L'acció moral: consciència, llibertat i determinisme

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,66 KB

Filosofia — Tema 9: L'acció moral

La consciència moral

Consciència vol dir capacitat d'adonar-se d'alguna cosa. La consciència moral és la capacitat de captar els principis pels quals distingim entre allò que és moralment bo i dolent.

La consciència també té la funció de formular judicis pràctics, tenint en compte les dades de la situació.

La millor manera de comprendre què exigeix un principi moral és intentar aplicar-lo.

També té una funció d'autocrítica: valora positivament algunes accions i desaprova altres; el càstig intern és el remordiment.

Llibertat i determinisme

Dues formes de llibertat:

  • Llibertat externa: ningú no ens impedeix actuar d'una manera determinada, encara que les accions es facin complint la llei.
  • Llibertat interna: és la llibertat de voler una cosa o una altra. És la capacitat de conduir la pròpia vida d'acord amb criteris propis. Per privar una persona de la seva llibertat interna cal anul·lar la seva voluntat.
  • Determinisme: conjunt de teories que sostenen que l'ésser humà no té llibertat.

Condicionament i determinació

Estar condicionat significa que es conserva la llibertat suficient com per poder ser responsable dels propis actes. Estar determinat significa negar la possibilitat de comportar-se amb llibertat.

La maduresa moral: de l'heteronomia a l'autonomia

Diferència tres nivells:

  • Nivell preconvencional: la persona actua segons les seves necessitats. Són persones immadures, que es deixen portar pels seus impulsos.
  • Nivell convencional: la persona considera just allò que concorda amb les lleis d'una societat; ho fa per adaptar-se a aquesta.
  • Nivell postconvencional: el comportament es regeix pels principis que la pròpia consciència reconeix. Són persones autònomes.

El determinisme científic

Consisteix a explicar la conducta humana des de les explicacions que pot proporcionar la ciència. Alguns exemples són:

  • Monisme fisicalista: redueix l'univers a matèria i els moviments dels cossos a moviments mecànics.
  • Determinisme fisiològic: els actes lliures són reflexos molt elaborats.
  • Determinisme psicoanalític: segons Sigmund Freud, l'acte humà d'obrar està mogut per l'inconscient.
  • Determinisme econòmic: la consciència humana com a determinada pel lloc que cada individu ocupa en el procés de producció.
  • Determinisme genètic: les causes de les nostres actuacions es troben en la genètica.
  • Determinisme psicològic: la nostra conducta està regida pel mòbil que exerceix més atracció sobre la voluntat.

La llibertat com a autonomia

Llibertat d'elecció

Capacitat de la voluntat per escollir entre diferents possibilitats després d'una deliberació. Exigeix:

  • Que la voluntat no estigui determinada a actuar.
  • Que la voluntat no sigui arbitrària.
  • Que disposem de bones raons després d'una deliberació.

Concepte d'autonomia

Llei moral: el fet que tots plegats tinguem consciència demostra que ens fem les nostres pròpies lleis i que som lliures.

Convé assumir dues perspectives:

  • La dels esdeveniments externs: podem parlar de lleis naturals a les quals estem sotmesos com a éssers físics.
  • La de la voluntat humana: podem parlar de lleis de la llibertat, ja que la voluntat és lliure.

Entradas relacionadas: