Chuletas y apuntes de Religión de Bachillerato y Selectividad

La filosofia àrab

La religió islàmica, fundada per Mahoma a inicis del segle VIII, va propiciar que els àrabs coneguessin el pensament grec a través de Síria. Utilitzaren aquesta filosofia per interpretar o comentar el seu llibre sagrat, l'Alcorà. Alguns elements de la fe islàmica són difícilment compatibles, com la defensa de la llibertat i la predestinació divines. Això va afavorir la discussió teològica i filosòfica en el món musulmà.

Va aparèixer l'escola del mutazilisme, partidària d'interpretar al·legòricament l'Alcorà. Aquesta postura, qualificada d'heterodoxa (incorrecta), defensava la llibertat de l'individu. Aquesta escola va procurar reformar l'islam proposant que l'ús de la raó serveix per confirmar alguns... Continuar leyendo "Filosofia Àrab: Influència en el Pensament Medieval" »

L’Augustinisme Polític

Sant Agustí, en el seu llibre La ciutat de Déu, va definir les relacions entre la societat divina i la societat terrenal. Aquesta obra esdevindrà el fonament de la doctrina política que predica la inclusió del dret de l’Estat dins el de l’Església, i originarà en l’Edat Mitjana l’anomenat augustinisme polític.

Agustí d’Hipona distingeix dues ciutats. Aquestes han existit sempre, una al costat de l’altra, des del començament del temps. Una ciutat fou fundada per Caín (dolent), l’altra per Abel (bo). La segona, la ciutat celeste, és la comunitat dels cristians, és l'única ciutat que subsistirà. Les dues ciutats estan barrejades en la terra. Solament Déu pot reconèixer a quina ciutat pertany... Continuar leyendo "Augustinisme i Naturalisme Polític: Influència a l'Edat Mitjana" »

Crítica a la Moral en la Filosofia de Nietzsche

La moral tradicional és antinatural, perquè s'oposa a la natura, als instints, a la vida, al plaer... La base d’aquesta moral és el platonisme (amb el «Món de les Idees», repescat pel cristianisme com a «cel» o «més enllà»). Nietzsche distingeix dos tipus de moral:

La Moral dels Senyors: Fortalesa i Vida

És la moral pròpia dels forts, dels nobles, dels sans, dels amos (amos de si mateixos), dels esperits elevats, dels que estimen la vida. És la moral pròpia del superhome.

La Moral dels Esclaus i la Inversió de Valors

És la moral pròpia dels dèbils, dels dòcils, dels miserables, covards, dels dignes de llàstima, dels reprimits. És una moral passiva, vulgar, pròpia del ramat.... Continuar leyendo "La Filosofia de Nietzsche: Moral, Esclaus i Cristianisme" »

L'Imperi Carolingi: Renovació política, cultural i econòmica

Denominem com a “Carolingis” a la dinastia germànica que va governar la major part de l’Europa centro-occidental entre els segles s. VIII i IX i ocupaven, majoritàriament, els territoris de les actuals França, Alemanya i nord d’Itàlia. La figura més rellevant fou la de Carlemany, com a referent d’una nova Europa, llavors ja continentalitzada i allunyada de la Mediterrània.

S. VII

Majordoms de palau

Poder real

Pipí d’Heristal (c. 635-714)

Carles Martell (686-741)

Pipí el Breu (715-768)

Carles Martell (714-741)

Va defensar la cristiandat per sobre de tot, magnificada rere la Batalla de Poitiers (732),

Va tenir molta cura de les relacions amb el clero i el papat, juntament

Límits de l'autoritat reial

Aquests límits vénen de l'edat mitjana. El primer gran límit són les assemblees representatives, tenien funcions legislatives i fiscals. Les corts, sempre eren convocades pel rei, ho podia presidir un membre de la seva família. Els convocats eren el braç eclesiàstic (bisbes, abats..), el braç militar, el braç reial (ciutats que tenien el privilegi reial). El braç militar tenien xarxes clientelars, per tant la baixa noblesa anaven al notari, aquest els habilitava i després cedien el seu vot al noble del qual depenien. En la convocatòria es comença amb: la preposició reial, comissió legislativa (pacte de lleis), comissió de grauges (donis de la última cort sempre que el rei o els seus oficials havien... Continuar leyendo "Límits i Augment de l'Autoritat Reial a l'Edat Mitjana" »

La Bíblia: Llibres i Repercussió Literària

La Bíblia és una autèntica biblioteca que va sorgir al llarg de dotze segles d'història.

