Psicologia evolutiva i desenvolupament moral: etapes, autonomia i ètica

Psicologia evolutiva i desenvolupament moral

La psicologia evolutiva, segons Piaget, estudia l'evolució dels infants, ja que el seu pensament difereix del dels adults. Els infants tenen esquemes de pensament diferents en cada etapa del seu creixement, amb criteris únics per a cada nen per diferenciar el bé del mal. La idea clau és: «Quan una cosa va bé, la mantenim; quan no va bé, la canviem».

Etapes del desenvolupament

• Etapa 0-6 anys: Heteronomia: Els infants prenen com a referent el que diuen els adults, sense criteri propi. L'obediència s'associa a conseqüències positives, mentre que la desobediència, a càstigs.
• Etapa 6-11 anys: Reversibilitat: Els infants desenvolupen la capacitat d'aplicar la reversibilitat, entenent que les coses poden ser relatives (ex: una cadira pot ser gran o petita segons amb què es compari). Això permet l'esquema de la igualtat i la capacitat de pactar.
• Etapa 12-... anys: Autonomia: Es desenvolupa el pensament abstracte i els propis valors, marcant distància dels condicionaments i tenint una visió més global. Es busca allò que està bé, més enllà de l'obediència o el pacte.

Es considera que les persones adultes utilitzem aquestes tres etapes per arribar a una idea, aplicant-les en diferents situacions.

Exemple: Conduir ràpid:

• Heteronomia: Obeir les normes de velocitat.
• Reversibilitat: Pactar amb els altres usuaris de la via.
• Autonomia: Avaluar la situació i decidir la velocitat adequada.

L'acció moral

La consciència moral implica ser responsables de les nostres accions, prenent decisions basades en el que sabem i en tots els factors involucrats. La llibertat es manifesta en:

• Negativa: Poder dir que no.
• Positiva: Poder fer coses de forma espontània.

L'adolescència comença amb molta llibertat negativa i acaba amb la capacitat de decidir què es vol fer. Tot i això, no som 100% lliures, ja que la nostra existència està condicionada per la societat.

L'autonomia és la capacitat d'autogestionar la pròpia llibertat.

Raonament moral

• Pre-convencional: Obediència basada en la desigualtat, la por i l'amenaça de càstig. No hi ha marge per al debat.
• Convencional: Pacte entre iguals, on tots tenen el mateix pes en la discussió per arribar a un acord. La pressió de grup pot afectar les minories.
• Post-convencional: Decisió autònoma basada en els propis principis, buscant el que és millor per a un mateix.

Subnivells del raonament moral

Nivell pre-convencional

• Subnivell d'obediència: Obeir a qui té més poder.
• Subnivell d'afavorir interessos: Pactar per evitar càstigs.

Nivell convencional

• Subnivell de satisfer expectatives: Fer el que fa la majoria per encaixar.
• Subnivell de normes socials: Defensar el que es creu millor per a tots.

Nivell post-convencional

• Subnivell de drets prioritaris: Escollir entre dues opcions bones.
• Subnivell de principis universals: Actuar segons els propis principis, fins i tot si va en contra del grup.

Ètica i moral

L'ètica busca determinar el que és bo i just, i identificar els principis que guien aquestes decisions. Hi ha dos tipus d'ètiques:

• Ètiques teleològiques: Valoren les accions segons la seva finalitat.
• Ètiques deontològiques: Valoren les accions segons el deure i les normes morals.

Inici de l'ètica a l'Antiga Grècia

Els valors i el caràcter són causats pels costums de la societat. Els costums són accions repetides que beneficien la societat.

L'ètica del bé o de la identitat (Aristòtil)

Aristòtil considera que les persones som animals lingüístics amb capacitat de raonar. El bé comú és la finalitat de les accions, i la felicitat és la finalitat natural de tothom. La virtut s'aconsegueix repetint accions virtuoses, i hi ha dos tipus de virtuts: intel·lectuals i morals. La virtut és el terme mitjà entre l'excés i el defecte.

L'ètica del plaer, hedonisme (Epicur)

Epicur considera que el plaer és la finalitat de la vida, buscant una vida tranquil·la i prudent sense excessos. Els plaers poden ser passius (satisfer necessitats bàsiques) o actius (moments concrets). Els desigs poden ser naturals i necessaris, naturals i no necessaris, o ni naturals ni necessaris. Per a estar tranquil, cal ser independent i autònom, però també són importants els vincles socials.

Teleologia del segle XX: Utilitarisme

L'utilitarisme busca la felicitat a través de la utilitat. Les seves característiques són:

• Teleològica: La finalitat de les accions és la felicitat.
• Conseqüencialista: El bé s'avalua per les conseqüències.
• Prudencial: Cal ser prudent per a ser feliç.
• Agregativa: Es pot calcular el plaer i la utilitat de les accions.

