Chuletas y apuntes de Química de Universidad

Flamegem les pinces i les refredem.

Agafem una membrana de filtració i la col·loquem sobre el suport.

Acomblem l'embut a unes pinces de fixació.

Afegim el volum de mostra a filtrar: superior 50 ml es filtra directament/1-50 ml primer col·loquel l'embut 20 2l de Ringer estèril i desprès afegim la mostra/no es recomana filtrar volums inferior a 1ml sino diluir.

Quan la mostra està a l'embut fem el buit.

Parem i rentem les parets de l'embut amb 25 ml de Ringer.

Tornem a filtrar.

Repetim el rentat dues vegades, perquè no quedi cap bacteri a les parets de l'embut.

Retirem l'embut de filtració i el recolem entre les dues parts d'una placa de Petri buid estèril.

Flamegem les pinces i les refredem.

Agafem la membrana amb les pinces amb cura de no trencar-... Continuar leyendo "Tècnica de Filtració de Membrana" »

La MN és l'especialitat mèdica que fa servir isòtops radioactius per al diagnòstic i tractament de patologies. La matèria està formada per àtoms. Cada àtom té una escorça i un nucli amb una càrrega elèctrica. Al nucli es concentra gairebé tota la massa de l'àtom, protons amb càrrega positiva i neutrons, sense càrrega. A l'escorça estan situats els electrons amb càrrega negativa. Un àtom neutre té el mateix nombre de protons i electrons. El nombre atòmic és el nombre de protons. El nombre màssic és la suma de protons i neutrons. Els isòtops radioactius són varietats d'un element químic que tenen el mateix número atòmic i diferent número màssic. El temps de semidesintegració és el temps que triga en desintegrar-... Continuar leyendo "Fonaments Físico-Tècnics de les Aplicacions Clíniques de MN" »

Examen de Conceptos Básicos de Bioquímica

1. Vías de Obtención de Energía: Aeróbica y Anaeróbica

Dentro de las vías aeróbicas, encontramos:

• Aeróbico ligero: Trabajo de baja intensidad y larga duración, con bajo consumo energético.
• Aeróbico medio: Trabajo de intensidad moderada, donde se equilibra la acumulación y eliminación de ácido láctico. También se conoce como umbral anaeróbico.
• Aeróbico intenso: Trabajo de alta intensidad y corta duración, con acumulación de ácido láctico que limita la actividad.

Las vías anaeróbicas se dividen en:

• Alácticas: No producen ácido láctico. Intensidad máxima y duración muy corta (5-12 segundos).
• Lácticas: Producen acumulación progresiva de ácido láctico. Duración entre 2 y 3 minutos.

Conceptos Fundamentales: Materiales, Sustancias y Materia

Objetivo: Exponer el contenido expresado en el objetivo pedagógico.

Actividad 1: Explorando nuestro entorno

• Hacer una lista de objetos que hay en clase.
• Identificar de qué materiales está hecho cada objeto.
• Determinar la sustancia principal de cada material.
• Describir cómo es la materia en cada caso.

Enfoque pedagógico: Teorético-expositivo, reflexivo y empírico.

Actividad 2: Identificación en ejemplos diversos

Decidir de qué materiales están hechos los siguientes elementos, de qué sustancias se componen y cómo es la materia en cada uno: agua, luz, color, calor, aire, sombra.

Nota: La luz, el color, el calor y la sombra son fenómenos interesantes para discutir si constituyen materia

Mancances del Model Atòmic de Bohr (1913)

Experimentalment, els tres isòtops de l’hidrogen presenten valors de R diferents, la qual cosa va introduir l’ús de la massa reduïda (m_e) de l’electró. No obstant això, el model de Bohr no explicava:

• El comportament dels àtoms polielectrònics.
• Per què les molècules fossin més estables que els àtoms, ni permetia entendre la naturalesa de l’enllaç químic.
• La presència dels doblets de longituds d’ona molt properes en l’espectre d’emissió de l’hidrogen.

1.- Arnold Sommerfeld (Alemanya, 1868-1951), 1916

Observa la presència dels doblets (millora d’espectroscopis): les òrbites podien també ser el·líptiques, introduint per a l’àtom d’hidrogen un altre nombre quàntic:... Continuar leyendo "Evolució del Model Atòmic: De Bohr a la Mecànica Quàntica" »

Electronegativitat

Definició

1. Electronegativitat (Pauling): Capacitat o tendència d'un àtom que forma part d'una molècula per atraure la densitat electrònica de l'enllaç covalent que forma amb l'altre àtom. És un terme relatiu i es pren com a referència l'element més electronegatiu (F = 4.0).