Antic Testament: Formació i Contingut

Procés de Formació de l'Antic Testament

A l'inici, les tradicions es transmetien de manera oral. Al segle X a.C. (època de David i Salomó) es van fer els primers reculls escrits. Quan el regne es va dividir (931 a.C.) en el Regne del Nord (Israel) i el Regne del Sud (Judà), les tradicions es van desenvolupar de manera independent, però es van tornar a unir amb la caiguda del Regne del Nord. Durant l'època del rei Josies (622 a.C.) es va descobrir l'antic Llibre de la Llei i es va completar el Deuteronomi. La deportació a Babilònia (segle VI a.C.) va provocar un... Continuar leyendo "La Bíblia: Llibres, Història i Impacte Cultural" »

Lingüística i Ortografia Catalana

Llengua

Sistema de signes que mantenen unes relacions d'interdependència. Els signes i les regles de combinació que els relacionen formen el codi.

Lingüística

La lingüística és una ciència que estudia el llenguatge i descriu les estructures i el funcionament de les diferents llengües naturals.

Branques de la Lingüística

• Fonètica: estudia els sons del llenguatge.
• Fonologia: estudia el valor funcional dels sons en una llengua.
• Morfologia: estudia les regles que regeixen l'estructura dels mots.
• Sintaxi: estudia les relacions entre els mots i les funcions que compleixen en una oració.
• Pragmàtica: estudia la llengua centrada en l'ús, les relacions entre els interlocutors i les relacions amb el context.
• Sociolingüística:

Os roles de xénero son o primeiro nivel de estratificación social, porque dan lugar a diferente acceso ao prestixio, á propiedade e á riqueza. O ateísmo é a crenza baseada na inexistencia da divindade. O agnosticismo é a postura que considera que é imposible chegar a saber se a divindade existe.

Mitos, Ritos e Relixións

A historia dá conta tamén de que o culto aos deuses está presente dende os comezos da civilización humana, como se demostra nas mitoloxías. A relixión é un sistema de símbolos que permite crear vínculos entre os seres humanos ao formular unha concepción do mundo compartida e un estado emocional común. A relixión inclúe tanto as institucións máis formais como as tradicións, a mitoloxía, as experiencias... Continuar leyendo "Mitos, Ritos e Relixións: Unha Visión Antropolóxica" »

Dante Alighieri: Vida i Obra

Autor

Dante Alighieri, conegut com el Dante (abreviatura del nom medieval Durante, derivat del llatí tardà DURANS-DURANTIS, del verb DURARE 'durar, perseverar, endurir'), va néixer a Florència el 1265. Fill d'una família güelfa de noblesa menor (els güelfs donaven suport al Papa, enfront dels gibel·lins, partidaris de l'emperador germànic), va estudiar filosofia i teologia. Va lluitar a la batalla de Campaldino contra els gibel·lins. Inscrit al gremi de metges i apotecaris, va tenir diversos càrrecs polítics fins que la facció negra dels güelfs (mercaders i banquers) va conquerir el poder i ell va ser víctima de la repressió. L'exili el va allunyar dels problemes locals florentins. Va viure a Verona,... Continuar leyendo "La Divina Comèdia de Dante: Anàlisi i Context" »

Síntesi Renaixentista: Paganisme i Cristianisme

El Renaixement marca un retorn al cristianisme primitiu, menyspreant el domini econòmic i social ostentat per l'Església. El cristianisme humanista és classicista, amb elements pagans, i interpreta el món de la cultura com un de sol.

Erasme de Rotterdam

Erasme de Rotterdam va impulsar la regeneració de l'Església i va defensar els continguts religiosos autèntics del cristianisme. Per a ell, la raó i el coneixement són el fonament de la dignitat humana.

La Reforma Protestant i la Contrareforma

A l'humanisme d'Erasme s'oposa Martí Luter, amb una visió més pessimista. Va ser l'inspirador de la Reforma Protestant, un moviment religiós que volia un canvi profund i complet de l'Església de... Continuar leyendo "Renaixement, Reforma i Ciència: Pensadors i Conceptes Clau" »