Chuletas y apuntes de Química de Universidad

Duresa de l'aigua

La duresa de l'aigua és el contingut de metalls alcalinoterris, principalment calci (Ca²⁺) i magnesi (Mg²⁺). Aquest fenomen provoca precipitacions de sals de calci i magnesi i té el seu origen en les roques del sòl.

• Duresa total: Suma de totes les sals de calci i magnesi.
• Duresa temporal: Correspon als bicarbonats de calci i magnesi (desapareix per ebullició).
• Duresa permanent: És la que persisteix després de l'ebullició de l'aigua; correspon a la diferència de les dues anteriors.

Es mesura en graus francesos (1 ºF = 10 mg CaCO₃/L d'aigua).

1. Distinció entre DBO i DQO

• DQO (Demanda Química d'Oxigen): Quantitat d'oxigen necessari per oxidar químicament tota la matèria orgànica continguda en 1 L d'aigua. S'expressa en

Mancances del Model Atòmic de Bohr (1913)

Experimentalment, els tres isòtops de l’hidrogen presenten valors de R diferents, la qual cosa va introduir l’ús de la massa reduïda (m_e) de l’electró. No obstant això, el model de Bohr no explicava:

• El comportament dels àtoms polielectrònics.
• Per què les molècules fossin més estables que els àtoms, ni permetia entendre la naturalesa de l’enllaç químic.
• La presència dels doblets de longituds d’ona molt properes en l’espectre d’emissió de l’hidrogen.

1.- Arnold Sommerfeld (Alemanya, 1868-1951), 1916

Observa la presència dels doblets (millora d’espectroscopis): les òrbites podien també ser el·líptiques, introduint per a l’àtom d’hidrogen un altre nombre quàntic:... Continuar leyendo "Evolució del Model Atòmic: De Bohr a la Mecànica Quàntica" »

Electronegativitat

Definició

1. Electronegativitat (Pauling): Capacitat o tendència d'un àtom que forma part d'una molècula per atraure la densitat electrònica de l'enllaç covalent que forma amb l'altre àtom. És un terme relatiu i es pren com a referència l'element més electronegatiu (F = 4.0).

2. Electronegativitat (Mulliken-Jaffé): Mitjana aritmètica de l'afinitat electrònica i el potencial d'ionització d'un àtom [compromís entre la tendència a alliberar els electrons més externs (PI) i la tendència a incorporar electrons exteriors (AE)].

3. Electronegativitat (Allred-Rochow): Escala basada en mesures de ressonància magnètica nuclear (RMN).

L'electronegativitat no es pot mesurar directament i s'ha de calcular a partir d'altres... Continuar leyendo "Classificació i Propietats dels Compostos Químics" »

Los metales no ferrosos se clasifican según su densidad en pesados, ligeros y ultraligeros.

Metales No Ferrosos Pesados

Estaño

Procedencia: Casiterita.

Características: El estaño puro tiene un color brillante. A temperatura ambiente es maleable y blando (se puede hacer hojas delgadas), pero en caliente se vuelve frágil y quebradizo. Por debajo de -18°C se descompone y se convierte en polvo gris (enfermedad del estaño). Al doblarse, produce un crujido característico (grito del estaño).

Aleaciones: Bronce (cobre + estaño) y soldaduras blandas (25 a 90% estaño).

Obtención:

1. Trituración
2. Molienda
3. Separación por decantación
4. Oxidación de sulfuros de estaño en horno, convirtiéndose en óxidos
5. Transformación de óxido de estaño a estaño en

L'enllaç iònic és l'atracció imparable, com l'amor a primera vista. No obstant, les parts implicades no comparteixen res, sinó que cadascú manté les seves característiques originals.// L'enllaç covalent és l'amor en l'edat adulta, basat en saber donar i saber rebre. Les parts implicades perden part de les seves característiques originals a canvi de rebre'n de noves del seu nou soci. 

