Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Secundaria

Comentari de Text: Guia d'Anàlisi Literària

Fases de la Comprensió i Anàlisi Textual

1. Comprensió del text
2. Contextualització
3. Anàlisi del contingut:
   • Tema i argument
   • Estructura
4. Anàlisi de la forma
5. Conclusió

Nota Lingüística: L'Article "Lo" en Català

L'article "lo" en català no existeix.

La Poesia Trobadoresca: Orígens i Gèneres

La poesia trobadoresca va ser la primera poesia culta composta en una llengua romànica (l'occità o provençal) i reflectia els ideals de la societat feudal: la guerra, l'honor i l'amor. Aquests temes i situacions poètiques van ser tractats pels trobadors.

L'Amor Cortès: Tema Central

L'amor cortès és el tema central de la poesia trobadoresca.

Gèneres de la Poesia Trobadoresca

Els principals gèneres de la poesia trobadoresca... Continuar leyendo "Guia Completa d'Anàlisi Literària i Història de la Literatura Catalana" »

Creacionismo

A maioría dos naturalistas recorrían aos relatos bíblicos como fonte de datos científicos. A única explicación aceptable sobre como xurdían as especies era o **creacionismo**. Segundo o libro **Xénese**, as especies serían creadas por Deus. O creacionismo aparecía asociado ao **fixismo**, que defendía a **inmutabilidade das especies**.

Fixismo

A idea central é que as especies **se mantiveron** tal e como as coñecemos agora. Foi defendido por **prestixiosos científicos** dos séculos **XVII** e **XVIII**, como **Cuvier** e **Linneo**.

Lamarckismo ou Transformismo

**Lamarck** pensaba que nos seres vivos existía unha tendencia natural cara á **perfección**; a consecuencia sería a **transformación das especies**. O **... Continuar leyendo "Evolución das Especies: Teorías e Conceptos Fundamentais" »

O Galego na Idade Media

Coa caída do Imperio Romano, o latín escrito continuou, e os primeiros textos en galego xurdiron a finais do século XII. O latín falado comezou a diferenciarse segundo as distintas rexións; para Gallaecia, xurdiu o romance galego. O proceso de cambio do latín ás linguas romances acelerouse coa invasión musulmá a inicios do século VIII.

O Romance Galego

A finais do século IX, a lingua galega oral xa estaba constituída nos seus trazos fundamentais, que a caracterizan e diferencian do latín ou doutros romances.

Cultivo do Galego Escrito na Idade Media

Entre os séculos XII e XV, o galego experimentou un gran desenvolvemento:

• A lingua galega era falada por todas as clases sociais.
• O galego escribíase en todo tipo

Societat Feudal (s. XI - s. XIII)

La societat estava formada per nobles i serfs. Els senyors feudals formaven un exèrcit de fidels o vassalls, els quals estaven lligats de manera jeràrquica per mitjà d'un jurament de fidelitat i dependència.

Cultura Cortesana

A partir del s. XI, les corts feudals de la zona occidental d'Europa van anar configurant una cultura pròpia. El cavaller cortesà havia de ser:

• Valent
• Generós
• Gentil
• Lleial
• Elegant

Poesia Trobadoresca

És una poesia de caràcter aristocràtic que reflecteix fidelment la vida, l'ambient social i els valors de la noblesa.

Cançó d'Amor Cortès

El trobador canta la cortesia i la bellesa de la dama, manifesta el seu amor més profund, li prega que l'accepti com a vassall i es digni a correspondre-... Continuar leyendo "Història de la Literatura Catalana: Edat Mitjana a Avantguarda" »

La Novel·la Modernista a Catalunya

La novel·la modernista inicià a Catalunya l'adaptació d'un dels problemes essencials de la novel·la europea de finals del segle XIX i principis del XX: el de les tensions conflictives entre l'intel·lectual i la societat moderna, tensions que vénen representades també per les sèries binàries: personatge/ambient, home/món, individu/massa...

Conflicte: Intel·lectual vs. Societat

En aquesta lluita, el triomf de l’intel·lectual sobre la seva societat havia de desembocar, segons els modernistes catalans, en l’aparició gradual d’una Catalunya moderna i progressiva.

La Novel·la Psicològica

La Novel·la Psicològica es basa en la descripció de la intimitat d'un o diversos personatges i de les seves... Continuar leyendo "El Modernisme i les Avantguardes en la Literatura Catalana" »

Rosalía de Castro

Rosalía de Castro naceu en Santiago de Compostela o 24 de febreiro de 1834. Foi bautizada ás poucas horas e como filla de pais incógnitos. Filla do sacerdote José Martínez Viojo (1798-1871) e María Teresa de la Cruz Castro y Abadía (1804-1862), unha muller solteira e fidalga con escasos recursos económicos.

