Introducció al Pensament Grec Antic

La Cultura Micènica (2500-1450 a.C.)

La cultura micènica, entre el 2500 i el 1450 a.C., tenia una cultura naturalista. Les seves pintures representaven jardins, festes, etc. El color negre era símbol de vida i el color blanc, la mort. La deessa mare era la vida, la fertilitat i la terra, i la civilització era naturalista i pacífica.

Els Micènics: Una Civilització Guerrera (a partir del 2000 a.C.)

A partir del 2000 a.C., la civilització micènica esdevingué guerrera. El model de vida era el de l'home guerrer i culte.

Obres d'Homer

Les obres més destacades d'Homer són la Ilíada i l'Odissea.

Els Antics Mites Grecs i la Identitat Hel·lènica

Els grecs, diferents dels altres pobles, ells mateixos s'anomenaven... Continuar leyendo "Filosofia Grega Antiga: Del Mite al Logos i els Presocràtics" »

Biografías de Figuras Clave del Cristianismo

San Pablo de Tarso: El Apóstol de los Gentiles

Pablo de Tarso nació en Tarso, la actual Turquía, una ciudad gobernada por los romanos pero de habla griega. Era de familia adinerada y judía. Su padre era rabino y lo envió a Jerusalén a estudiar con un maestro de la ley. Compró la ciudadanía romana y se convirtió en un judío convencido y militante.

Inicialmente, persiguió a los cristianos, pues sostenía que el Mesías no se correspondía con Jesús. Sin embargo, en un viaje a Damasco, durante una persecución, cayó de su caballo al ser cegado por la luz de Cristo, momento en el que comenzó a creer que Jesucristo estaba vivo. Se convirtió en un símbolo importante en la Iglesia por la intensa... Continuar leyendo "Figuras Clave y Cronología del Cristianismo Primitivo: San Pablo y San Agustín" »

XIX. Mendea I

Iparraldeko Idazleak

Sarrera: Frantziako iraultza, antzinako erregimena berrezarri eta euskal probintziek aurretik zeuzkaten eskubideak ez berreskuratu.

Era askotako egituraketa politikoak egon ziren, matxinada eta gatazkarik ez ziren faltatu ere. Zabaltzen hasi zen estatu zentralista. Iparraldean ez ziren aldaketak hain azkar gertatu. Industriak garrantzi gutxi, nekazaritza giroko gizarte tradizionala izaten jarraitu eta erlijioso eta borroka ideologikoen oihartzuna iristen zen noizean behin euskaldunen artera baina elizak indartsu.

Euskarazko produkzioa gehienbat elizgizonengandik; Duhalde, Lapeire eta Arbelbideren prosa erlijiosoa. Elizgizonak ez zirenak pisu handiagoa; A.Abadiaren Lore Jokoek adibidez.

Prosa Erlijiosoa

Martin Duhalderen... Continuar leyendo "XIX. Mendeko Iparraldeko Idazleak: Sarrera eta Analisia" »

Las Virtudes Cristianas: Pilares de la Vida Espiritual

¿Qué es la Virtud?

La virtud es una disposición habitual y firme para hacer el bien.

Virtudes Humanas o Cardinales

Son perfecciones habituales y estables del entendimiento y de la voluntad que regulan nuestros actos, ordenan nuestras pasiones y guían nuestra conducta en conformidad con la razón y la fe. Adquiridas y fortalecidas por medio de actos moralmente buenos y reiterados, son purificadas y elevadas por la gracia divina.

Las principales virtudes humanas son las denominadas cardinales, que agrupan a todas las demás y constituyen las bases de la vida virtuosa. Son:

• Prudencia: Dispone a la razón a discernir en cada circunstancia nuestro verdadero bien y a elegir los medios adecuados

La Poesia dels Trobadors: Orígens i Característiques

La poesia s'expressa en llengua vulgar i va ser la primera gran expressió literària en una llengua romànica. Aquesta poesia és lírica, ja que sempre parla del "jo", i es va produir paral·lelament al manteniment del llatí com a llengua de cultura. Aquesta obra és d'autors coneguts, però no hi cap la improvisació. S'han conservat unes 2500 composicions i només coneixem uns 350 autors, i també unes 250 melodies conservades. La temàtica de la poesia dels trobadors és profana (no és religiosa).

