Chuletas y apuntes de Religión de Bachillerato y Selectividad

Ordenar por
Materia
Nivel

Euskarazko Lehen Idazleak: Etxepare, Leizarraga, Lazarraga

Enviado por Chuletator online y clasificado en Religión

Escrito el en vasco con un tamaño de 5,57 KB

XVI. Mendeko Euskal Literatura: Sarrera

XVI. mendean, Errenazimentuaren mugimendu kulturala gizartearen hainbat arlotan nagusitzen ari zen: Arte Ederretan, Filosofian eta Literaturan. Mugimendu honek gizakia munduaren erdigune eta neurritzat hartzen zuen. Gainera, inprentaren sorrerak Europan zehar Errenazimentuaren ideiak azkarrago zabaltzen lagundu zuen. Hori dela eta, beste hizkuntza batzuk agertzen ari ziren (gaztelania, frantsesa, ingelesa) eta latina hizkuntza nagusia izateari utzi zion.

Ordura arte, kanta zaharrak, erromantzeak eta testu laburrak zeuden, eta ahoz zabaltzen ziren. Eskuizkribuak ere bazeuden, baina testu urriak, garestiak eta elizgizonen eskuetan zeuden. Protestanteak izan ziren lehenak testuak herri xeheak ulertzeko moduan... Continuar leyendo "Euskarazko Lehen Idazleak: Etxepare, Leizarraga, Lazarraga" »

Poesia dels Trobadors i Amor Cortès: Guia Completa

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Religión

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,3 KB

La Poesia dels Trobadors: Orígens i Característiques

La poesia s'expressa en llengua vulgar i va ser la primera gran expressió literària en una llengua romànica. Aquesta poesia és lírica, ja que sempre parla del "jo", i es va produir paral·lelament al manteniment del llatí com a llengua de cultura. Aquesta obra és d'autors coneguts, però no hi cap la improvisació. S'han conservat unes 2500 composicions i només coneixem uns 350 autors, i també unes 250 melodies conservades. La temàtica de la poesia dels trobadors és profana (no és religiosa).

Característiques de la Poesia dels Trobadors

  • És una poesia culta, perquè té textos molt elaborats tant mètricament com retòricament.
  • És una poesia lírica, perquè expressa els sentiments
... Continuar leyendo "Poesia dels Trobadors i Amor Cortès: Guia Completa" »

Edat Mitjana: Caiguda de Roma, Hebreus, Cristianisme i Islam

Enviado por Chuletator online y clasificado en Religión

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,66 KB

La Caiguda de l'Imperi Romà i l'Inici de l'Edat Mitjana

El final de l'Edat Antiga es marca amb la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476, a causa de les invasions bàrbares del segle V. Cal destacar que l'Imperi Romà d'Orient, conegut com a Imperi Bizantí, va perviure durant tota l'Edat Mitjana fins al 1453. Aquest període històric, l'Edat Antiga, s'estima que va durar uns 5500 anys. Per tant, les divisions posteriors (Edat Mitjana i Edat Moderna) es consideren vàlides principalment per a la història occidental. La caiguda d'aquest imperi va obrir pas a l'Edat Mitjana, una època de grans transformacions en tots els àmbits.

Els Hebreus: Orígens i Legat

Els hebreus són un antic poble semita del Pròxim Orient esmentat a la Bíblia... Continuar leyendo "Edat Mitjana: Caiguda de Roma, Hebreus, Cristianisme i Islam" »

Las Cruzadas y la Evolución de la Iglesia: Un Viaje a Través de la Historia Religiosa

Enviado por Chuletator online y clasificado en Religión

Escrito el en español con un tamaño de 5,65 KB

Las Cruzadas

Las cruzadas son las guerras que hubo entre papas y reyes que querían conquistar Tierra Santa, ya que el Islam no permitía comercio ni las peregrinaciones. Conllevó a una separación entre cristianos de Oriente y de Occidente, un fracaso militar, fortaleza en el poder del Papa y la apertura de rutas comerciales.

El Gran Cisma

El gran Cisma fue la ruptura entre Oriente (patriarca de Constantinopla) y Occidente (Papa de Roma). En Oriente están los católicos ortodoxos y en Occidente los católicos.

La Iglesia y su Labor Social

La Iglesia sí que ayuda a los pobres, ya que su deber es seguir la palabra de Dios y, mediante la justicia, conseguir presentar el reino de Dios en la Tierra.

Santa Teresa

Santa Teresa fue una persona mística... Continuar leyendo "Las Cruzadas y la Evolución de la Iglesia: Un Viaje a Través de la Historia Religiosa" »

Tradicions jurídiques romanes i la seva influència a la Península Ibèrica

Enviado por Chuletator online y clasificado en Religión

Escrito el en catalán con un tamaño de 16,26 KB

Tradiciones jurídicas romana-teodosiana Y romana-justinianea


Las dos Tradiciones jurídicas mencionadas se distinguen por descansar sobre distintos Libros jurídicos. Así, mientras la tradición romana-teodosiana se construye Sobre el Código Teodosiano, esto es, Derecho de la época del
Dominado, la Tradición romana-justinianea se construye sobre toda la obra del emperador Justinianeo (Código, Digesto, Instituciones y Novelas). Sobre la tradición Romana-teodosiana se construye el Derecho visigodo, mientras que la tradición Romana-justinianea es la que nos permite recuperar el derecho clásico vía el Digesto, recuperándose a partir de la Baja Edad Media.