2. Electronegativitat (Mulliken-Jaffé): Mitjana aritmètica de l'afinitat electrònica i el potencial d'ionització d'un àtom [compromís entre la tendència a alliberar els electrons més externs (PI) i la tendència a incorporar electrons exteriors (AE)].

3. Electronegativitat (Allred-Rochow): Escala basada en mesures de ressonància magnètica nuclear (RMN).

L'electronegativitat no es pot mesurar directament i s'ha de calcular a partir d'altres... Continuar leyendo "Classificació i Propietats dels Compostos Químics" »

Los metales no ferrosos se clasifican según su densidad en pesados, ligeros y ultraligeros.

Metales No Ferrosos Pesados

Estaño

Procedencia: Casiterita.

Características: El estaño puro tiene un color brillante. A temperatura ambiente es maleable y blando (se puede hacer hojas delgadas), pero en caliente se vuelve frágil y quebradizo. Por debajo de -18°C se descompone y se convierte en polvo gris (enfermedad del estaño). Al doblarse, produce un crujido característico (grito del estaño).

Aleaciones: Bronce (cobre + estaño) y soldaduras blandas (25 a 90% estaño).

Obtención:

1. Trituración
2. Molienda
3. Separación por decantación
4. Oxidación de sulfuros de estaño en horno, convirtiéndose en óxidos
5. Transformación de óxido de estaño a estaño en

L'enllaç iònic és l'atracció imparable, com l'amor a primera vista. No obstant, les parts implicades no comparteixen res, sinó que cadascú manté les seves característiques originals.// L'enllaç covalent és l'amor en l'edat adulta, basat en saber donar i saber rebre. Les parts implicades perden part de les seves característiques originals a canvi de rebre'n de noves del seu nou soci. 

PARÀMETRES D'ENLLAÇ COVALENT

Distància d'enllaç: A – B entre 1 i 3 Å (100 i 300 pm). Angle d'enllaç entre 70 i 180 graus

ENERGIES D'ENLLAÇ COVALENT

• A) Aquestes energies són les energies de dissociació de molècules diatòmiques que només contenen un enllaç; es tracta, per tant, de valors exactes.
• B) Aquestes energies s'obtenen a partir de molècules

Geometria Molecular: Model VSEPR

Limitacions del Model VSEPR

El model de Gillespie (VSEPR) presenta algunes limitacions:

1. Validesa limitada a espècies aïllades en fase gasosa.
2. Múltiples disposicions geomètriques possibles per a certs nombres estèrics.
3. Diferències entre angles predits i reals a causa de l'agitació tèrmica.
4. Problemes amb compostos de metalls de transició (ex. CrO₂F₂).
5. Incapacitat per predir la geometria de molècules amb electrons desaparellats.
6. Discrepàncies en la predicció de la geometria d'alguns compostos (ex. CaF₂, SrX₂, BaX₂).
7. Manca d'explicació per a la geometria d'alguns compostos (ex. BeF₂, BeH₂).
8. Dificultat per explicar desviacions d'angles en compostos de grups 15 i 16 (ex. H₂S, H₂Se).

Teoria de l'Enllaç de València

Tipus de sòlids (segons tipus de forces entre partícules)

1. Sòlids moleculars

Sòlids formats per molècules que es mantenen unides entre si només per forces de van der Waals (p. ex. N₂ (s), H₂ (s), gel).

2. Sòlids covalents

Sòlids formats per àtoms que es mantenen units entre si per forces d’enllaç covalent (p. ex. C(d), silicats).

3. Sòlids iònics

Sòlids formats per ions que es mantenen units entre si per forces electrostàtiques o d’enllaç iònic (p. ex. NaCl, ZnS).

4. Sòlids metàl·lics

Sòlids formats per àtoms que es mantenen units entre si per un tipus de forces complexes anomenades forces d’enllaç metàl·lic (p. ex. Na, Fe, Al).

Forces intermoleculars o de curt abast

• Les forces intermoleculars actuen entre molècules i