Anàlisi dels Sectors Econòmics i Paisatges Agraris

La pesca a Espanya

A Espanya, la pesca suposa només el 0,08% del PIB i ocupa el 0,17% de la població activa. Les zones principals dedicades a la pesca són: Cantàbria, Golf de Cadis, sud mediterrani (Almeria, Màlaga), zona llevantina, tramuntana (Catalunya i Castelló), Balears i Canàries.

A causa de l'esgotament dels recursos propis, Espanya ha d'operar en caladors internacionals (Gran Sol, mar del Nord, Terranova, Maldives, oceà Índic). Els pescadors espanyols tenen prioritat fins a les 200 milles (zona costanera exclusiva). Espanya és el segon país d'Europa en consum de peix (20 kg/any), només superat per Portugal.

Problemes del sector pesquer

• Degradació del medi ambient: sobrepesca de totes les espècies.
• Residus i contaminació: hidrocarburs, plàstics, etc.

Política Pesquera Comuna (PPC) de la UE

L'objectiu principal és la sostenibilitat. Per mesurar-la, s'utilitza el Rendiment Màxim Sostenible (RMS), definit com la quantitat màxima que es pot pescar sense posar en risc la regeneració de l'espècie.

Com s'estableix el RMS?

Es basa en estudis científics i es fixen les Captures Totals Admissibles (TAC), assignades a cada confraria cada mes de desembre.

Resultats de la PPC

• Oceà Atlàntic: Pesca sostenible.
• Mar Mediterrani: Sostenibilitat no assolida completament. S'apliquen vedes, reducció de dies de pesca (ex: arrossegament a 143 dies/any) i jubilacions anticipades per reduir la pressió sobre els recursos.

El sector secundari

Catalunya és la primera comunitat autònoma a industrialitzar-se, representant el 22,5% del total industrial d'Espanya. Destaca la importància de les multinacionals, la diversificació i el paper de les pimes (més flexibles). El sector de la construcció és el més fluctuant, amb caigudes significatives el 2008 i el 2020.

Context europeu i espanyol

A Europa destaca la "Banana Blava" (de Londres a Milà) i l'eix llevantí que s'uneix amb la "banana daurada". Espanya té un paper estratègic en la producció i distribució d'energia.

El sector terciari

Genera el 76% del PIB i el 70% de la població activa a la UE. La terciarització de l'economia ha convertit aquest sector en el motor principal.

Causes de la terciarització

• Increment de la renda i ampliació de l'estat del benestar.
• Deslocalització industrial i envelliment de la població.
• Augment del turisme, l'oci i incorporació de la dona al mercat laboral.
• Exigència de qualitat i desenvolupament urbà.

Situació a Espanya i Catalunya

A Espanya, la indústria perd pes. El turisme és un pilar fonamental (2a potència mundial), tot i que sovint és de baix poder adquisitiu i estacional. A Catalunya, el comerç i el turisme són les activitats que generen més ocupació, amb una aposta per diversificar l'oferta cap al turisme rural.

Anàlisi del paisatge agrari

1. Latifundi vs. Minifundi: Grans finques mecanitzades vs. petites parcel·les fragmentades.
2. Herbaci vs. Llenyós: Plantes sense tronc (cereals) vs. arbres o arbustos (oliveres, vinyes).
3. Agricultura intensiva vs. extensiva: Alta producció amb tecnologia vs. grans superfícies amb poca intervenció.
4. Humit vs. Sec: Vegetació abundant per pluges vs. paisatges de secà (colors grocs/marrons).
5. Relleu: Terreny planer sense muntanyes.
6. Poblament: Dispers (masies) vs. Concentrat (pobles o ciutats).
7. Camps: Oberts (openfield, sense tanques) vs. Tancats (bocage, amb murs o arbres).