Actes Unilaterals i Competència Normativa de les Organitzacions Internacionals en el Dret Internacional

T4: Actes unilaterals dels Estats

Tot Estat té capacitat de contraure obligacions jurídiques mitjançant declaracions unilaterals (declaracions formulades públicament on es manifesta la voluntat d'obligar-se). Els actes unilaterals clàssics o propis són:

• Reconeixement: manifestació de voluntat per la qual un subjecte verifica l'existència d'un fet, situació o pretensió creada o defensada per un altre.
• Promesa: el subjecte manifesta la voluntat d'observar un comportament de fer o no fer respecte a una situació.
• Renúncia: el subjecte decideix no fer valdre un dret o pretensió, tancant la possibilitat de reclamar-lo en el futur.

Elements

• Ha de ser imputable a un subjecte de Dret Internacional.
• Efectuar-se per una autoritat competent.
• Voluntat no viciada i lliurement expressada.
• Discrecionalitat o no necessitat jurídica de realitzar l'acte unilateral.
• Ser jurídicament independent de qualsevol actitud d'un altre subjecte de Dret Internacional.
• La manifestació de la voluntat ha de tenir la intenció clara de produir efectes jurídics obligatoris o d'evitar-los en benefici d'altres.
• Es requereix que sigui públic, perquè sigui conegut pels destinataris.

El silenci és considerat una forma vàlida de manifestar voluntat.

• Referir-se a una situació concreta de fet.
• La manifestació de la voluntat ha de produir-se en un termini raonable.
• L'acte no pot contravenir les normes del ius cogens.

Actes unilaterals de les Organitzacions Internacionals

Tota Organització Internacional té la facultat d'expressar una voluntat pròpia dins l'àmbit de les seves competències i amb els procediments establerts. Mitjançant un tractat constitutiu s'estableixen els òrgans, el personal i la capacitat d'efectuar actes, i aquestes organitzacions tenen capacitat per crear normes jurídiques.

En relació amb els efectes jurídics, hem d'examinar cas per cas, i en el control o validesa jurídica podem demanar un dictamen consultiu al Tribunal Internacional de Justícia (no vinculant).

En relació amb la competència normativa de les OI pot manifestar-se:

• 1. Cap a l'interior de la pròpia organització: funció normativa interna. El seu objecte és assegurar el bon funcionament interior de l'organització i es defineix com el conjunt de normes que permeten que s'autoorganitzi i s'adapti a la seva estructura i funcionament, a les exigències de la seva activitat. Aquesta activitat normativa pot manifestar-se amb actes jurídicament obligatoris i no obligatoris.
• 2. Cap a l'exterior de l'organització: funció normativa externa, dirigida a regular relacions entre membres, subjectes de Dret Internacional i d'enno membres, en tant que adopció d'actes normatius o la preparació de tractats o altres instruments.

En relació amb els actes normatius

Podem adoptar:

• Decisions obligatòries: obligatòries per als seus destinataris, que poden ser individuals o d'abast general. Hi ha resolucions d'obligació de resultat que deixen en mans dels destinataris les mesures per a la seva satisfacció, i resolucions d'obligació en tots els seus termes que s'apliquen directament als ordenaments jurídics dels Estats membres.
• Recomanacions intersubjectives: no són obligatòries i el seu abast jurídic es limita als que els destinataris considerin de bona fe la possibilitat d'observar-ne el contingut.

En relació amb la preparació d'instruments

Les Organitzacions Internacionals poden contribuir a la creació de tractats interns que permeten la negociació i adopció de convenis, o poden contribuir indirectament a la formació dels tractats mitjançant la preparació i convocatòria d'una conferència internacional.

Interacció entre fonts formals i materials

En relació amb la relació tractat-costum, la codificació i el desenvolupament progressiu del Dret Internacional ha tingut efectes en la formació del Dret Internacional consuetudinari:

• Efecte declaratiu: el text convencional és l'expressió final escrita d'una regla consuetudinària preexistent, i la seva funció és precisar el sentit de la pràctica i provar l'existència de l'opinio iuris.
• Efecte cristal·litzador: disposició convencional escrita que constitueix el punt final de la formació d'una norma consuetudinària.
• Efecte generador: a partir d'una disposició d'un conveni, els Estats accepten un potencial desenvolupament progressiu del costum.

En la interacció entre resolucions de l'Assemblea General de les Nacions Unides i fonts formals del Dret Internacional, cal assenyalar que en ocasions les resolucions de l'AGNU poden constituir una pràctica interpretativa de la Carta o d'altres tractats, i així especifiquen l'abast de determinats estàndards de conducta. En la interacció entre costum i resolucions de l'AGNU poden tenir els tres efectes anteriors.

En relació amb els principis generals del dret, les resolucions de les organitzacions internacionals poden ajudar a estimar la seva existència. En absència de disposicions legals contràries, les resolucions poden actuar com a punt de referència jurídica de l'acció dels diferents subjectes de Dret Internacional. Les resolucions de les OI tenen influència en la configuració del Dret Internacional.