L'activitat industrial: característiques, tipus i evolució

L'activitat industrial i el sector secundari

L'activitat industrial està destinada a transformar matèries primeres en:

• Productes elaborats: destinats directament al consum (com el pa o els electrodomèstics).
• Productes semielaborats: destinats a altres processos industrials.

El sector secundari comprèn la mineria, l'explotació de fonts energètiques i la construcció.

Les matèries primeres

Són el conjunt de recursos que s'obtenen de la natura per utilitzar-los en els processos industrials, i poden ser:

• D'origen animal: llana, pell, peix.
• D'origen vegetal: cotó, fusta.
• D'origen mineral: extrets del subsol, minerals metal·lúrgics.
• Roques: granit, pissarra, marbre.

Evolució històrica de la indústria

• Època preindustrial: la producció es feia a mà i amb màquines senzilles. Es duia a terme als tallers artesanals i l'artesà n'era l'encarregat.
• Època industrial: marcada pels avenços científics i tecnològics; les màquines substitueixen la mà d'obra. Els objectes són estàndards i es produeixen en grans quantitats.

La Revolució Industrial

Cap al 1750 s'inicia un gran domini sobre la natura amb la Revolució Industrial a Anglaterra.

El primer país a industrialitzar-se al segle XVIII va ser la Gran Bretanya, i posteriorment el procés es va difondre a moltes àrees del món (Europa occidental, Japó, Rússia). Les característiques d'aquest procés van ser:

• Van sorgir les fàbriques.
• Noves màquines que consumien una gran quantitat d'energia.
• La mà d'obra es va especialitzar en tasques concretes.
• Inversió de capital econòmic.

Aquest canvi va definir noves classes socials:

• Burgesia: propietaris de les fàbriques, banquers i negociants.
• Proletariat: treballadors i mà d'obra assalariada que només disposa de la seva força de treball.

Agents de la producció industrial

Són els elements que intervenen en l'elaboració dels productes manufacturats:

• Fàbrica: edificis i instal·lacions on es desenvolupa el procés de producció.
• Fonts d'energia: elements existents a la natura que s'utilitzen per obtenir la força necessària en els processos de producció industrial.
• Matèries primeres.
• Capital: conjunt de recursos econòmics necessaris per poder finançar la indústria que permeten comprar les matèries primeres, pagar l'energia, adquirir la maquinària i remunerar la mà d'obra.
• Força de treball: formada pels obrers, investigadors, tècnics i comptables.

Classificació dels tipus d'indústria

Indústria pesant

Elabora productes semielaborats que serveixen com a matèria primera per a altres indústries. Requereix fortes inversions de diners, grans instal·lacions, molta mà d'obra i una gran quantitat de matèries primeres i d'energia. Podem destacar:

• Indústria bàsica: transforma les matèries primeres en productes semielaborats (ex.: siderúrgia, química pesant).
• Indústria de béns d'equipament: utilitza com a matèria primera els productes de la indústria bàsica (ex.: construcció, mecànica).

Exemples de transformació en la indústria pesant:

• Indústria extractiva: ferro > acer.
• Siderúrgia: minerals metàl·lics > metalls.
• Química pesant: combustibles fòssils > plàstics, àcids, gasolina.

Indústria lleugera

Transforma matèries primeres en articles que van directament al mercat i als consumidors. Requereix:

• Inversions no tan elevades.
• Instal·lacions més petites.
• Consum moderat de matèries primeres i d'energia.
• Menys quantitat de mà d'obra.
• Elaboració de productes de menys volum.

Les més importants són: indústria de l'automòbil, alimentària, química de gran consum, electrònica i tèxtil.

Indústria punta

Són les indústries que fan servir les tecnologies més avançades i recents. Requereixen:

• Personal molt preparat i especialitzat.
• Inversió d'importants recursos per a la investigació.
• Localitzar-se a prop de grans universitats.

Les més rellevants són: microelectrònica, informàtica, robòtica i astronàutica.

Localització industrial

La localització pot condicionar els costos i l'èxit econòmic de l'empresa. Entre els seus factors principals destaca la proximitat a les fonts de recursos: les indústries, per reduir despeses, tendeixen a situar-se a prop de les matèries primeres quan aquestes són difícils de transportar o quan són peribles (es fan malbé ràpidament).