de l’indicatiu acaba en -o: “ara trobo oportú”.

4. Funció sintàctica

• El pronom “el” substitueix “vestit l’elegància”, que és un complement directe determinant, mentre que “els galons” és el subjecte.
• El pronom “ho” substitueix la idea que implica “la necessitat de repassar el que han dit els savis i les possibles conseqüències d’esdeveniments extraordinaris en la vida quotidiana”, mentre que “compreneu” és un verb.

5. Funció sintàctica

• a) En porteu-hi (3 plats: CD indefinit, a la cuina: CCL)
• b) Ens els han explicat (les notícies: CD indefinit, a nosaltres: CI)
• c) En estem fartes (de netejar: CC)
• d) Ho vull (substantiu/CD neutre)

6. Obert o tancat. Perpetuïtat

• mel: oberta / conclosa: tancada
• correcte: “o” tancada i la “e” tancada
• commoció: tancada / expertesa: tancada
• coses: oberta / elogi: tancada

7. Normalització i normativització

El procés pel qual una llengua adopta un conjunt de regles ortogràfiques, sintàctiques i lèxiques determinades s’anomena normativització. En el cas d’Europa, aquest procés es va produir progressivament durant l’edat moderna i es va consolidar en el segle XX.

Encara que sovint s’usa com a sinònim de normativització, la normalització és un procés molt diferent i no s’hi ha de confondre. La normalització implica que una llengua estigui present en tots els àmbits d’ús d’una societat (periodístic, educatiu, administratiu, artístic, religiós, etc.) dels quals havia desaparegut o on no havia estat mai present. És a dir, la normalització suposa que una llengua adquireixi una situació de normalitat, en la mesura que els seus parlants la puguin utilitzar sense problemes de cap mena en qualsevol lloc i circumstància. La normalització i la normativització estan relacionades, atès que una llengua no es pot normalitzar si no disposa d’una normativa sòlida usada pels mitjans de comunicació i en la literatura, i sentida com a pròpia pel gruix dels parlants.