Anàlisi de Desig, Cançó i Desolació: Poesia Catalana

Desig

a) El tema central és l'amor, l'admiració i el desig sensual cap a la persona estimada, expressat a través de la descripció detallada del seu cos, contrastat amb la indiferència de la natura (els narcisos).

b) Es titula així perquè expressa l'anhel profund de possessió i l'atracció física i emocional cap a l'altre. La veu poètica detalla elements sensuals (llavis molsuts, mans, boca) que evoquen una passió desbordada i una necessitat intensa de connectar amb l'ésser estimat.

c) La poeta declara el seu amor enumerant les parts del cos de l'estimat. Paral·lelament, descriu uns narcisos grocs sobre la taula que la miren fixament, mostrant-se elegants però completament indiferents davant de la passió vital i l'escriptura de la veu poètica.

d) Anàfora: La repetició de la paraula "els teus / les teves" a l'inici de diverses estructures consecutives. Paral·lelisme: La repetició de la mateixa estructura sintàctica (article + possessiu + substantiu). Asíndeton: L'omissió de conjuncions (com "i") entre els elements de la llista (ulls, mans, boca...), cosa que dona més rapidesa i intensitat al poema.

e) Hi ha una personificació (o prosopopeia). S'atribueixen qualitats i accions humanes a uns elements inanimats o plantes, com són els narcisos, dient que "miren" i que són "gentils".

f) Metonímia: S'utilitza la part pel tot (la mà que escriu en lloc de dir tota la persona o el propi jo poètic). Epítet: L'adjectiu "insistent" realça una qualitat inherent o molt marcada del "reclam", intensificant l'acció d'escriure.

g) Hi ha una metàfora (reforçada per un adjectiu amb valor metafòric). Es compara el sentiment de la passió amb un líquid o un riu que surt dels seus llits (desbordada), transmetent la idea que és un sentiment incontrolable i immens.

Cançó

a) El tema principal és la mort, el pas del temps i el comiat de la vida terrenal des d'una perspectiva de serenor, calma i acceptació del destí final.

b) El títol evoca una atmosfera de tranquil·litat i pau ("encalmat") just a l'inici del dia ("matí"). Simbolitza el moment de transició vital on el jo poètic afronta el final de la seva existència sense angoixa, acceptant el viatge cap a la mort com un fet natural.

c) El jo poètic veu com s'allunya la seva barca (la vida) cap a un viatge sense retorn. Accepta el pas del temps sota la llum de Sinera, conscient que demà morirà, i recull els fruits de la seva vida abans d'entrar definitivament en la foscor del repòs etern.

d) Es pot identificar el tòpic del Navigium Vitae (la vida com un viatge en vaixell). El vers "se'n va la meva barca" simbolitza el final del trajecte de la vida i el començament de la transició cap a l'altra vida o el buit.

e) Vita flumens: Els versos descriuen un desplaçament a través de l'aigua ("Lluny, enllà de la mar, / se'n va la meva barca"). Aquest tòpic literari identifica el curs de la vida com un riu o un corrent aquàtic que avança de manera inevitable i irreversible cap a la mar, que representa la mort.

f) S'identifica el tòpic del Collige virgo rosas modificat o la vellesa/recol·lecció ("he collit ja el meu temps"). També es vincula amb el Locus amoenus ("en la pau del jardí dels cinc arbres"), que esdevé el refugi ideal i tranquil on passar els últims moments de l'existència.

g) Simbolitza clarament la mort. És el viatge definitiu que fa l'ànima o la consciència un cop s'acaba la vida terrenal, del qual cap ésser humà pot tornar.

h) Fa referència al cementiri o al panteó familiar on descansen els seus avantpassats (el seu llinatge, "el meu vell nom"). És una al·lusió directa al món dels morts i a les arrels familiars del mite de Sinera d'Espriu.

i) Representen la tomba o el reialme de la mort. El pas de la llum del matí a la foscor d'aquestes estances simbolitza el repòs etern, el buit o l'oblit un cop s'ha traspassat la frontera de la vida.

Desolació

a) Tots els versos són de 12 síl·labes (alexandrins), dividits en dos hemistiquis de 6+6 síl·labes (6+6). L'esquema de la rima consonant és el d'un sonet clàssic: 4A 4B 4B 4A (Primera estrofa), 4A 4B 4B 4A (Segona estrofa), 4C 4D 4E (Tercera estrofa) i 4C 4D 4E (Quarta estrofa).

b) Reben el nom de versos alexandrins (són versos d'art major de dotze síl·labes, compostos per dos hemistiquis de sis síl·labes separats per una cesura).

c) Té rima consonant.

d) Creuada (perquè l'esquema és ABBA).

e) Consonant (perquè des de l'última vocal tònica coincideixen exactament tots els sons: /áva/ en esclava i saba, ja que la 'v' i la 'b' sonen igual en català).

f) És un sonet (està format per catorze versos dividits en dos quartets i dos tercets).

g) En la tercera estrofa (quan diu que l'amargor de viure el xucla i que espera l'hora de caure, expressant la idea que viure és anar morint cada dia).

h) El tema és el dolor profund per la pèrdua dels fills i la solitud i el buit existencial en què queda el pare (l'autor), expressat a través de la metàfora d'un arbre mutilat per la tempesta.

i) Perquè descriu un estat d'ànim de destrucció absoluta, tristesa i buidor total. El jo poètic se sent completament devastat per les desgràcies familiars, sense cap tipus de consol ni esperança.

j) Perquè l'autor se sent lligat de manera inevitable i forçosa ("esclava") a la vida i a la terra a través de la seva pròpia naturalesa o orígens ("rel"), tot i que aquesta vida només li aporta amargor i patiment.

k) Vertadera (Són alexandrins de 6+6). Vertadera (L'arbre representa el propi jo poètic ferit). Vertadera ("mes branques una a una va rompre la tempesta" intensifica de manera exagerada la tragèdia). Falsa (El ritme el determinen la mètrica, els accents i la rima; les metàfores aporten el significat). Vertadera ("jo só l'esqueix d'un arbre" és una metàfora impura o explícita perquè apareixen tant el terme real "jo" com el figurat "l'esqueix d'un arbre").