Naquela época non era tan raro que os sacerdotes tiveran fillos; non se miraba como algo dramático.

É de orixe social burguesa, por parte materna.

Viviu os 8 primeiros anos da súa vida cas súas tías paternas Teresa e Xosefa. O seu pai, pese a que non podía coidala, tivo sempre un gran interese por ela.

Nesa época comezou a tomar conciencia sobre a dureza da vida do labrego galego, dos costumes e vivenzas do... Continuar leyendo "Rosalía de Castro: Vida, Obra e Legado Literario" »

El Context Sociopolític i la Narrativa Catalana (1939-1970)

Els canvis polítics iniciats el 1939 tenien com a objectiu la unificació lingüística i la substitució de les llengües minoritàries de l'Estat pel castellà. La dictadura franquista, recolzada per factors com el cinema, la ràdio, la televisió, l'escolarització i la immigració, va aconseguir un gran avanç en la implantació del castellà. En trenta o quaranta anys, el català va perdre més terreny que en els tres o quatre segles anteriors.

La Repressió Lingüística i Cultural

Es van abolir la Generalitat, l'Estatut i els partits polítics. Es va prohibir l'ús públic i oficial del català, així com el seu ensenyament. La llengua va quedar relegada a l'"ús privat i familiar"... Continuar leyendo "Narrativa Catalana Postguerra: Censura i Renaixement" »

Aspectos biográficos

Rosalía de Castro (Santiago, 1837 - Padrón, 1885) foi filla de María Teresa de Castro e do sacerdote Xosé Martínez Viojo. As leis da época prohibían que ningún fillo de sacerdote puidese vivir con algún dos seus pais; por esta razón, a pequena Rosalía pasou os seus primeiros anos cunha tía en Ortoño. Alí viviu no mundo rural que logo Rosalía recollería nos seus poemas.

Primeiros anos e formación

Aos 15 anos trasladouse a Santiago, onde viviu coa súa nai. Alí coñeceu a Eduardo Pondal e a Aurelio Aguirre, e participou en veladas literarias e musicais.

Vida persoal e dificultades

No ano 1856 trasladouse a Madrid, onde coñeceu a Manuel Murguía. Casaron dous anos despois e tiveron sete fillos, dos cales dous... Continuar leyendo "Rosalía de Castro: Vida, Obra e Legado na Literatura Galega" »

Pere Calders: Vida i Trajectòria (1912-1994)

• Nascut a Barcelona (1912-1994).
• Infantesa en masia familiar.
• Estudis a l'Escola Superior de Belles Arts.
• Anys 30: dibuixant i primeres obres.
• Participa en la Guerra Civil com a cartògraf.
• Exili: Escapa d'un camp de concentració.
• A Mèxic, acollit per Josep Carner, participa en publicacions catalanes de l'exili.
• El 1962 torna a Catalunya.
• Col·labora amb revistes com Serra d'Or.
• Reconeixement tardà de la seva obra.

Finalitat de l'Obra de Calders

• Reflexió irònica sobre els mecanismes humans de percepció de la realitat.
• Posar en evidència l'absurd dins del sistema de valors.
• Meditació sobre la fragilitat de la condició humana.

Tema Central: La Realitat i l'Imprevist

La realitat és també l'atzar, l'imprevist,... Continuar leyendo "Pere Calders: Fantasia, Humor i Realisme Màgic en la seva Obra" »

Els Constituents de l'Oració

La majoria d'oracions estan constituïdes per dos elements bàsics: el Sintagma Nominal (SN) que fa la funció de subjecte i el Sintagma Verbal (SV) que fa la funció de predicat. Exemple: Mon cor (subjecte) estima un arbre més vell que l'olivera (predicat).

Tipus de Predicat

Hi ha dues classes:

• Predicat Nominal: format per un verb atributiu o copulatiu (ser, estar o semblar) i un complement atributiu (CAtrib).
• Predicat Verbal: format per un verb predicatiu (treballar, créixer, etc.) i els seus complements.

Tipus de Verbs

• Verbs Transitius: verbs que normalment exigeixen un complement directe (CD) perquè l'oració tingui un sentit complet. Exemple: He llegit un article interessant (CD).
• Verbs Transitius Reflexius: verbs