Principis de l'utilitarisme (Mili)

1. Principi d'utilitat: Les accions són correctes si promouen la felicitat.
2. Principi de la major felicitat: Buscar la felicitat col·lectiva.
3. Principi de dany: No perjudicar els altres per la pròpia felicitat.
4. Utilitarisme de les regles: Universalitzar els criteris.

Utilitarisme dels actes (Bentham)

El càlcul de profit es fa per cada acció individualment, no segons una norma general.

Ètica deontològica

L'acció moral es basa en el deure, que prové d'una norma moral basada en la raó humana. Kant estableix una norma universal per jutjar les accions. No hem d'actuar d'acord amb una finalitat, sinó d'acord amb un deure.

L'imperatiu categòric (Kant)

L'imperatiu categòric és universal, i hem de voler que les nostres accions es converteixin en una norma universal. Hem d'actuar bé amb les altres persones i no veure-les com un mitjà per aconseguir coses. L'imperatiu categòric és autònom.

Kohlberg vs Gilligan

Kohlberg vincula les teories de Piaget i considera que es pot actuar pel bé quan s'arriba a un estat superior de maduresa. Gilligan critica que els tests de Kohlberg estaven pensats per a homes i no tenien en compte els valors de les dones. Gilligan proposa un pluralisme moral.

Habermas

Habermas critica l'ètica racionalista i proposa una moralitat construïda a partir del diàleg, l'escolta i la comunicació activa, tenint en compte les opinions de tothom i els propis desitjos i necessitats. L'imperatiu ètic de Habermas es basa en un acord comú i un consens.

Estat i Ciutadania

L'estat modern es consolida a partir del Renaixement, amb centralització del poder. Els valors de les normes socials són:

• Justícia: Concretar allò que és just.
• Legalitat: Seguir els procediments adequats.
• Vigència social: El recolzament de la societat.

El poder polític

Hi ha diferents formes d'enfocar l'estat i el poder polític:

• Justificacions històriques (Plató): Importa més la societat que l'individu.
• El contracte social: Importa més l'individu que la societat.

Justificacions històriques (Plató)

Plató compara la societat amb el cos humà, on cada ciutadà té una funció. L'ànima té tres parts: racional, irascible i concupiscible. La societat s'organitza en tres classes socials: filòsofs (ànima racional), guerrers (ànima irascible) i artesans (ànima concupiscible). Cada persona ha d'estar on és més adequada.

El contracte social

La societat és un contracte on cada persona compleix una funció. Els autors principals són Hobbes, Locke i Rousseau.

Examen català

1. Qüestions ortogràfiques

Coma: Usos incorrectes: Separant el subjecte i el predicat, separant el verb i els complements exigits del verb.

2. Morfosintaxi

Hi ha: El subjecte, el CN, el CAdj, el CD, el CI, el CRV, el CC, l'atribut i el CPred.

Pronominalització:

• El CN: SAdj, SN, Oració subordinada i SPrep. Se substitueixen els SPrep introduïts per la preposició DE pel pronom EN.
• El CD: SN, Oració subordinada i pronoms. Determinats: el, la, els, les. Indeterminat: en. Neutre: ho.
• El CI: Prep a + SN i Prep a + oració subordinada. Se substitueix pels pronoms: Li i els.
• El CRV: Prep + SN i Oració subordinada. Introduïts per les prep a, en i amb: Hi. Introduïts per les prep de: En.
• El CC: Diverses estructures. Se substitueixen pel pronom HI, menys quan és un CClloc introduït per la prep DE que es substitueix pel pronom EN.
• L'atribut: SAdj, SN, SPrep, SAdv. Se substitueix pels pronoms: Ho, el, la, els, les, en.
• CPred: SAdj, SN, SPrep. Se substitueix pel pronom HI, menys els verbs dir-se i fer-se que se substitueix per EN.

Combinació pronominal:

L'ordre és CI + CD: li + en/ho, els + el/la/els/les/en/ho.

L'ordre és CD + CI quan combinem el, la, els, les (CD) amb el pronom li (CI en singular): el/la/els/les + hi.

3. Literatura

Característiques generals de l'avantguardisme: Rebuig de la tradició cultural burgesa, voluntat de ruptura amb l'art tradicional i actituds de provocació i incorporació de la tècnica, de la modernitat i de la màquina a la creació artística.

Salvat-Papasseit

Primera etapa: Poemes en ondes hertzianes (1919) i L'irradiador del port i les gavines (1921), ruptura formal i ideològica amb la literatura establerta. Tècniques cubistes i futuristes. Temes principals: inconformisme i avantguardisme.

Segona etapa: Poètica més personal i lírica, allunyant-se de l'avantguarda. La gesta dels estels (1922) i El poema de la rosa als llavis (1923).

Tercera etapa: Óssa menor (1925), parla sobre el tema de la mort.