L’arribada a la Península del dret ROMà. La romanització Jurídica de la Península

El... Continuar leyendo "Tradicions jurídiques romanes i la seva influència a la Península Ibèrica" »

Fundamentos de la Fe: Deberes, Elementos y la Revelación Divina

Enviado por Chuletator online y clasificado en Religión

Escrito el en español con un tamaño de 3,27 KB

La Esencia de la Religión

La religión es la ciencia de los deberes que Dios nos ha impuesto. Siendo el Ser Supremo, nuestro Creador y fin último, nos ha otorgado deberes que, por obligación, debemos cumplir, y la religión nos los enseña.

Estos deberes se dirigen a tres ámbitos principales:

  • Para con Dios: adorarlo y servirlo.
  • Para con el prójimo: respetar su vida y bienes.
  • Para con nosotros mismos: procurar nuestra salvación.

La religión es también la ciencia de los medios que nos conducen a Dios, ya que Él nos ha manifestado ciertas vías para llegar a Él.

Elementos Constitutivos de la Religión

La religión, en cuanto ciencia, integra tres elementos fundamentales:

  • Dogma: Comprende las verdades que debemos creer (ej. el Credo).
  • Moral: Enseña
... Continuar leyendo "Fundamentos de la Fe: Deberes, Elementos y la Revelación Divina" »

Marx i Nietzsche: dos pensadors revolucionaris del segle XIX

Enviado por Chuletator online y clasificado en Religión

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,15 KB

Marx i Engels: els pares del comunisme

S.XIX viure conseqüències socials i polítiques rev. francesa i caiguda l'antic règim. Industrialització s'escampa xEuropa i s'imposa capitalisme. News classes socials: burgesia proletariat. Desigualtat econòmica, sorgeixen moviments obrers (socialisme i anarquisme)/ Marx néixer Trèveris. Fill família jueva, pro pare convertí protestantisme. Estudia periodisme./ A París relacionà diferents grups revolucionaris. Fundar 1 revista clausurada, la qual apareixia 1 article de Friedrich Engels, pers q es considerava gran amic i col·laborador intel·lectual. Aquest any escriu: Manuscrits econòmco-filosòfics. Expulsat de París, s'instal·la a Brusel·les. Seves obres+impr: La Ideologia Alwmanya i... Continuar leyendo "Marx i Nietzsche: dos pensadors revolucionaris del segle XIX" »

Els Set Pecats Capitals i la Supremacia Històrica del Poder Religiós

Enviado por Chuletator online y clasificado en Religión

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,67 KB

Els Set Pecats Capitals i la Penitència

La Taula dels Pecats Originals (El Bosch)

A continuació es descriu la representació tradicional dels set pecats capitals:

  • La Ira

    Sempre sol aparèixer representada amb gent que es baralla. Fins i tot, persones que s’estiren els cabells a elles mateixes o mosseguen un tros de tela.

  • L’Avarícia

    En general, veurem persones que de vegades representen càrrecs importants, com jutges. Són individus que s’encarreguen de recaptar diners i que accepten suborns.

  • L’Enveja

    Es pot representar a nivell d’animals, sobretot amb gossos: un gos que amolla un os perquè desitja el d’un altre. De vegades, homes que desitgen la dona d’un altre.

  • La Gula

    Persones bastant grasses que mengen i beuen de manera compulsiva.

... Continuar leyendo "Els Set Pecats Capitals i la Supremacia Històrica del Poder Religiós" »

La Vida de Jesús: Naixement i Infantesa segons els Evangelis Canònics

Enviado por Chuletator online y clasificado en Religión

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,13 KB

La Vida de Jesús segons els Evangelis Canònics

Ens basarem sobretot en els evangelis canònics per parlar de Jesús. Per parlar de Jesús, se segueixen els fets bibliogràfics en funció de la seva cronologia. Se subdivideix el tema de Crist en blocs:

  • Naixement i infantesa de Jesús
  • Vida pública o predicació (Jesús adult)
  • Passió i mort de Crist (els fets que envolten la passió i la mort de Crist)

Hi ha temes que es poden veure conjuntament amb la passió de Crist, com són els de la Resurrecció, però a vegades es consideren un quart bloc.

Naixement de Jesús o Nativitat

En molts manuals hi ha un tema previ, que és el de l'Anunciació de la Verge: el moment en què la Verge va concebre Jesús. El que sabem a partir dels textos bíblics és... Continuar leyendo "La Vida de Jesús: Naixement i Infantesa segons els Evangelis Canònics" »

Antiguitat Tardana i Regnes Germànics: Crisi, Reformes i Caiguda de Roma

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Religión

Escrito el en catalán con un tamaño de 11,89 KB

Antiguitat Tardana i regnes germànics

Primers símptomes de la crisi desequilibris territorials i econòmics

Crisi demogràfica (pestes), Pressió de pobles aliens a l'Imperi (limes oriental i nord)
Vigilància i defensa de la de les fronteres
Problemes per controlar tota l'extensió de l'Imperi, Augment de la pressió fiscal, L'Imperi es continentalitza
Les fronteres
Fronteres respectades (pactes), Est (sassànides)
Fronteres amenaçades, Meridional: berbers (atacs
ocasionals) Septentrional: escocesos, celtes, pictes etc...
Fronteres trencades, Gran plana centreeuropea.

Inestabilitat política

L'anarquia militar (235-284): 33 emperadors en 50 anys

Crisi econòmica i social

  • Augment de les despeses públiques
  • Augment de la pressió fiscal
  • Depreciació de
... Continuar leyendo "Antiguitat Tardana i Regnes Germànics: Crisi, Reformes i Caiguda de Roma" »