PARÀMETRES D'ENLLAÇ COVALENT

Distància d'enllaç: A – B entre 1 i 3 Å (100 i 300 pm). Angle d'enllaç entre 70 i 180 graus

ENERGIES D'ENLLAÇ COVALENT

• A) Aquestes energies són les energies de dissociació de molècules diatòmiques que només contenen un enllaç; es tracta, per tant, de valors exactes.
• B) Aquestes energies s'obtenen a partir de molècules

Geometria Molecular: Model VSEPR

Limitacions del Model VSEPR

El model de Gillespie (VSEPR) presenta algunes limitacions:

1. Validesa limitada a espècies aïllades en fase gasosa.
2. Múltiples disposicions geomètriques possibles per a certs nombres estèrics.
3. Diferències entre angles predits i reals a causa de l'agitació tèrmica.
4. Problemes amb compostos de metalls de transició (ex. CrO₂F₂).
5. Incapacitat per predir la geometria de molècules amb electrons desaparellats.
6. Discrepàncies en la predicció de la geometria d'alguns compostos (ex. CaF₂, SrX₂, BaX₂).
7. Manca d'explicació per a la geometria d'alguns compostos (ex. BeF₂, BeH₂).
8. Dificultat per explicar desviacions d'angles en compostos de grups 15 i 16 (ex. H₂S, H₂Se).

Teoria de l'Enllaç de València

Tipus de sòlids (segons tipus de forces entre partícules)

1. Sòlids moleculars

Sòlids formats per molècules que es mantenen unides entre si només per forces de van der Waals (p. ex. N₂ (s), H₂ (s), gel).

2. Sòlids covalents

Sòlids formats per àtoms que es mantenen units entre si per forces d’enllaç covalent (p. ex. C(d), silicats).

3. Sòlids iònics

Sòlids formats per ions que es mantenen units entre si per forces electrostàtiques o d’enllaç iònic (p. ex. NaCl, ZnS).

4. Sòlids metàl·lics

Sòlids formats per àtoms que es mantenen units entre si per un tipus de forces complexes anomenades forces d’enllaç metàl·lic (p. ex. Na, Fe, Al).

Forces intermoleculars o de curt abast

• Les forces intermoleculars actuen entre molècules i

Clasificación de los Recursos Naturales

Recursos Renovables

Son aquellos cuya regeneración puede ser lograda en un plazo relativamente breve e incluye todas aquellas materias primas de origen vegetal o animal, no fosilizadas. Estas se obtienen, principalmente, de la explotación de recursos agropecuarios, forestales y marinos, siendo utilizadas directamente como fuente de alimentos o como combustible y materia prima industrial.

Recursos no Renovables

Se definen como aquellas cuya tasa de regeneración natural es demasiado lenta (es decir, en la escala de los ciclos geológicos). Aquí se pueden distinguir materias primas de origen fósil y de origen mineral.

Materias Primas de Origen Fósil

Son materiales de origen orgánico que, con el transcurso... Continuar leyendo "Clasificación de Recursos, Energía y Residuos en Procesos Industriales" »

Elementos

Principios básicos o fundamentales de una ciencia o arte.

Compuestos

Sustancias formadas por la combinación de dos o más elementos.

Tabla Periódica

Disposición de los elementos químicos en forma de tabla, ordenados por su número atómico, configuración electrónica y propiedades químicas.

Periodo

Cada uno de los 7 renglones horizontales de la Tabla Periódica.

Grupos

Las 18 columnas de la Tabla Periódica.

Metales

Elementos situados a la izquierda y centro de la Tabla Periódica.

No Metales

Elementos opuestos a los metales, situados en el bloque P, excepto el hidrógeno.

Metaloides

Elementos con características de metales y no metales, por lo que no se encuentran en ninguno de los dos grupos.

Metales Alcalinos

Grupo de elementos que forman... Continuar leyendo "La Tabla Periódica: Una Guía Completa para Principiantes y Expertos" »