Característiques de la Poesia dels Trobadors

• És una poesia culta, perquè té textos molt elaborats tant mètricament com retòricament.
• És una poesia lírica, perquè expressa els sentiments

La Caiguda de l'Imperi Romà i l'Inici de l'Edat Mitjana

El final de l'Edat Antiga es marca amb la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476, a causa de les invasions bàrbares del segle V. Cal destacar que l'Imperi Romà d'Orient, conegut com a Imperi Bizantí, va perviure durant tota l'Edat Mitjana fins al 1453. Aquest període històric, l'Edat Antiga, s'estima que va durar uns 5500 anys. Per tant, les divisions posteriors (Edat Mitjana i Edat Moderna) es consideren vàlides principalment per a la història occidental. La caiguda d'aquest imperi va obrir pas a l'Edat Mitjana, una època de grans transformacions en tots els àmbits.

Els Hebreus: Orígens i Legat

Els hebreus són un antic poble semita del Pròxim Orient esmentat a la Bíblia... Continuar leyendo "Edat Mitjana: Caiguda de Roma, Hebreus, Cristianisme i Islam" »

Tradiciones jurídicas romana-teodosiana Y romana-justinianea

Las dos Tradiciones jurídicas mencionadas se distinguen por descansar sobre distintos Libros jurídicos. Así, mientras la tradición romana-teodosiana se construye Sobre el Código Teodosiano, esto es, Derecho de la época del
Dominado, la Tradición romana-justinianea se construye sobre toda la obra del emperador Justinianeo (Código, Digesto, Instituciones y Novelas). Sobre la tradición Romana-teodosiana se construye el Derecho visigodo, mientras que la tradición Romana-justinianea es la que nos permite recuperar el derecho clásico vía el Digesto, recuperándose a partir de la Baja Edad Media.

L’arribada a la Península del dret ROMà. La romanització Jurídica de la Península

El... Continuar leyendo "Tradicions jurídiques romanes i la seva influència a la Península Ibèrica" »

La Esencia de la Religión

La religión es la ciencia de los deberes que Dios nos ha impuesto. Siendo el Ser Supremo, nuestro Creador y fin último, nos ha otorgado deberes que, por obligación, debemos cumplir, y la religión nos los enseña.

Estos deberes se dirigen a tres ámbitos principales:

• Para con Dios: adorarlo y servirlo.
• Para con el prójimo: respetar su vida y bienes.
• Para con nosotros mismos: procurar nuestra salvación.

La religión es también la ciencia de los medios que nos conducen a Dios, ya que Él nos ha manifestado ciertas vías para llegar a Él.

Elementos Constitutivos de la Religión

La religión, en cuanto ciencia, integra tres elementos fundamentales:

• Dogma: Comprende las verdades que debemos creer (ej. el Credo).
• Moral: Enseña

Marx i Engels: els pares del comunisme

S.XIX viure conseqüències socials i polítiques rev. francesa i caiguda l'antic règim. Industrialització s'escampa xEuropa i s'imposa capitalisme. News classes socials: burgesia proletariat. Desigualtat econòmica, sorgeixen moviments obrers (socialisme i anarquisme)/ Marx néixer Trèveris. Fill família jueva, pro pare convertí protestantisme. Estudia periodisme./ A París relacionà diferents grups revolucionaris. Fundar 1 revista clausurada, la qual apareixia 1 article de Friedrich Engels, pers q es considerava gran amic i col·laborador intel·lectual. Aquest any escriu: Manuscrits econòmco-filosòfics. Expulsat de París, s'instal·la a Brusel·les. Seves obres+impr: La Ideologia Alwmanya i... Continuar leyendo "Marx i Nietzsche: dos pensadors revolucionaris del segle XIX" »

La Vida de Jesús segons els Evangelis Canònics

Ens basarem sobretot en els evangelis canònics per parlar de Jesús. Per parlar de Jesús, se segueixen els fets bibliogràfics en funció de la seva cronologia. Se subdivideix el tema de Crist en blocs:

• Naixement i infantesa de Jesús
• Vida pública o predicació (Jesús adult)
• Passió i mort de Crist (els fets que envolten la passió i la mort de Crist)

Hi ha temes que es poden veure conjuntament amb la passió de Crist, com són els de la Resurrecció, però a vegades es consideren un quart bloc.

Naixement de Jesús o Nativitat

En molts manuals hi ha un tema previ, que és el de l'Anunciació de la Verge: el moment en què la Verge va concebre Jesús. El que sabem a partir dels textos bíblics és... Continuar leyendo "La Vida de Jesús: Naixement i Infantesa segons els Evangelis Canònics" »